Resultats de la cerca
Es mostren 545 resultats
centre residencial d’acció educativa
Dret civil català
Centre d’atenció a la infància on són acollits els menors desemparats als quals s’aplica la mesura d’acolliment simple en institució.
L’objectiu d’aquests centres és que el menor convisqui en les mateixes condicions d’una família i, així, creixi d’una manera estable Per a poder aconseguir aquest resultat, cada menor tindrà un educador tutor individual Una vegada acollit el menor en el centre residencial i en el termini de 45 dies de la seva arribada, es procedirà a realitzar el seu projecte educatiu individualitzat En aquest estudi figuraran els objectius educatius i les formes d’actuació que caldrà utilitzar d’acord amb l’evolució del menor Hi ha diferents tipus de centres residencials per a menors de primera infància 0 a…
antigen
Biologia
Substància capaç d’induir la formació d’anticossos, els quals tenen capacitat de reacció específica amb ella.
La capacitat antigènica va lligada a una certa mida i a una rigidesa moleculars L’especificitat antigènica depèn de certs grups funcionals o parts petites de la molècula Actuen com a antígens les proteïnes i els polisacàrids Els lípids no hi actuen mai, però formant part de molècules proteiques poden conferir especificitat immunològica aquesta mena de capteniment pot ésser també el de petites molècules acoblades a proteïnes i, aleshores, aquestes molècules aïllades, bé que per elles mateixes no són antigèniques, poden unir-se específicament amb els anticossos formats, en el qual…
maqam
Música
Terme que, musicalment, i aplicat a la música àrab, significa ’mode melòdic’ o, fins i tot, ’modalitat'.
En aquesta música, el mode designa més un sistema de fórmules melòdiques característiques que no pas una gamma fixa amb una estructura en tricords, tetracords o pentacords i amb graus funcionals definits Si bé cada maqam ha pervingut amb un nom particular d’origen àrab 'agam , turc zengule o persa segah , alguns maqamat -plural de maqam - poden compartir la mateixa escala i estructura modal D’altra banda, el maqam pot ser considerat com una forma poeticomusical vocal i instrumental La principal essència musical del maqam es posa de manifest, i cal ser destacada, en el aqsim…
radical
Química
Concepte desenvolupat per J.Liebig i F.Wöhler, l’any 1832, per a descriure agrupaments atòmics que resten inalterats al llarg de transformacions químiques diverses, per contraposició a grup funcional
.
Durant el s XIX existí la tendència a considerar les molècules com a compostes de radicals i grups funcionals, la qual cosa donà origen a la nomenclatura radicofuncional En l’actualitat i a efectes de nomenclatura, la noció de radical gaudeix encara d’importància, i hom considera com a tal un grup d’àtoms derivat formalment d’un hidrocarbur o d’un heterocicle per pèrdua d’un o més àtoms d’hidrogen, i que es troba com a substituent d’un grup funcional o de la cadena principal d’una molècula En són exemples els radicals etil i metil dels següents composts L’existència dels…
isomeria
Química
Fenomen que presenten certs composts, anomenats isòmers, consistent en el fet de tenir la mateixa composició centesimal, el mateix pes molecular i la mateixa fórmula empírica, però propietats físiques i químiques diferents.
És molt corrent, especialment en química orgànica Bàsicament hi ha dos tipus d’isomeria l’estructural o plana i l’espacial o estereoisomeria La isomeria estructural , caracteritzada pel fet que els composts difereixen en llur estructura, pot ésser de cadena , en la qual els isòmers es diferencien només per la forma diferent de la cadena com és el cas del butà i l’isobutà, de fórmula C 4 H 1 0 , de posició , en què difereixen per la posició dels grups funcionals en la molècula com l’1-butanol i el 2-butanol, C 4 H 9 OH, o funcional , en els quals la funció química no és la mateixa com l’àcid…
Pla Territorial General de Catalunya
Figura superior i marc global de referència en l’esquema de la planificació territorial a Catalunya, aprovat pel Parlament de Catalunya el 1995.
Heretant una tradició encetada en el Pla de Distribució en Zones del Territori Català del 1932, la Llei 23/1983 de Política Territorial introduí el Pla Territorial General sobre la base de les Directrius i Esquema del Pla Territorial aprovades pel Parlament de Catalunya el 1980 Els objectius del Pla són potenciar el desenvolupament del país tot creant les condicions adequades en cada territori, distribuir el creixement de manera equilibrada, mirar que s’assoleixin nivells de renda adequats arreu i ordenar el creixement augmentant i assegurant la qualitat de vida, els serveis i els equipaments…
notació ecfonètica
Música
El seu nom deriva del grec ekphonéo, que significa ’declamar'.
Serveix per a facilitar la recitació de les lliçons, i en general dels textos bíblics, tant en els ritus cristians com en l’hebreu Els signes que utilitzen els diferents tipus de notació ecfonètica comprenen lletres, punts i traces semblants als neumes, que probablement reprodueixen els gestos de les mans del director del cor El seu significat no sempre és clar Entre les més antigues destaca la notació siríaca, codificada abans del segle V i desenvolupada de manera completa abans del segle XI utilitza més de trenta signes, si bé la meitat estan en funció dels més importants Es diu que la…
luminotècnia

Luminotècnia, diferents sistemes d’il·luminació
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tècnica de la il·luminació, amb llum artificial, d’espais oberts i tancats i amb fins funcionals o artístics.
Des del punt de vista físic es fonamenta sobretot en la fotometria, però també en l’estètica i en els principis fisiològics i higiènics de la visió El coneixement de les característiques dels focus lluminosos intensitat, longitud d’ona, luminància, forma, etc és bàsic, com també ho és el del comportament dels objectes illuminats coeficient de reflexió, efecte dels colors, etc En luminotècnia hom empra correntment les diverses magnituds fotomètriques, com la quantitat de llum, el flux lluminós, la intensitat lluminosa, la illuminació, la luminància i el rendiment lluminós a més, són definits…
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la…
Abel Mariné i Font
Bromatòleg.
Catedràtic de Nutrició i Bromatologia i Professor emèrit de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona Ha exercit la docència a les Universitats de Barcelona 1969-73 i des del 1982 i de Salamanca 1973-1982 Fou també director general d’universitats del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya 1986-90, vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica de la Generalitat de Catalunya 1991-93 i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació 1984-89 i des del 2012 Rebé la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina