Resultats de la cerca
Es mostren 842 resultats
Joaquim M. Fuster i de Carulla
Medicina
Metge.
Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona 1953 L’any 1957 inicià la seva carrera com a neurocientífic a la Universitat de Califòrnia UCLA Treballà al Max-Plank Institute de Munich 1962-64 Després de doctorar-se en neurociènca per la Universitat de Granada tornà als EUA, on exerceix de professor de psiquiatria i biologia del comportament i és membre del Neuropsychiatric Institute de la UCLA, i catedràtic de psiquiatria a la Universitat Autònoma de Barcelona La seva recerca en el camp de la neurociència cognitiva donà com a resultat el descobriment de “cèllules de…
inversió tectònica
Geologia
Reactivació en sentit oposat d’una falla o d’una zona de cisalla.
També s’utilitza el terme d’inversió per a designar un canvi de moviment vertical, sigui d’aixecament o d’enfonsament, d’un bloc o d’una regió de l’escorça terrestre, com per exemple l’aixecament d’una antiga conca sedimentària
golf
Geomorfologia
Porció de mar que s’interna a la terra.
De forma i extensió molt variable, la seva formació és deguda, generalment, a la invasió per les aigües marines d’una depressió costanera o a una fractura de l’escorça terrestre Als Països Catalans, el golf més important és el de Roses
esclereida
Botànica
Cèl·lula de l’esclerènquima, de figura més o menys isodiamètrica.
Les esclereides són formades generalment per esclerosi de cèllules parenquimàtiques En el xilema i en el floema són associades amb fibres També es troben, aïllades o en grups, a l’escorça de molts arbres, a la coberta d’alguns fruits, en fulles, etc
catàclasi
Geologia
Tipus de deformació fràgil de roques que consisteix en la fracturació a escala del gra mineral.
La catàclasi pot ésser reconeguda per evidències de lliscament, rotació i barreja mecànica dels grans o partícules rígides amb poca deformació interna Es dóna en condicions de baixes pressions i temperatures pròpies de la part superior de l’escorça terrestre, sovint associada a falles
teoria de la contracció
Geologia
Teoria orogènica formulada per Élie de Beaumont el 1829.
Suposa que la Terra es refreda a poc a poc i provoca, així, una disminució en el volum del nucli, al mateix temps que l’escorça, que és rígida, es contreu formant arruges Les modernes teories geològiques han reduït aquesta teoria a una anècdota històrica
Les artonials
Caràcters microscòpics principals de les artonials i les opegrafals Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Arthothelium crozalsianum artonials dos ascs piriformes i una ascòspora mural B Opegrapha calcarea opegrafals asc jove i asc madur, amb ascòspores septades C Schismatomma pieconianum opegrafals asc i dues ascòspores D Dirina ceratoniae opegrafals dos ascs i dues ascópores Biopunt, original de Mireia Giralt Són líquens que presenten típicament Trentepohlia com a fotobiont a vegades amb poques algues o amb gens, de tallus crustaci, sovint endofleu…
Síndrome de Cushing
Patologia humana
Definició És anomenat síndrome de Cushing el conjunt de trastorns orgànics produïts per una activitat exagerada de l’escorça suprarenal —derivats essencialment d’una secreció elevada i persistent de cortisol—, entre els quals destaquen obesitat amb acumulació de greixos a la cara, el coll i l’abdomen atròfia muscular als membres fatigabilitat i sensació de feblesa aprimament de la pell, que es torna greixosa hirsutisme, o creixement de pèl en zones no habituals estries violàcies a l’abdomen, membres, costats i natges hipertensió arterial i trastorns cardiovasculars absència de…
toleiïta
Mineralogia i petrografia
Tipus de basalt compost per plagiòclasi càlcica, piroxens (augita i, com a fet característic, hiperstena i pigeonita) i òxids de ferro.
Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques
Louis-Constant Prévost
Geologia
Geòleg francès.
Professor a la facultat de ciències de París 1831, sostingué la teoria orogènica de la retracció lenta i progressiva de l’escorça terrestre per explicar la formació de les cadenes de muntanyes, teoria que exposà a Histoire des terrains tertiaires 1848 Escriví nombroses obres especialitzades en estratigrafia i paleontologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina