Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
carnassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, més o menys pubescent, que pot arribar a 100 cm d’alçada, de fulles gruixudes brillants, finament serrades, les basals simples, les caulinars pinnatipartides, i de flors petites grogues disposades en umbel·la.
És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris
Arbres que fan bonic
“Tu, de l’estèril pàram bellesa única, solament plàcid repòs del socarrat viatger, vagarós ton fullam subtil remuga o prega Ets la nota solemne de tristesa a les ruïnes, ton mantell remorós verda clàmide fingeix, silenciós plores brandejant la teva testa Del penetrant olor de tes resines qui et cerca es queda embadalit, i en trepitjar tes baies purpurines, les angoixes i els amors dóna a l’oblit Tu, en la infecunda soledat domines talment petja d’un amor marcit” Són versos del “ Poema de los árboles ” 1932, de l’historiador i escriptor mexicà Angel M Garibay 1892-1967, dedicats al pebrer bord…
trama
Disseny i arts gràfiques
Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.
La trama és designada pel nombre de línies que té per polzada, de manera que una trama de 200 té dues-centes línies per polzada, és a dir, unes 80 línies per centímetre
bany
Tecnologia
Operació de submergir cossos o substàncies en un líquid, un gas, o un sòlid finament dividit, per tenyir-los, per cobrir-los d’una capa d’una matèria diferent (com en la galvanostègia
), per modificar-ne poc o molt la superfície, etc.
noguera negra
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera, però amb nombrosos folíols acuminats i fruits finament pubescents, propi dels boscos d’Amèrica del Nord i de vegades cultivat, del qual se’n beneficia la fusta i els fruits
silici
Química
Element químic de nombre atòmic 14 i símbol Si, pertanyent al grup IV A de la taula periòdica, aïllat per J.J.Berzelius l’any 1824 per reducció amb potassi del tetrafluorur de silici (SiF4).
És, després de l’oxigen, l’element més abundant de l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 26% en pes És constituït per una mescla de tres isòtops naturals, estables, amb masses 28 92,21%, 29 4,70% i 30 3,09%, que determinen un pes atòmic de 28,086 Són també coneguts cinc radioisòtops artificials de l’element, amb masses que van de 25 a 32 El silici és àmpliament difós a la natura, i hom ha detectat la seva presència al Sol, en estels i en meteorits No ocorre natiu i les seves menes més importants són les diverses varietats de sílice SiO 2 i els silicats L’obtenció de l’element és…
pigment
Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…
sureny fosc
Sureny fosc
© František Šaržík
Micologia
Bolet, de la família de les boletàcies, de 6 a 18 cm d’alt, de capell hemisfèric o convex, finament vellutat, de color de sèpia brunenc, amb tubs groguencs; de cama robusta, inflada inferiorment, bruna, i de carn ferma, blanca, d’olor i tast agradables.
És una espècie del S d’Europa, que es troba en boscs caducifolis i en brolles És comestible i excellent
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
Les dotideals
Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…