Resultats de la cerca

Defensà l’art teatral dels atacs dels jesuïtes en Teatro de los teatros de los pasados y presentes siglos, treball publicat fragmentàriament el 1901 El 1722 li foren editades les Obras Líricas, influïdes per Góngora, i les obres dramàtiques, en les quals seguí l’escola de Calderón i entre les quals destaquen La piedra filosofal, derivada de La vida es sueño, El esclavo en grillos de oro i l’acte sacramental El gran químico del mundo

Al principi del segle XX fou membre de l’Acadèmia Catalanista de la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, on coincidí amb Josep Carner i altres universitaris Amb ells, collaborà en revistes com “Art Jove” 1905-06 o “Mitjorn” 1906-07 Hi publicà poemes de to marcadament carnerià Guanyà un premi extraordinari als Jocs Florals de Barcelona del 1907 amb el recull Del camp i de la ciutat Mai, però, no arribà a recollir els seus poemes en un volum propi

Jesuïta 1759, després de l’expulsió del seu orde residí a Ferrara i a Venècia Amb JB ↑ Colomers i M ↑ Lassala formà la tríada de dramaturgs valencians en llengua italiana durant l’exili dels jesuïtes Publicà la tragèdia Tarquinio il Superbo 1782 i les adaptacions italianes de García de la Huerta, Marcella 1786, Gonzalo della Riviera 1789 i La zingara 1791, a més d’una defensa de la religió contra la filosofia illustrada, Elogio funebre di un illustre filosofo 1778

Ingressà a la Companyia de Jesús Arran de l’expulsió dels jesuïtes 1757, s’installà a Roma, on Pius VII el nomenà bibliotecari del Quirinal És autor d’una obra enciclopèdica vasta i documentada — Idea dell’Universo 1778-87—, de la qual deriven alguns tractats Historia de la vida del hombre 1789-99, Viaje estático al mundo planetario 1793-94 i Catálogo de las lenguas de las naciones conocidas 1800-05, precedent del comparatisme que documenta sobre més de tres-cents idiomes

Durant el conclave, per primera vegada uns sobirans catòlics, la monarquia castellana, li posà el veto, aplicant el ius exclusionis S'enfrontà amb Venècia, aplicant per darrera vegada contra una nació l’entredit eclesiàstic 1606, però procurà de mantenir en pau els Estats Pontificis Publicà el Rituale Romanum , autoritzà la condemna del sistema copernicà 1616, erigí la Universitat de Càller 1606 i concedí als jesuïtes el llegat Puigmitjà de Perpinyà 1613 Tot i mostrar-se nepotista, afavorí els moviments reformadors

Fou secretari i membre del consell reial de Lluís II 1526 Fou bisbe de Zagreb 1544 i d’Eger 1548 i arquebisbe d’Esztergom 1553 Cridà els jesuïtes i fundà el primer seminari d’Hongria 1566 Es relacionà amb Erasme i altres humanistes i fou un capdavanter de la Contrareforma a Hongria De la seva obra, ultra les seves Cartes , cal esmentar Ephemerides diari dels anys 1553-59, Hungaria història d’Hongria fins a la desfeta de Mohács i Attila

Advocat, milità de jove en el partit tradicionalista Fou un dels fundadors de la Joventut Catòlica de Barcelona, que presidí Organitzà un pelegrinatge de 30 000 persones a Roma, dit de Santa Teresa , per demostrar la seva adhesió al papa Pius IX Mantingué polèmiques de caràcter religiós en El Correo Catalán i altres periòdics 1884-86 Ingressà en els jesuïtes 1885, però en sortí aviat i s’ordenà de sacerdot Com a president de la Joventut Catòlica contribuí al renaixement de les lletres catalanes organitzant certàmens literaris

Es graduà de batxiller en cirurgia a Osca Ingressà a l’orde com a germà coadjutor En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767, passà a Itàlia El 1782 fou ordenat sacerdot a Bolonya Publicà al voltant d’unes 80 obres sobre temes mèdics, botànics i religiosos, en castellà, llatí i italià se'n destaquen Nueva razón de la medicina práctica Venècia 1775 i una edició crítica Ferrara 1774, Bolonya 1786 d' Opera omnia publicada a Madrid el 1738, del monjo de Montserrat Josep de Sant Benet

Canceller de França 1768, amic dels jesuïtes i de Madame Du Barry, féu designar Terray com a controlador general de finances El 1770 reeixí a fer desterrar Choiseul i a convertir Aiguillon en ministre d’afers estrangers El 1771 abolí el parlament de París i els tribunals de justícia i en creà uns altres de designació directa, amb la qual cosa intentava d’establir un govern que eliminés qualsevol oposició a la monarquia Mort el rei Lluís XV, Maupeou fou destituït l’any 1774

Ingressà en els jesuïtes i s’ordenà de prevere l’any 1817 Es traslladà a Madrid, on fou professor d’àrab 1824 i bibliotecari del Collegi Imperial 1824-30 De la seva tasca com a investigador cal assenyalar l’estudi de les inscripcions islàmiques d’Alfàbia, la traducció d’una part del Llibre del Repartiment , i també la interpretació de les monedes de l’època islàmica Fou un dels primers investigadors que mostrà interès per l’època islàmica, tradicionalment oblidada per la historiografia mallorquina Escriví l’obra Observaciones sobre varias antigüedades árabes en España