Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
nobeli
Química
Element radioactiu transurànid, de nombre atòmic 102.
Fou descobert i identificat l’any 1957 per un grup de científics de l’Argonne National Laboratory de Harwell alhora, l’institut Nobel de física d’Estocolm anuncià la identificació de l’element 102 com a resultat de les recerques fetes en aquesta institució Aquest isòtop fou obtingut per bombardeig del 244 Cm per ions 13+4 C produïts en un ciclotró, i es desintegrà per emissió de partícules alfa de 8 MeV L’isòtop té una semivida de 10 minuts
wolframat
Química
Denominació genèrica dels anions poliatòmics que tenen el tungstè com a àtom central i de les sals que contenen aquests anions.
Els wolframats més ben coneguts són els de fórmula general M 1 ₃WO₄, que hom obté per dissolució del triòxid de tungstè WO₃ en solucions aquoses d’hidròxids alcalins i que, mitjançant reaccions metatètiques, permeten la preparació dels wolframats dels altres metalls En solució, existeixen com a ions discrets WO₄ 2- , tetraèdrics, i no gaudeixen de les propietats oxidants dels cromats D’altra banda, l’acidificació suau de solucions de wolframats condueix a la formació de polianions
conducció nerviosa
Biologia
Transmissió dels impulsos electroquímics per les cèl·lules excitables de l’organisme, a través de llurs membranes.
L’origen de l’impuls electroquímic que es transmet per les fibres nervioses i musculars és en relació amb els ràpids canvis de permeabilitat de les membranes cellulars pels ions sodi i potassi Cadascun dels diferents tipus de fibres nervioses mielíniques i amielíniques i musculars té unes peculiaritats pròpies de conducció La transmissió dels impulsos de les fibres nervioses a les musculars esquelètiques té lloc a través de la unió neuromuscular mitjançant l’acció de l’acetilcolina
hidròxid de sodi
Química
Base forta, de gran importància econòmica, que es presenta comercialment en forma de peces petites (escates o llentilles).
És altament higroscòpic i es carbonata ràpidament en l’aire És soluble en aigua i alcohol, es fon a 318°C i bull a 1 390°C Hom l’obté per diversos mètodes basats en l’electròlisi del clorur sòdic Troba molt diverses aplicacions, entre les quals cal esmentar la preparació d’altres substàncies neutralització, saponificació, en diversos processos de refinatge, en química analítica, en la regeneració de resines bescanviadores d’ions i en la metallúrgia de l’alumini
polímers de l’àcid acrílic
Química
Composts resultants de la polimerització de l’àcid acrílic.
Aquesta polimerització és feta per radicals lliures en solució aquosa La concentració del monòmer no és convenient que sigui superior al 25% La reacció és ràpida i accentuadament exotèrmica La solució és homogènia La reacció és Si la polimerització és feta a 60°C amb iniciador redox, el producte final és la solució de poli àcid acrílic de viscositat més elevada Polimeritzant en medi no aquós —benzè— són obtingudes unes pólvores ben deslligades de densitat 0,4 Aquest polímerpot ésser preparat indirectament per hidròlisi d’un dels seus èsters per mètodes normals Els copolímers més importants…
ciclotró

Esquema del disc central intercalat entre els dos pols magnètics
© Fototeca.cat
Física
Accelerador de partícules circular de ressonància, en què una partícula emesa per una font central és corbada per efecte d’un camp magnètic constant.
Fou ideat per E O Lawrence i MS Livingston el 1932 Consisteix en dos elèctrodes buits, de forma semicilíndrica per la qual cosa hom els anomena des , que creen un camp elèctric E d’alta freqüència entre ells, tot el conjunt essent travessat perpendicularment per un camp magnètic constant Al centre del cilindre que formen els dos elèctrodes des , hi ha una font de partícules o ions que són accelerats linealment pel camp elèctric cap a l’interior de les des , i un cop aquí descriuen una trajectòria espiral a causa del camp magnètic transversal A cada mitja volta les partícules…
bateria d’ió liti-polímer
Electrònica i informàtica
Bateria recarregable molt utilitzada en equipament electrònic portable a causa de la seva alta capacitat energètica, absència d’efecte memòria, pes reduït, facilitat d’adaptació a diferents formes i de la lenta descàrrega en els períodes sense ús.
Es tracta d’una evolució de les bateries d’ió liti que permet fer-ne de més petites, lleugeres i amb formes adaptables Es basa en una solució de sals de liti que permet l’intercanvi d’ions entre l’ànode, normalment de carboni, i el càtode, habitualment un òxid metàllic La diferència amb les bateries d’ió liti radica en què les sals de liti no estan dissoltes en un solvent orgànic sinó en un polímer sòlid o gelatinós
hidròxid
Química
Nom genèric dels composts que contenen en la molècula un grup hidroxil —OH.
En solució aquosa donen ions OH - , la qual cosa fa que actuïn com a bases Cal distingir entre els hidròxids reals MOH x i els hidrats d’òxids M x O y n H 2 O Els mètodes d’obtenció principals són descomposició del metall per l’aigua, Na + H 2 O →NaOH + 1 / 2 H 2 , hidratació dels òxids, CaO + H 2 O →CaOH 2 , i tractament d’una sal amb una base soluble, CdCl 2 + 2KOH →2KCl + CdOH 2
postprecipitació
Química
Aparició lenta d’una segona fase deprecipitació, constituïda per un producte diferent del que hom intenta precipitar, i que s’esdevé amb posterioritat a la precipitació primària.
El fenomen de postprecipitació és una causa corrent d’impurificació de precipitats i té importància en els processos de separació de cations metàllics n'és un exemple característic la postprecipitació del sulfur de zinc sobre el sulfur mercúric Pot ocórrer únicament quan el líquid que sobreneda és sobresaturat respecte a un compost que cristallitzi lentament Aquestes precipitacions lentes solen donar-se quan, superat el producte de solubilitat d’un compost, la concentració d’un dels seus ions constituents és molt petita
aigua règia
Farmàcia
Química
Mescla d’un volum d’àcid nítric i de 3 o 4 volums d’àcid clorhídric, tots dos concentrats.
Fortament oxidant, sobretot en calent, dissol diversos metalls nobles que resisteixen a l’àcid nítric sol or, platí, osmi Els alquimistes l’anomenaren aqua regia per la seva acció sobre el “rei dels metalls” l’or El seu poder dissolvent és atribuït a la formació de clor que comença a despendre's a uns 30°C en virtut de la reacció i també a la presència dels ions clor, que disminueixen el potencial d’oxidació del metall en complexar els seus cations
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina