Resultats de la cerca

Estudià piano des de petit i durant l’adolescència s’inicià en l’orgue Començà treballant en alguns grups de rock and roll i aviat gravà els seus primers discos d’orientació jazzística, com ara Testifying 1960 Durant els anys següents enregistrà alguns dels seus millors discos Into Something , Unity amb formacions que incloïen Grant Green, Woody Shaw i Elvin Jones Gravà piano elèctric amb Miles Davis a Bitches Brew 1969 i formà part del grup de jazz-rock Lifetime, liderat per Tony Williams Gravà per a Jimi Hendrix, John McLaughlin i Carlos Santana i realitzà discos sota el seu…

L’obra és la idea, la reflexió, l’anècdota o simplement la constatació que l’artista exposa sobre uns determinats fets i que exigeix una reconstrucció mental de part de l’observador La manera de comunicar aquesta obra és la més directa cartes, impresos, revistes, fotografies, films, cintes magnetofòniques, etc És una evolució de l' art pobre arte povera i de l' art de la terra land art o earthworks També és conegut amb el nom d' art del cos body art Com a antecedent cal citar els ready-made de M Duchamp, orientats cap aquest tipus d’art de la idea Y Klein i P Manzoni en són també…

El principal promotor fou Pere Casadevall, un gran amant del gènere que s’inspirà en el Hot Club de França Durant la Guerra Civil les activitats quedaren interrompudes però, sota la presidència de Felip García, el Hot Club les reprengué el 1946 A partir del 1949 començaren a organitzarse audicions comentades de les darreres novetats discogràfiques, projeccions de pellícules de jazz i concerts Gràcies al Hot Club passaren per Barcelona figures com Willie "The Lion" Smith, Benny Carter, Louis Armstrong, Lionel Hampton, Duke Ellington, Bill Coleman, Quincy Jones, Count Basie, BB King, Miles…

Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…

Compaginà els seus estudis mitjans amb la pràctica del beisbol, esport que es veié obligat a abandonar en fer-se una fractura a la cama mentre exercia de paracaigudista durant la Segona Guerra Mundial El seu pas pel Marjo Jones Theatre, a Dallas, li serví d’experiència per a enfrontar-se a les càmeres en la seva participació en algunes produccions cinematogràfiques de començament dels anys cinquanta Intervingué en nombroses pellícules en el decurs de la dècada i es mantingué actiu fins al seu traspàs Entre totes les pellícules en les quals ha intervingut destaquen les seves…

Autor de diversos curt-metratges i collaborador de F F Coppola, dirigí THX 1138 1971, American Graffitti 1973 i l’epopeia espacial en tres parts Star Wars També ha produït la trilogia sobre el personatge d’Indiana Jones dirigida per Steven Spielberg i la sèrie televisiva Propietari de l’empresa d’efectes especials Industrial Light & Magic, ha aplicat la seva filosofia de l’espectacle a Willow 1987, sense, però, renunciar a incursions de prestigi en films de Coppola, Scharder o Kurosawa Després d’alguns anys consagrat a la tasca de productor cinematogràfic, reprengué la de…

Orfe d’un predicador, i criat per un paleta, aprengué aquest ofici i serví com a soldat a Flandes després fou, des del 1597, actor i autor Escriví nombroses comèdies i dues tragèdies, Sejanus 1603 i Catilina 1611, en què sobre una estructura simple es destaca l’estudi de caràcters i la intenció satírica Les dues comèdies més reeixides són Volpone or the Fox 1605 traduïda al català per Rafael Tasis i The Alchimist 1610, i també Every Man out of his Humour 1598, que el féu famós, i The Poetaster 1602 És autor de nombroses màscares masques per a la cort de Jaume I The Masque of Queens, The…

Per la seva interpretació en el film The Godfather Part II 1974 de FF Coppola, guanyà el premi Oscar d’interpretació The Raging Bull 1980 de M Scorsese, també li valgué un Oscar d’interpretació Altres films en què ha intervingut són Novecento 1975, de B Bertolucci  Taxi Driver 1976 i New York, New York 1977, ambdós de M Scorsese  The Deer Hunter 1978, de M Cimino  Falling in Love 1984, de M Christopher  The Mission 1986, de R Joffé  The Untouchables 1987, de B De Palma  Angel Heart 1987, d’A Parker  Stanley & Iris 1990, de M Ritt  We’re no Angels 1990, de N Jordan  Goodfellas 1990, de M…

Després de graduar-se en teatre i literatura 1983 al Hanover College d’Indiana, anà a Nova York, on interpretà un personatge a la popular sèrie de televisió Cheers, paper pel qual guanyà un premi Emmy el 1990 Debutà en el cinema el 1986 amb Wildcats , de M Ritchie D’entre els films en els quals ha actuat destaquen Doc Hollywood 1991, de MCaton-Jones White Men Can't Jump 1992, de RShelton Indecent Proposal 1993, d’ALyne Natural Born Killers 1994, d’OStone The Sunchaser 1996, de MCimino The People vs Larry Flynt 1996, de MForman Welcome to Sarajevo 1997, de MWinterbottom Palmetto…

Debutà al cinema amb la versió de King Kong de JGuillermin 1976 i ràpidament es revelà com una de les actrius més sensibles i més sòlides de la seva generació, especialment en el camp del drama i el melodrama Ha estat nominada sis cops a l’Oscar, que obtingué, com a actriu secundària, per Tootsie SPollack, 1982, i com a protagonista el 1994 per Blue Sky TRichardson, 1991, estrenada el 1994 També ha intervingut a All that Jazz BFosse, 1979, The Postman always Rings Twice BRafelson, 1981, Frances GClifford, 1982, Sweet Dreams KReisz, 1985, Far North SShepard, 1988, Music Box Costa-Gavras, 1989…