Resultats de la cerca
Es mostren 221 resultats
Amerigo Vespucci
Economia
Història
Navegant i mercader italià, pertanyent a una noble i antiga família vinculada als Mèdici, fill de Stagio Vespucci i d’Elisabetta.
Rebé una bona educació clàssica, sota la direcció del seu oncle, Giorgio Antonio Vespucci, dominicà i humanista, alhora que un altre oncle, Guido Antonio Vespucci, polític i diplomàtic, l’inicià en els negocis públics En 1478-80 acompanyà a París el seu oncle Guido, aleshores ambaixador de Florència a França, en qualitat de secretari El 1484 passà al servei dels Mèdici, i el banquer Lorenzo Pier Francesco de Mèdici li confià els seus negocis com a administrador-comerciant Durant aquest període, com a agent dels Mèdici, els afers mercantils el portaren 1492 a Sevilla, a la casa del banquer…
solmització
Música
Sistema de síl·labes que expressa característiques concretes de les relacions d’acuïtat de les notes a les quals s’aplica, com ara la funció tonal, la relació amb altres notes o la posició dins d’un sistema.
Solmització © Fototecacat/ Jesús Alises La pràctica de la solmització és un mètode pedagògic que forma part de l’anomenat solfeig relatiu, perquè entre les característiques esmentades no hi ha la de l’altura absoluta de la nota solfeig El terme deriva de les síllabes sol i mi del sistema de Guido d’Arezzo segle XI, en el qual les síllabes ut-re-mi-fa-sol-la eren els elements de solmització de l’hexacord La teoria de l’ hexacord i, per tant, les seves síllabes de solmització reflectia el que anomenaven proprietas vocis o modus vocum traduïble per ‘caràcter de les notes’ i que, fonamentat…
Carracci
Pintura
Família de pintors bolonyesos els principals membres de la qual foren Ludovico Carracci (Bolonya 1555 — 1619), pintor i gravador, deixeble de Prospero Fontana, i els seus cosins, els germans Agostino Carracci (Bolonya 1557 — Parma 1602), gravador, pintor i poeta, i Annibale Carracci, el més destacat.
Els Carracci representen —en una línia distinta de la de Caravaggio— una reacció contra el manierisme, al qual oposen una pintura simple, de tipus sensual i sentimental En 1585-88 fundaren l’Accademia dei Desiderosi anomenada després degli Incamminati , que tingué una gran influència en la pintura italiana Conrearen la pintura religiosa — Martiri de sant Àngel 1598 i Predicació del Baptista 1592, de Ludovico La darrera comunió de sant Jeroni coetània a l’anterior i també per a l’església de San Gerolamo de Bolonya, d’Agostino la Madona de sant Mateu per a l’església de San Prospero de Reggio…
crítica cinematogràfica
Cinematografia
Activitat del qui comenta i valora el cinema des d’una tribuna pública, especialment periòdica.
En general, els crítics cinematogràfics han estat molt sovint també teòrics A part Riccioto Canudo, el contradictori avantguardista que encunyà la denominació setè art , hom considera fundador de la crítica cinematogràfica el francès Louis Delluc León Moussinac fundà la primera secció de cinema en una gran revista literària francesa “Mercure de France”, 1921-37, Juan Piqueras, de Requena, esdevingué a Madrid i a París el pioner de la crítica espanyola, mentre Josep Palau, des de “Mirador”, orientava el públic català A Itàlia, Luigi Chiarini fundà la revista “Bianco e Nero” 1937, i a la…
David Edward Card

David Edward Card
© UC Berkeley
Economia
Economista canadenc.
Bachelor of Arts 1978 per la Universitat de Queen Kingston i doctorat en economia 1983 per la Universitat de Princeton Ha estat professor a les universitats de Chicago 1983-97 i Princeton 2000-01 i professor visitant a les universitats de Columbia i Harvard Des del 2001 és catedràtic d’economia a la Universitat de Califòrnia a Berkeley És director del Programa d’Estudis Laborals del National Bureau of Economic Research Especialitzat en l’estudi del mercat laboral i els efectes que hi tenen el salari mínim, l’educació i la immigració, una de les seves investigacions més conegudes és Do Minimum…
notació

Notació musical moderna: A, claus; B, alteracions; C, valors de les notes i de les pauses; D, divisions proporcionals d’una nota; E, allargaments i lligadures
© Fototeca.cat
Música
Sistema d’escriptura musical que mitjançant signes convencionals ajuda a precisar l’altura absoluta o relativa dels sons, llur durada i la durada dels silencis.
La notació musical és una modalitat molt complexa de l’escriptura, i un gran nombre de les notacions són basades en signes gramaticals, com les lletres, els accents i els signes de puntuació, als quals hom ha atribuït una funció musical Són moltes les civilitzacions orientals que han conegut una notació musical, com les de la Xina, l’Índia, etc A l’Occident, la primera notació és la de la Grècia antiga, que mitjançant quinze lletres servia indistintament per a la música vocal i instrumental Aquesta notació fou adoptada pels romans, que a partir del segle V substituïren l’alfabet grec pel…
Pere Quetglas i Ferrer
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor, dibuixant i gravador.
Conegut amb el pseudònim de Xam Format a l’Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de Palma, a l’escola de Llotja de Barcelona estudis que interrompé la Guerra Civil de 1936-39 i al Deutsche Kunsthandwerk de Munic 1958-62 Iniciat professionalment com a caricaturista, cartellista i en la publicitat, a partir de la segona meitat dels anys quaranta començà a conrear el gravat i la xilografia, tècniques amb què obtingué reconeixement i en les quals sobresurten els nombrosos exlibris A la dècada següent s’inicià en la pintura, i passà per diverses etapes a un primer moment d’inspiració cubista…
Nicolas Poussin
Pintura
Pintor francès.
Després de rebre una notable formació cultural es dedicà d’una manera decidida a la pintura El seu primer mestre fou Nöel Jouvenet, però qui influí decisivament en la seva vocació fou Quentin Varin L’any 1612 Poussin es traslladà a París, on treballà als tallers de Georges Lallemand, Ferdinand Elle i Alexandre Courtois Aquest darrer li permeté l’accés a les colleccions de la corona, on descobrí Rafael Després de dos intents d’arribar a Roma, l’any 1621 s’installà a París, on collaborà amb Philippe de Champaigne Finalment, l’any 1624, arribà a Roma, on romangué bastants anys Els primers…
caravaggisme
Art
Nom donat al corrent artístic de la pintura europea del segle XVII, influït per l’obra de Caravaggio.
Els artistes que el seguiren estilísticament, més dins la línia tècnica parallela a la de Francesc Ribalta que no pas dins l’espiritual de l’oposició llum-ombra, reberen el nom de tenebristes tenebrisme A Itàlia, els primers a aprofitar les innovacions de Caravaggio foren Orazio Gentileschi 1565-1640, Antiveduto Grammatica 1570-1626, Artemisia Gentileschi 1597-1651, Bartolomeo Manfredi 1580-1620, Luigi Miradori -1657 i Carlo Saraceni 1585-1620 El seu realisme influí en pintors acadèmics com Guido Reni 1575-1642 i Il Guercino 1591-1666 però, pel seu trencament amb la tradició…
Jacques de Lieja
Música
Teòric de la música való.
Vida Es formà a Lieja i després a París, on probablement estudià al costat de Petrus de Cruce Els trets fonamentals de la seva biografia són, però, controvertits Alguns autors l’han identificat amb Iacobus de Oudenaerde, canonge a Lieja i professor de la Universitat de París el 1313 El que sembla inqüestionable és l’autoria del tractat Speculum musicae , durant molt temps atribuït a Jean des Murs Aquesta obra enciclopèdica, dividida en set llibres i escrita cap al 1325, és, a part d’un dels tractats teòrics més voluminós de tots els que s’han conservat de l’Edat Mitjana, una mostra de l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina