Resultats de la cerca
Es mostren 1019 resultats
comte de Lautréamont
Literatura francesa
Nom amb què és conegut Isidore Ducasse, poeta francès.
Influït per Sade, Poe i altres autors de la mateixa línia, escriví Les chants de Maldoror 1869, edició incompleta el primer cant fou publicat solt el 1868, poema en prosa sis cants Preparà un segon llibre, del qual aparegué el pròleg el 1870 Poésies La seva obra, manifestació d’una revolta agressiva contra tot, presenta un món allucinat, materialitzat sovint en imatges procedents de les ciències físiques i d’una gran càrrega onírica Influí damunt el surrealisme i el dadaisme
art pobre
Art
Utilització estètica d’una certa classe d’objectes extrets de l’ús de la vida quotidiana, amb una finalitat dominantment estètica.
Tanmateix, el que és definidor no és la condició pobra dels objectes, sinó la seva sintaxi dins el conjunt obra d’art Un exemple típic a Catalunya podria ésser la major part de l’obra de Tàpies Cal diferenciar-lo de l' arte povera , terme formulat pel crític italià Germano Celant, amb el qual hom entén la presentació i intervenció mínima de materials diferents animals, vegetals, minerals, objectes amb la finalitat de mostrar les seves propietats plàstiques en relació amb les seves propietats físiques
fet imposable
Economia
Concepte utilitzat en dret tributari per a fer referència al naixement de l’obligació tributària és un fet jurídic establert per una llei reguladora d’un impost que descriu un acte o acció que comporta el pagament d’un determinat tribut.
Per exemple, a l’impost sobre la renda de les persones físiques IRPF, el fet imposable és l’obtenció de rendes, bé siguin procedents del treball, mobiliàries o d’una altra mena A l’ordenament jurídic espanyol, la Llei general tributària LGT —llei 59/2003 de 17 de desembre— determina en el seu article 20 que “el fet imposable és el pressupost de naturalesa jurídica o econòmica fixat per llei per a configurar cada tribut i la realització del qual origina el naixement de l’obligació tributària”
aliment alterat
Alimentació
Aliment que durant el procés d’obtenció, manipulació, transport o emmagatzematge ha sofert, per causes no provocades intencionadament, canvis en el seu valor organolèptic o nutritiu, que el fan inepte per al consum a què és específicament destinat.
L’alteració pot ésser motivada per accions químiques corrosió d’envàs, oxidacions, reaccions entre components, físiques humitat, temperatura, radioactivitat i biològiques microorganismes, insectes, rosegadors La ingestió d’un aliment alterat pot ésser en molts casos un mitjà de transmissió de malalties o de provocació de trastorns orgànics L'alteració d’un aliment queda definida legalment i tècnicament en no complir les especificacions sanitàries del codi alimentari vigent Les investigacions de la ciència dels aliments s’esforcen a disminuir cada dia més els riscs d’alteració
sobrenom
Història
Sociologia
Dret civil
Nom afegit al nom d’una persona, sobretot per distingir-la d’altres del mateix nom.
Derivat primitivament del nom d’un dels pares, del lloc d’origen o d’un apellatiu, donà origen a l’actual cognom Establerta ja la forma jurídica, en continuà l’ús en les capes populars per exigències de concreció i d’expressivitat motiu , àlies Referit normalment a característiques físiques o morals de la persona alludida, fou conegut ja a l’antigor Cicero , ‘el del cigró al nas’ Nassus , ‘el nassut’, etc, i caracteritzà personatges importants medievals Carles el Calb, Oliba Cabreta, Guifré el Pelós, etc
substrat
Agronomia
Qualsevol material sòlid diferent del sòl que hom utilitza en els conreus en contenidor per tal de suportar una planta.
Difereixen dels sòls naturals bé perquè hom els separa del lloc original on es formen, bé perquè hom els produeix per mescles de materials naturals o artificials Els substrats es desenvoluparen parallelament a les tècniques de conreu fora de sòl o de contenidor cap a mitjan segle XIX, atès que aquestes tècniques requerien utilitzar un material que complís unes certes condicions de suport mecànic, nutrició i nivell d’oxigen satisfactori per al desenvolupament radicular de la planta, com també unes condicions de cost econòmic reduït El concepte de medi de creixement o substrat comprèn un gran…
vibració
Física
En un sistema físic, moviment periòdic dels punts materials que el componen, originat per una font d’energia mecànica que provoca deformacions elàstiques i l’aparició de forces externes o internes que mantenen el moviment o el frenen.
L’estudi dels fenòmens vibratoris consisteix en l’anàlisi del comportament elàstic dels cossos sotmesos a moviments ondulatoris per això, la forma general d’expressar matemàticament una vibració és la combinació lineal de funcions sinusoidals La vibració d’un cos edificis, màquina, etc pot ésser l’origen de danys irreversibles en la seva constitució i el seu comportament, que són funció de l’amplitud, la velocitat, l’acceleració i la freqüència de la vibració, i a la vegada pot produir malestar o lesions físiques o psíquiques en l’home que hi resta sotmès
material intel·ligent
Química
Material capaç de reaccionar davant d’estímuls externs variant alguna de les seves propietats funcionals.
Són materials que es desenvolupen i es fabriquen un cop hom ha determinat quines són les característiques que necessiten tenir per a adaptar-se a l’entorn en el qual han de ser utilitzats Agents com la llum, el so, la temperatura o el camp elèctric són capaços d’afectar alguna o algunes de les propietats físiques, químiques o funcionals d’aquests materials Hi ha quatre grups principals de materials intelligents, els materials electroactius, o magnetoactius, els materials fotoactius, els materials cromoactius i els materials amb memòria de forma
Monique La Bruchollerie
Música
Pianista francesa.
Fou alumna d’Alfred Cortot, però el seu principal mestre fou Isidore Philipp, al Conservatori de Música de París El 1928 aconseguí un primer premi de piano en aquest centre Compaginà la carrera concertística amb la docència Fou catedràtica del Conservatori de Música de París, on succeí en el càrrec al seu antic mestre, Isidore Philipp Jean Rivier li dedicà diverses composicions per a piano Durant una gira per l’Europa central sofrí un greu accident automobilístic que li causà greus lesions físiques, fet que l’obligà a abandonar la seva carrera
coeficient tècnic
Economia
En un procés de producció, coeficient que expressa les condicions tècniques d’aquesta producció.
Indica, per exemple, les tones de carbó necessàries per a produir una tona d’acer o les hores-home necessàries per a produir una tona de ciment Interrelaciona, per tant, els balanços materials de diferents sectors involucrats en un procés productiu És semblant al coeficient tècnic de les taules input-output, però se'n diferencia perquè expressa les relacions obtingudes en les empreses que treballen més eficaçment i, a més, és establert en quantitats físiques Introduït per John Walras, el concepte fou primerament aplicat a la metodologia de la planificació soviètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina