Resultats de la cerca

Els rodòfits Distribució de les principals algues calcàries en una hipotètica plataforma carbonatada i medis continentals adjacents i detalls del teixit cellular i òrgans reproductors d’una rodofícia A , del tallus d’una dasicladàcia B , dels filaments corticals i medullars que formen una codiàcia C i del girogonit d’una carofícia D 1 conceptacles, 2 peritallus, 3 hipotallus, 4 esporangi, 5 branca, 6 tija central, 7 filaments medullars, 8 filaments corticals Amadeu Blasco, a partir de fonts diverses Els rodòfits, també coneguts com a algues vermelles per la presència de ficoeritrina,…

Aquesta família és molt evolucionada i es coneix en estat fòssil des del Miocè europeu És un grup de gran èxit i de distribució molt extensa Són granotes petites, esveltes, de pell llisa, amb pupilla horitzontal i ovalada, amb potes molt llargues i primes Tenen tots els dits acabats en coixinets esfèrics adhesius que indiquen llurs costums francament arborícoles El maxillar superior presenta dents La cintura escapular és arcífera, les vèrtebres són procèliques i no hi ha costelles L’amplexus és axillar i hi ha callositats nupcials a la mà del mascle Els ous són clars, dipositats…

Vegetació fòssil Fa prop de 250 milions d’anys, la biosfera va patir la pitjor extinció en massa de la seva història, amb la desaparició del 81% de les espècies terrestres i el 70% de les espècies marines Recentment van ser descoberts tres llinatges de plantes fòssils que daten del final del període Permià, just abans de la gran extinció massiva La troballa inclou fòssils de coníferes, falgueres i un grup de plantes semblants a les cícades anomenat bennettitals Hom creia que aquests grups havien aparegut a la Terra desenes de milions d’anys després de l’extinció massiva tanmateix, l’actual…

Els fòssils assignats a aquest grup tenen una antiguitat estimada d’entre dos i quatre milions d’anys Els australopitecs presenten un crani més elevat que el dels pòngids i menys que el de l’home actual, un dentat potent que suggereix una dieta principalment vegetariana i un prognatisme pronunciat Hom n’ha deduït de les característiques morfològiques la marxa bípeda La capacitat craniana estimada oscilla entre els 350 cc i els 600 cc entre la dels ximpanzés i per sota de la de l’ Homo habilis , i força inferior a la de l’ Homo sapiens arcaic, d’uns 1500 cc En alguns casos, les restes fòssils…

Tenia un bec corni i les extremitats pentadàctiles Visqué en el Cretaci inferior a Europa, Amèrica del Nord, Mongòlia i nord d’Àfrica Els membres anteriors, menys desenvolupats que els posteriors, portaven en el primer dit una mena d’esperó que probablement tenia una funció defensiva De locomoció quadrúpeda, i ocasionalment bípeda, l’iguanodont feia fins a 9 m de longitud Presentava una bateria de dents encaixades com les teules d’una teulada, que es renovaven contínuament i que li servien per a triturar els vegetals amb què s’alimentava La part anterior dels maxillars no tenia dents, però…

La dels discoglòssids és una família petita i primitiva, poc especialitzada i predominantment europea Morfològicament, els discoglòssids poden assemblar-se tant als gripaus com a les granotes La seva llengua és plana i discoïdal caràcter aquest que dóna nom a la família, ni lliure ni protràctil, i els cal capturar les preses amb les mandíbules Presenten dents a la mandíbula superior Tenen la cintura pectoral ardífera, la vèrtebra sacra biconvexa i lliure i les vèrtebres opistocèliques, amb petites costelles a les vèrtebres anteriors L’amplexus és lumbar i poden reproduir-se dues o tres…

Recorden, tant per l’aspecte com pels hàbits menen una vida més o menys subterrània, així com per la manera de traslladar-se moviments peristàltics, els cucs de terra D’adults llur mida oscilla entre els 30 i els 120 cm Tenen un elevat nombre de vèrtebres La pell, llisa o coberta d’escates, sol posseir glàndules productores de líquids irritants No tenen ulls o els tenen recoberts per la pell manquen de timpans i d’oïda mitjana, però perceben els sons gràcies a les vibracions que experimenta llur esquelet Prop dels ulls, si en tenen, a banda i banda dels orificis nasals, posseeixen una mena de…

Cursà la carrera eclesiàstica 1923-35 i la de ciències naturals 1945-51 i, l’any 1959, es doctorà a la Universitat de Barcelona Fou continuador de l’escola geològica del Seminari Conciliar de Barcelona i de la direcció del Museu Geològic fundat pel canonge Jaume Almera 1845-1919, al qual succeïren Font i Sagué, MFaura i Sans i JRBataller Amb aquest darrer, s’inicià en la paleontologia, i s’especialitzà tot seguit en carcinologia fòssil Fou nomenat sotspresident del Grup Europeu de Recerca de l’Evolució dels Malacostracis Treballà en altres temes de paleontologia, com són les…

Còpies en guix dels «Würzburger lügensteine» 105-110 mm d’altura, els falsos fòssils que Johann Beringer figurà en la seva extensa obra « Lithographiae Wirceburgensis » 1726 ignorant que es tractava d’un intent deliberat dels seus collegues universitaris de desacreditarlo Quan se n’adonà, Berlinger va comprar tots els exemplars del seu llibre que va poder i els va destruir, per la qual cosa l’obra esdevingué una de les curiositats més singulars de la literatura paleontològica Jordi Vidal / MGB La paleontologia és una ciència que estudia els fòssils com a elements per a entendre la vida en el…

Regions zoogeogràfíques L’àrea mundial dels rèptils és més reduïda que la dels amfibis perquè llur tegument impermeable no els permet d’hivernar sota l’aigua per evitar el fred El mapa mostra els límits septentrionals assolits per representants de certes famílies de rèptils dels Països Catalans a Euràsia Maber, original dels autors, amb dades de Goin, Goin i Zug Les regions zoogeogràfiques en què ha estat dividida la superfície dels continents han estat exposades a la part dedicada als amfibis També són vàlides aquí les raons que es donaren pel que fa referència a l’origen d’aquestes regions…