Resultats de la cerca

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

S’inicià en el món de l’espectacle a València A disset anys, la família es traslladà a Barcelona, on rebé classes de cant Entre el 1912 i el 1914 visqué a París i tingué com a mestre el tenor polonès Jean De Reszke El 1914 actuà repetidament a Itàlia, on destacaren les seves interpretacions a Un ballo in maschera i a El barber de Sevilla A partir de l’any 1916 viatjà a Amèrica i consolidà la seva carrera professional, a més d’adquirir un gran prestigi en aquest continent per les notables facultats de la seva veu D’aquesta etapa destaquen les actuacions al Carnegie Hall, a la Manhattan Opera…

El santuari és esmentat ja el 1280 els anys 1320-27 fou reedificat Esdevingué famós a la comarca a partir del segle XIV, quan la ciutat de Vic i les parròquies de la rodalia hi acudien en processó, sobretot en temps de secada Durant la guerra de Successió, en els anomenats fets de la Gleva del febrer del 1714, José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar, hi feu assassinar 120 resistents civils austriacistes que, atrinxerats al santuari, intentaven aturar l’ofensiva de les tropes borbòniques Malgrat que els comandaments de les forces francocastellanes pactaren la rendició amb els…

Es casà amb Guillema de Manlleu, rebé 1222 del vescomte de Bearn la investidura del domini útil del castell d’Orís i fou succeït pel seu fill Guillem I d’Orís mort el 1280, casat amb Ermessenda i després amb Agnès de Castell, hereva del mas Castell La família es continuà en successió directa i augmentà el seu domini sobre el terme, de manera que Berenguer III d’Orís mort abans del 1352 comprà 1345 als Conanglell la castlania del castell d’Orís, i el seu fill, Berenguer IV d’Orís mort vers el 1390, heretà la casa de Sant Hipòlit, el castell de Voltregà i la castlania de Torelló…

Un dels més importants del seu temps a València De família d’artistes, aprengué al taller del seu pare el modelatge en fang, i a l’escola del pintor Evarist Munyós estudià dibuix Amplià estudis més tard a Madrid i a Roma, costum que aleshores començava a instituir-se Les seves obres són molt extenses, d’un estil molt correcte, que delata ja, clarament, la transició de les arts cap al que fou més tard el neoclassicisme Les més importants i conegudes són la façana del palau del marquès de Dosaigües, obra realitzada amb el pintor Hipòlit Rovira, l’estàtua de Carles III que corona el…

És professor d’interpretació i direcció escènica de l’Institut del Teatre de Barcelona Iniciat en el teatre universitari Lo Canonge Ester Convidafestes , 1983, en collaboració amb F Massip, aviat s’incorporà al teatre professional primer com a escenògraf, particularment amb El Teatro Fronterizo Els bons dies o Primer Amor , ambdues de Beckett, i després com a director escènic tant al teatre públic CDGC, Mercat de les Flors com al privat Sala Beckett, La Fura dels Baus, Sèmola Teatre Muntà peces de Sergi Belbel Elsa Schneider , 1989, Jordi Pere Cerdà 1990, Quatre dones i el sol , premi…

Seguí la carrera judicial i esdevingué jutge de la batllia de Perpinyà i de la vegueria del Rosselló Fou professor de dret francès a l’Estudi Major perpinyanès, del qual esdevingué rector el 1753 A fi de recaptar diners per a l’Hospital General de la Misericòrdia, del qual era administrador, escriví, vers el 1770, la Tragèdia dels sants Sixt, Llaurenç, Hipòlit i Romà, per a l’anomenat “teatre dels pobres”, que contrastava amb el dels rics, representat en francès Altrament, Balada i Sicart no sembla relacionat amb els dramaturgs del grup de Tuïr Aquesta tragèdia, estrenada el…

Mapa de les esglésies del Matarranya anteriors al 1300 M LI Ramos Aiguaviva de Bergantes Sant Llorenç d’Aiguaviva Arenys de Lledó Santa Maria d’Arenys Sant Hipòlit o Sant Pol Bellmunt de Mesquí Sant Salvador de Bellmunt Beseit Sant Bartomeu de Beseit Calaceit Sant Pere de Calaceit Santa Maria del Pla La Canyada de Beric Sant Blai de la Canyada La Codonyera Santa Maria de la Codonyera Cretes Santa Maria i Sant Joan de Cretes Faió Sant Joan de Faió Favara de Matarranya Sant Joan de Favara de Matarranya Fondespatla Sant Salvador de Fondespatla Sant Miquel Fórnols de Matarranya Santa…

Dificultats econòmiques allargaren la construcció d’un nou edifici, amb projecte d’Antonio López Aguado, fins a la intervenció 1848 d’Isabel II, gran amant de l’òpera Fou inaugurat l’any 1850, el dia de l’aniversari de la reina, amb La favorita , de G Donizetti Esdevingué el centre principal de la vida musical i social madrilenya hi predominà l’òpera italiana -Verdi hi assistí a l’estrena de La forza del destino el 1863- i la francesa, i des de la fi del XIX, l’obra de R Wagner També hi foren presents autors espanyols com R Chapí, T Bretón o J Serrano Hi cantaren les grans veus del moment -…

Impresa en català, durant la seva primera etapa fou editada a entre 1908 i 1932, i en aquest període aparegueren més de 350 números Claudi Mimó i Caba , que en fou el primer director, l’orientà vers una línia típicament independentista D’una presentació més aviat luxosa, s’hi publicaven articles i comentaris d’actualitat, escrits literarris, noves de la colònia catalana i un extens noticiari de tot Catalunya L’octubre de 1923 publicà un suplement en castellà per fer propaganda de la seva línia i durant tota la Dictadura de Primo de Rivera es pronuncià favorable a Macià Entre els seus…