Resultats de la cerca
Es mostren 566 resultats
baga
Etnologia
Individu d’un poble islamitzat de la costa de Guinea, al nord de Conakry.
És possible que el mot vingui de ba kae , ‘els habitants de la mar’ en llengua susu lingua franca de la costa guineana Els bagues no tenen una unitat lingüística, sinó que hi ha tres llengües bagues mútuament inintelligibles, una d’elles amb sis dialectes força diferents Els bagues tenen una unitat ocupacional Conreen l’arròs de manglar amb una tècnica i unes eines que els són peculiars també els són pròpies les tècniques d’extracció de sal marina i del vi de les palmeres d’oli Al llarg del s XX, la majoria dels grups bagues abandonaren les seves pràctiques culturals, es convertiren a l’…
Santa Maria de Cambrils
Art romànic
La primera referència del lloc de Cambrils és de l’any 1152, que el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV feu donació del lloc de Cambrils a Ponç de Regomir perquè hi bastís una torre i la tingués de forma franca Li atorgà la meitat del territori en franc alou perquè el repoblés i es reservà l’altra meitat L’església parroquial de Santa Maria de Cambrils devia bastir-se ben aviat, car ja apareix en la butlla que el papa Anastasi IV adreçà a l’església de Tarragona l’any 1154 I de nou en la de Celestí III de 1194 El rector de Cambrils contribuí amb 156 sous i 18 diners a la dècima…
Nèustria
Història
Un dels regnes de la monarquia franca del període merovingi, que agrupava les províncies del N i del NW de la Gàl·lia.
Es formà el 561, després del repartiment entre els fills de Clotari I, a profit de Khilperic I, i englobava Soissons i París La intensa romanització d’aquest regne i l’ambició dels seus reis l’oposaren sovint a Austràsia, però aviat regnà l’anarquia, i els pipínids, majordoms de palau d’Austràsia, portaren a terme la unitat dels dos regnes 721 abans de proclamar-se rei Pipí el Breu 721
Augustí Callís
Militar
Militar.
Fill de Francisco, del mas el Callís d’Orís i, per tant, de la mateixa família que el jurisconsult Jaume Callís , i de Josefa El 1735 s’allistà com a voluntari o mercenari a un cos de nova creació, el dels fusellers de muntanya , un regiment que, el 1745, rebé el sobrenom de Barcelona i era hereu de la Companyia dels Almogàvers, fundada el 1640 i coneguda popularment com els Miquelets Entre el 1735 i el 1746 participà a les campanyes d’italià relacionades amb les guerres dels Pactes de Família, i anà ascendint fins a aconseguir el grau de tinent Retirat el 1749, el 1758 es casà amb Rosa…
Entre Còrdova i Roma. 950-987
Les relacions de les terres que avui anomenem Catalunya amb la resta del Sacre Imperi Romanogermànic fou intensa al llarg dels segles IX-XI Els comtes, bisbes i abats acudiren a les diferents capitals imperials com París, Tournai, Reims, Aquisgrà o Maastricht a la recerca de títols i autonomia Però a mitjan segle X, les relacions amb la monarquia franca s’afebliren i els comtats catalans es veieren obligats a buscar altres relacions amb altres centres de poder Per una banda amb Còrdova, llavors un dels principals centres de civilització de l’occident mediterrani, i l’altra amb…
SEAT
Sigla de Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme SA, empresa dedicada a la fabricació d’automòbils de turisme promoguda per l’Instituto Nacional de Industria (INI) el 1949 i fundada el 1950 amb la participació de FIAT i sis bancs espanyols.
Les entitats que participaren en l’operació foren el Banco de Bilbao , el Banco Central , el Banco Español de Crédito , el Banco Urquijo , el Banco Hispano Americano i el Banco de Vizcaya El 1967 FIAT augmentà la seva participació del 6% al 36% de les accions l’INI, contràriament, reduí la seva participació del 51% al 36% L’empresa, amb la fàbrica a la Zona Franca de Barcelona des del 1954, adquirí el 1974 les installacions de la firma Authi a Pamplona, que començà a produir el 1976 20900 vehicles i posteriorment obrí una planta a Martorell Baix Llobregat La seva producció, ascendent fins…
Llanera

Vista de l'església de Sant Martí de Llanera
© Patrimonifunerari.cat
Poble
Poble (llanerins; 603 m alt.) del municipi de Torà (Solsonès), situat a la dreta de la riera de Llanera i de població disseminada.
Comprèn una gran part de la conca de la riera de Llanera , afluent del Llobregós al terme de Torà, que té la capçalera al terme de Llobera formada per la fusió de la rasa d’Ardèvol i del barranc de Santa Maria, alimentat per les rases de Ganganell i de la Rovira rep després el barranc dels Quadres per la dreta, i per l’esquerra, ja prop del Llobregós, el torrent de Cellers El territori és part del replà oligocènic de la baixa Segarra, de 500-700 m alt, format per gresos, margues i alguns guixos i suaument inclinat cap al Segre La població, totalment disseminada, mai no ha estat…
accadi
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua semítica parlada a Mesopotàmia, primer (2500-1950 aC) al centre del país i després arreu del territori.
Pertany a la branca nord-oriental, de la qual és l’única representant La més antiga de les llengües semítiques i, també, la de major difusió fou la lingua franca del Pròxim Orient i, ensems, la llengua de la diplomàcia durant quasi tot el segon millenni, estigué en ús, aproximadament, des del 2500 aC fins a l’era cristiana Experimentà una sèrie de canvis, el més important dels quals fou, a partir del 1950 aC, la seva divisió en dos grans dialectes, el babilònic i l' assiri , que evolucionaren a llur torn Hom distingeix, doncs, diverses fases en la llengua accadi antic 2500-1950,…
Darius Rumeu i Freixa
Economia
Història
Polític i financer.
Segon baró de Viver Fill i successor de Darius Rumeu i Torrents, que fou president de la diputació provincial de Barcelona Estudià dret i es dedicà a les empreses familiars entre les quals Ciments i Calçs Freixa i financeres i a la política El 1919 entrà a Unión Monárquica Nacional i el 1920 fou elegit regidor de Barcelona Conseller de cultura de la Mancomunitat, durant la Dictadura de Primo de Rivera, contribuí a la dissolució d’aquesta institució Nomenat alcalde de Barcelona 1925-29, durant la seva gestió fou perllonganda l’avinguda Diagonal fins a Esplugues de Llobregat, urbanitzada la…
Bamberg
Ciutat
Ciutat de Baviera, Alemanya, vora el Regnitz.
Situada als contraforts del Steigerwald, la ciutat s’ha desenvolupat al voltant de la catedral És un important nucli industrial indústria tèxtil, elèctrica, de maquinària, de mobles, d’adobs i un entroncament de ferrocarril i de carreteres Els barris industrials i els residencials s’estenen a l’oest del nucli de la ciutat antiga Té universitat Posseeix abundants edificis medievals, entre els quals sobresurt la catedral segless XI-XIII, erigida el 1007 per Enric II al lloc on al segle VIII havia existit una seu reial franca, que inclou importants escultures Cavaller de Bamberg Altres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina