Resultats de la cerca

Conegut també com a Minghuang ‘emperador illuminat’, era net de l’emperadriu Wuhou Com a reacció contra els privilegis extraordinaris que fins llavors tenia el budisme, prestà suport al confucianisme i s’inclinà cap al taoisme i el misticisme Reprengué la política d’expansió a través de l’Àsia central, i conquerí Mongòlia, el Sinkiang i el Tibet L’aliança entre turcs i àrabs 751 significà, això no obstant, la derrota de l’exèrcit xinès i la decadència de la dinastia tang La rebellió d’An Lushan 755 el feu abdicar en un dels seus fills i provocà l’emigració dels intellectuals confucians cap al…

Reuní, al voltant de Philippe Sollers i Julia Kristeva, un grup d’intellectuals com Jean Ricardou, Denis Roche, Marcelin Pleynet i altres, els quals, des de perspectives diferents lingüística, semiòtica, psicològica i marxista, s’interrogaren sobre els problemes de la creació literaria en el món actual, sobre la funció de l’intellectual i la possibilitat de trencar els motlles ideològics i lingüístics El seu parallelisme intencional amb el moment surrealista fou evident Proclamà la intenció de renovar l’home en el seu contacte amb el món, transformant, primerament, el seu llenguatge El…

Fou fundada a Buenos Aires, el 1938, per un grup d’intellectuals argentins entre els quals hi havia Victoria Ocampo i Oliveiro Girondo sota la presidència de Carlos M Mayer L’empresari català Rafael Vehils adquirí progressivament la totalitat de les accions fins esdevenir-ne propietari absolut Ell fou qui contractà el català Antoni López i Llausàs per dirigir l’editorial 1939, que tingué una notable presència de catalans exiliats, després de la Guerra Civil Disposa d’un dels catàlegs més importants en castellà sobre obres i autors nacionals i estrangers, amb diverses colleccions i llibre de…

Durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534, i al llatí el 1525 Bibliografia Izquierdo, J 1994 “Emperò piadosament se creu per los feels la tradició occitano-catalana medieval de l’apòcrif Evangelium Nicodemi”, dins Badia, Lola i Soler, Albert ed Intellectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament de Filologia…

Ja en el primer exemplar s’exposà el seu ideari centrat en la unitat nacional catalana «Catalunya, València i Balears són tres països i una sola nació», la idea confederal ja fos occitana, hispànica, romànica o europea, la creació d’un exèrcit propi que havia de lluitar, com a tal, en les files aliades, la igualtat social i econòmica dels ciutadans basada en una superació de les divisions de classe a partir d’una unitat nacional interior, l’antiintellectualisme veia l’intellectualisme com el principal defecte del moviment catalanista de preguerra i l’adveniment d’un esperit nou «nacional i…

La literatura, i per extensió la cultura catalana, va veure néixer el segle XX immergida en un procés que, iniciat al tombant de segle, maldava per dotar-la d’un caràcter nacional i modern, tot superant el regionalisme i l’anacronia que caracteritzaven l’etapa precedent Sota l’estendard de la modernitat, un grup reduït, però força actiu, de la intellectualitat catalana del moment elaborà un discurs ideològic, de caire regeneracionista, que incorporava, a més, les seves reivindicacions estrictament professionals Amb tot, aquest esforç de transformació va topar amb la resistència de la mateixa…

Militant d’Esquerra Republicana de Catalunya fou voluntari a la guerra civil, a la campanya de Mallorca i al front d’Aragó, on formà part de les Milícies Pirinenques En acabar la guerra, s’exilià a l’Argentina Hi exercí com a radiòleg i publicà treballs científics sobre aquesta especialitat i sobre reumatologia Presidí el Casal Català de Buenos Aires i també dirigí la revista “Catalunya” 1954-65 Fou editor del Llibre blanc de Catalunya 1958, on collaborà un grup molt significatiu d’intellectuals catalans exiliats També publicà El Casal de Catalunya a Buenos Aires 1991 i Catalans a l’Argentina…

Es formà al Collegi Anglès de Roma 1818 i fou ordenat de sacerdot el 1825 Es dedicà als estudis orientals, i publicà Horae Syriacae 1827, que li valgueren la càtedra d’hebreu i de siríac a la Sapienza Rector del Collegi Anglès 1828, es consagrà a la represa del catolicisme a Anglaterra amb articles, estades, conferències i cartes Primer arquebisbe de Westminster i cardenal 1850, defensà la introducció de la jerarquia catòlica en el polèmic Appeal to the Reason and Good Feeling of the English People Acollí els homes del moviment d’ Oxford , i també mantingué correspondència amb els…

Finalment es transformà en Catalunya 1913-14, dirigida per Josep Carner Responia a un moment de cristallització del Noucentisme i es proposava de difondre les obres i el pensament de Catalunya per Castella i l’Amèrica Llatina Sota la influència de la Lliga Regionalista i especialment de Prat de la Riba, féu de portaveu d’un grup d’intellectuals joves —Carner, Ors, Homs, etc—, des del camp de la literatura i el pensament fins al de la pedagogia, l’economia i la sociologia Publicà importants números monogràfics, com el titulat El ideal de la juventud catalana en el momento presente 1911, de to…

El seu treball denuncia els prejudicis amb què la societat occidental percep la cultura islàmica, i qüestiona la visió d’una cultura sobre l’altra Posa en evidència els conflictes intellectuals d’identificació, de manipulació i de propaganda de la memòria cultural, i en defuig una única visió Manté una actitud crítica sobre les condicions de vida de les dones als països islàmics, i sobre la imposició violenta de normes religioses Utilitza imatges fotogràfiques i filmacions que interrelacionen el text, la música, el silenci i la imatge El seu treball es mostrà a la Tate Gallery de Londres 1998…