Resultats de la cerca
Es mostren 1689 resultats
clavell d’espècia

Clavell o clau d'espècia
© MPG
Alimentació
Espècia molt aromàtica i de sabor delicada, que consisteix en els pistils deshidratats de les flors del claveller.
El component aromatitzant es pot desglossar, per destillació en corrent de vapor lliure, en un oli volàtil que conté el 85-95% d’eugenol, cariofillina, vanillina i d’altres substàncies, i en una fracció oliosa fixa 6-10% A part el seu ús culinari, hom l’empra també en medicina i perfumeria
Cambra de Castella
Història
Òrgan de l’administració central de la corona de Castella, derivat del Consell de Castella, que actuava com a consell privat dels reis.
Format per Carles I, el 1518, Felip II el reorganitzà i li fixà les atribucions afers de gràcia o mercè, de patronat reial i de nomenaments per a l’administració de justícia Felip III hi afegí la institució d’heretatges i l’habilitació de bastards Fou suprimit al començament del s XIX
anòmia
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui
marí de l’ordre dels filibranquis, que té les dues valves primes, irregulars, desiguals, de tons rosats, i nacrades per dins.
La valva inferior és gairebé plana i té una perforació a través de la qual passa el bissus, calcificat, amb el qual es fixa al substrat roques, closques de cargols La valva superior és bombada hom l’empra en la fabricació d’objectes d’artesania ornamentals Les anòmies són abundants als litorals europeus
cèrcol
Música
Part d’alguns instruments membranòfons, de forma circular, que serveix per a subjectar la pell o membrana.
Pot ser de fusta o de metall, de posició fixa o clavat en el bastidor en els instruments menys evolucionats tècnicament, i més o menys ajustable per mitjà de cordes, petites falques o sistema de claus, en aquells instruments que requereixen mantenir una tensió determinada de la membrana amb relació al seu so
Dit de martell
Patologia humana
El dit de martell és una deformitat molt freqüent en qualsevol dels dits mitjans dels peus Consisteix, bàsicament, en una actitud fixa d’hiperextensió de l’articulació metatarso-falàngia, és a dir, la que vincula el dit amb la resta del peu, i una actitud fixa en flexió de l’articulació interfalàngica proximal, és a dir, la que vincula les dues primeres falanges del dit El nom que designa aquest defecte és degut a la semblança que hi ha entre el dit afectat i un martell Sovint, també la darrera falange del dit és en una actitud fixa d’extensió En aquests…
cicloide

Cicloide
©
Matemàtiques
Corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una recta.
Les seves equacions paramètriques són x = a θ - sinθ, y = a 1 - cosθ Hom pot ampliar aquesta definició considerant una trajectòria fixa en lloc d’una recta així, per exemple, l' epicicloide és la corba engendrada per un punt fix en una circumferència que rodola, sense lliscar, damunt una altra circumferència i exteriorment a ella
varietat lineal
Matemàtiques
Subconjunt F del conjunt de punts E d’un espai afí (E, V) tal, que per a tot punt X de F hom pot trobar un punt P de F i m vectors linealment independents v1, ..., vm , de manera que X = P + t1 v1 + ... + tm vm , on t1, ..., tm són nombres reals.
Els vectors v 1 , , v m formen un sistema de vectors directors de F , i el nombre m fixa la dimensió de la varietat Les varietats lineals de dimensió 1 són les rectes , i les de dimensió 2, els plans En general, en un espai afí de dimensió n , una varietat lineal de dimensió n -1 és anomenada hiperplà
major d’edat
Dret civil
Persona que, pel fet d’haver arribat a la majoritat, gaudeix de la plenitud de drets per a tots els actes de la vida civil i política.
A Catalunya, a efectes del dret civil i seguint el dret romà, la majoritat arribava a 25 anys fets, però actualment regeix la Constitució, que fixa la majoria d’edat, a tots els efectes, a 18 anys Segons el dret espanyol vigent, la responsabilitat criminal s’inicia a 16 anys tenir-ne menys de 18 és només un atenuant
enformament
Indústria tèxtil
Indumentària
En l’acabament de peces de vestir de punt, operació de posar-les seques o molles, segons la classe de fibra, en formes metàl·liques, on són sotmeses a un tractament tèrmic.
Les formes tenen calefacció interna elèctrica o bé són introduïdes en una autoclau Aquest tractament és indispensable en les mitges i mitjons sense costura de fibres sintètiques no texturades obtingudes en màquines circulars, a la sortida de les quals la peça és com un tub L’enformament els dóna la forma i alhora fixa les ondulacions de les malles
procònsol
Història
A la república romana, el qui detenia un comandament militar o una administració provincial pel fet d’haver estat cònsol l’any anterior.
En realitat, aquest càrrec corresponia al desig del senat de permetre que el cònsol cessant continués al poder durant un altre any prorogatio imperii Pompeu, el 67 aC, obtingué un imperium proconsulare sense límit de temps i, amb això, fixà un precedent que fou seguit repetidament Més endavant, el títol de procònsol també passà a designar altres missions administratives
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina