Resultats de la cerca

Situació Vista de conjunt de l’església des del costat nord-est Hi és perfectament visible l’absis quadrat actual, que substituí el semicircular original F Junyent-A Mazcuñan L’església de Sant Feliu es dreça solitària en un dels extrems del poble de Bagergue, el més enlairat de la Vall 1430 m, situat a la riba esquerra de l’Unhòla, a redós de la roca de Macia Mapa 149M781 Situació 31TCH295318 S’hi arriba a través de la carretera C-142, d’on sorgeix, en arribar a Salardú, el brancal que hi mena Aquest darrer recorregut és de poc més de 2 km FJM-AMB Església Es tracta d’un edifici d’origen…

Situació Façana de l’església sobrealçada i coronada més tardanament per una torre campanar a l’angle nord-est F Tur El veïnat de Corts és situat a la vora dreta de la riera de Matamors, en un petit promontori Depèn administrativament del municipi de Porqueres La seva església, dedicada a Sant Julià, és dins el petit nucli del veïnat i s’hi accedeix per un recinte tancat, formant un espai anterior a la porta principal clos pel cementiri i un mur de tanca Mapa L32-18295 Situació 31TDG826607 Sortint de Banyoles, cal prendre la carretera de Girona C-150 i a 2 km del nucli punt quilomètric 11…

Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat de migjorn L Prat Al cantó de llevant del terme municipal de Pinell, dins una orografia oberta i tot davallant vers la conca del Segre —a poca distància d’aquest indret i des d’on s’hi pot accedir, tocant al pont del “Pelotillo” al punt quilomètric 75 de la carretera de Lleida a la Seu d’Urgell—, hi ha el castell de Madrona i l’antiga parròquia de Sant Pere, la qual domina des d’un morrot de la serralada les dues valls, la del torrent de Sangrà i la de la riera de Pinell Mapa 329M781 Situació 31TCG625478 Per arribar-hi cal agafar…

Situació i presentació El terme municipal de Castelldans o Castelldàsens, de 65,17 km 2 , s’estén a l’extrem nord-occidental de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs de Puigverd de Lleida NW, Artesa de Lleida i Aspa W i amb els garriguencs del Cogul SW, l’Albagés S, Cervià de les Garrigues SE, Juneda E i un enclavament de les Borges Blanques NE A la zona de contacte entre el secà i el regadiu hi ha el poble de Castelldans, únic nucli de població agrupada del terme Hi ha, però, diversos despoblats, com Matxerri NW, que fou d’Arnau Cortit i, al segle XVI,…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Cérvoles, de 61,92 km 2 d’extensió, es troba al sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat i la Conca de Barberà, a la part més alta i accidentada de la plataforma garriguenca, als vessants septentrionals de la serra de la Llena Limita amb els termes garriguencs del Vilosell i l’Albi a l’E i NE, Cervià de les Garrigues al N i NW, Juncosa a l’W, i amb el d’Ulldemolins Priorat al SW i S i Vilanova de Prades Conca de Barberà al SE La Pobla de Cérvoles és l’únic nucli de població del terme que no té censada població…

Situació Aspecte de la capçalera de l’església, amb l’absis semicircular reforçat per contraforts, i al fons la vila d’Horta de Sant Joan ECSA - J Colomé L’actual santuari i antic convent de la Mare de Déu dels Àngels és a 2 km a llevant del poble d’Horta de Sant Joan, al peu del vessant nord de les muntanyes de Sant Antoni i Santa Bàrbara Mapa 31-19 496 Situació 31TBF755375 S’hi arriba per un camí que neix al poble d’Horta de Sant Joan JFS Història Els orígens d’aquest santuari no són encara del tot clars Tanmateix, hom considera versemblant que aquí s’hi establís al segle XIII la comanda…

Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm…

Installacions de l’Electroquímica de Flix ECSA / MS L’aplicació de l’electròlisi cloroalcalina per a obtenir sosa i clor va ser descoberta per Ignatz Stroof l’any 1890 i per tal d’explotar la patent es construí, l’any 1892, la Chemiske Fabrik Elektron, presidida pel mateix Stroof La nova tecnologia es presentà al món a l’Exposició Universal de Chicago 1893, on obtingué un gran ressò L’encarregat de la promoció del nou procés fou Karl Pistor, primer director tècnic de la fàbrica de Flix El procediment electrolític volia implantar-se a Espanya perquè la sosa era un blanquejant essencial per a…

Respiració artificial Si la víctima no respira espontàniament, cal efectuar algun procediment per introduir oxigen en l’organisme Per a això, al llarg de la història s’han ideat nombroses tècniques de respiració artificial, però s’ha comprovat que el procediment més eficaç, sense la utilització d’instruments mèdics, és el mètode boca a boca El mètode boca a boca consisteix bàsicament a introduir en els pulmons de la víctima l’aire procedent dels pulmons del socorrista, a través del contacte de llurs boques Per tal que sigui eficaç, és imprescindible que la via aèria estigui ben oberta, la…

La ceràmica islàmica coneguda a partir de les intervencions arqueològiques efectuades en el conjunt medieval de Balaguer pot ser agrupada en 20 sèries identificades, de les quals 3 botella, ancolia i catúfol encara no estan perfectament definides No hem incorporat les sèries relacionades amb la construcció teula, totxo i tovot, ni amb la terrisseria soleres malgrat que també pensem que poden tenir funcions culinàries relacionades amb el pa, barres i tres peus, totes elles ben conegudes a la ciutat de Balaguer al segle XI Vaixella de taula Safa A dalt, una mostra de vaixella…