Resultats de la cerca

Compaginà els seus estudis mitjans amb la pràctica del beisbol, esport que es veié obligat a abandonar en fer-se una fractura a la cama mentre exercia de paracaigudista durant la Segona Guerra Mundial El seu pas pel Marjo Jones Theatre, a Dallas, li serví d’experiència per a enfrontar-se a les càmeres en la seva participació en algunes produccions cinematogràfiques de començament dels anys cinquanta Intervingué en nombroses pellícules en el decurs de la dècada i es mantingué actiu fins al seu traspàs Entre totes les pellícules en les quals ha intervingut destaquen les seves…

Estudià piano des de petit i durant l’adolescència s’inicià en l’orgue Començà treballant en alguns grups de rock and roll i aviat gravà els seus primers discos d’orientació jazzística, com ara Testifying 1960 Durant els anys següents enregistrà alguns dels seus millors discos Into Something , Unity amb formacions que incloïen Grant Green, Woody Shaw i Elvin Jones Gravà piano elèctric amb Miles Davis a Bitches Brew 1969 i formà part del grup de jazz-rock Lifetime, liderat per Tony Williams Gravà per a Jimi Hendrix, John McLaughlin i Carlos Santana i realitzà discos sota el seu…

Estudià música a la Universitat del Sud de Califòrnia i amplià la seva formació amb la soprano alemanya Lotte Lehmann El 1954 debutà a Los Angeles amb La núvia venuda , de B Smetana, i doblà l’actriu Dorothy Dandridge en el film musical Carmen Jones , d’Otto Preminger El 1960 es presentà amb gran èxit a San Francisco i quatre anys després ho feu al Covent Garden Especialitzada en els papers de mezzosoprano de coloratura , destacà en òperes de G F Händel, ChW Gluck i, sobretot, de G Rossini i V Bellini Cantà a la Metropolitan Opera House de Nova York el 1970 i, posteriorment, als…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB…

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…

Orfe d’un predicador, i criat per un paleta, aprengué aquest ofici i serví com a soldat a Flandes després fou, des del 1597, actor i autor Escriví nombroses comèdies i dues tragèdies, Sejanus 1603 i Catilina 1611, en què sobre una estructura simple es destaca l’estudi de caràcters i la intenció satírica Les dues comèdies més reeixides són Volpone or the Fox 1605 traduïda al català per Rafael Tasis i The Alchimist 1610, i també Every Man out of his Humour 1598, que el féu famós, i The Poetaster 1602 És autor de nombroses màscares masques per a la cort de Jaume I The Masque of…

Per la seva interpretació en el film The Godfather Part II 1974 de FF Coppola, guanyà el premi Oscar d’interpretació The Raging Bull 1980 de M Scorsese, també li valgué un Oscar d’interpretació Altres films en què ha intervingut són Novecento 1975, de B Bertolucci  Taxi Driver 1976 i New York, New York 1977, ambdós de M Scorsese  The Deer Hunter 1978, de M Cimino  Falling in Love 1984, de M Christopher  The Mission 1986, de R Joffé  The Untouchables 1987, de B De Palma  Angel Heart 1987, d’A Parker  Stanley & Iris 1990, de M Ritt  We’re no Angels 1990, de N Jordan  Goodfellas 1990, de M…

Té l’origen en la fusió de les companyies del sector Bell Atlantic companyia creada el 1984 arran de la sentència antitrust del 1974 contra  ATT i GTE, una de les primeres companyies mundials de telecomunicacions El mateix any de la fundació començà a cotitzar en borsa, i des del 2004 forma part del Dow Jones Ha dut a terme una política d’expansió, centrada en les inversions en tecnologies sense fil i de banda ampla, així com d’adquisició d’altres empreses del sector Fou pionera en el llançament de les xarxes 3G 2002 i 4G 2010 i de la portabilitat 2003, i ha desenvolupat xarxes…

Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-Gavras, 1989…

Graduat en ciències polítiques, collaborà en diverses publicacions El 1967 es traslladà a Londres on, dos anys després, fundà el grup còmic Monty Python, amb el qual realitzà la sèrie televisiva Monty Python’s Flying Circus 1969-72, edità llibres i creà les seqüències d’animació d’alguns films El 1972 codirigí amb Terry Jones el llargmetratge  Monty Python and the Holy Grail 1974, dotat d’un inconfusible humor Ja en solitari i amb un estil cada cop més personal realitzà els films  Jabberwocky 1977, Time Bandits 1981, Brazil 1985, The Adventures of Baron Munchhausen 1988, The…