Resultats de la cerca
Es mostren 237 resultats
passerell
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lids, de 13 cm, que té les parts superiors de color castany fosc, el cap grisenc, les parts inferiors falbes i presenta les ales i la cua finament vorejades de blanc.
La femella és brunenca llistada i el mascle, a la primavera i l’estiu, té el pit vermellós i el front roig viu És gregari i molt apreciat, pel cant, com a ocell de gàbia Habita a tot Europa, llevat de la meitat nord d’Escandinàvia, i és comú als Països Catalans
carnassa
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les umbel·líferes, més o menys pubescent, que pot arribar a 100 cm d’alçada, de fulles gruixudes brillants, finament serrades, les basals simples, les caulinars pinnatipartides, i de flors petites grogues disposades en umbel·la.
És una espècie endèmica a les Illes Balears, que es fa en clapers i rocams calcaris
reig
Reig (esquerra) i ou de reig (dreta)
© Espacios naturales de Aragón
Micologia
Bolet de la família de les amanitàcies, de 5 a 15 cm d’alt, de capell primerament hemisfèric i posteriorment estès, vermell ataronjat, amb el marge finament estriat i amb les làmines lliures i de color groc, i de cama groguenca.
Presenta un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda Quan és jove s'anomena ou de reig Propi de la regió mediterrània, es troba principalment en alzinars, suredes i rouredes, i especialment en terrenys silicis i assolellats Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles, i ja era molt apreciat en temps dels romans
El cicle juràssic al domini beticobalear
El Juràssic del domini beticobalear corresponent a l’àmbit dels Països Catalans, en columnes estratigràfiques correlacionades a través del fons endurit que marca la ruptura de la plataforma liàsica Els materials de plataforma s’han representat amb blau els de talús amb marró i els pelàgics amb groc Servei de Fotografia/SPG, original de Joan Fornós i Antonio Rodríguez-Perea A la part més oriental de les zones externes bètiques i al promontori balear els terrenys juràssics afloren força àmpliament Els afloraments més complets de l’illa de Menorca es troben a la regió de Tramuntana, entre el cap…
bany
Tecnologia
Operació de submergir cossos o substàncies en un líquid, un gas, o un sòlid finament dividit, per tenyir-los, per cobrir-los d’una capa d’una matèria diferent (com en la galvanostègia
), per modificar-ne poc o molt la superfície, etc.
trama
Disseny i arts gràfiques
Làmina transparent finament quadriculada o reticulada que és disposada entre la placa sensible i l’objectiu en el fotogravat, per tal que, en descompondre la imatge en petits punts de llum, sigui possible l’obtenció de tons mitjans en els gravats directes.
La trama és designada pel nombre de línies que té per polzada, de manera que una trama de 200 té dues-centes línies per polzada, és a dir, unes 80 línies per centímetre
noguera negra
Botànica
Tecnologia
Arbre caducifoli de la família de les juglandàcies, semblant a la noguera, però amb nombrosos folíols acuminats i fruits finament pubescents, propi dels boscos d’Amèrica del Nord i de vegades cultivat, del qual se’n beneficia la fusta i els fruits
Tritó palmat
Morfologia El tritó palmat Triturus helveticus és un animal menut, de color clar, amb una llista ocular negra El mascle, en primer terme a la fotografia, té la cua acabada en un filament prim i el peu proveït d’una membrana interdigital negra, almenys durant el període reproductor, en què també presenta la cresta dorsicaudal ben desenvolupada Jordi Berthold És un tritó de cos relativament rodanxó, però menut El mascle arriba a fer fins 7,5 cm de llargada total, i la femella arriba als 9,2 cm El cap és més llarg que ample i el musell és bastant arrodonit, amb porus i tres solcs a la part…
Les dotideals
Ens trobem ara amb un gran ordre d’ascomicets amb ascs fissitunicats que té alguns representants liquenificats Es tracta de líquens crustacis, sovint termòfils, amb pseudotecis d’aspecte peritecioide i ascs típicament no amiloides, amb parafisoides persistents o evanescents Les espores són gairebé sempre septades, sovint més amples per un extrem N’estudiarem les famílies següents artopireniàcies Arthopyreniaceae , micoporàcies Mycoporaceae , telenellàcies Thelenellaceae , prototelenellàcies Protothelenellaceae , estrigulàcies Strigulaceae , dacampiàcies Dacampiaceae i liquenoteliàcies…
pigment
Pigments blancs
©
Química
Substància colorant d’origen natural, orgànica o inorgànica, o sintètica, insoluble i finament polvoritzada, que colora per superposició i que, afegida a un suport, al qual confereix el seu color o gràcies al qual esdevé opaca, dóna lloc a les pintures i altres productes.
Els pigments són designats pel nom del color que donen, seguit del de l’element més característic del compost que els constitueix o a partir del qual són obtinguts com ara el blanc de plom i el groc de cadmi , o bé seguit d’un nom de procedència com el blau de Prússia i el groc de París o del nom del seu descobridor com el blau de Thenard Les propietats que ha de tenir un bon pigment són elevat poder colorant, estat molt gran de divisió, bona estabilitat del color, opacitat suficient i inèrcia química respecte al producte que ha de colorar No poden ésser considerats pigments els colorants…