Resultats de la cerca

Del 1906 al 1922 fou arxiver a València Publicà Don Luis de Salazar y Castro, príncipe de los genealogistas españoles 1908, Monografía histórica de la villa de Altea 1911, Ensayo bibliográfico de Tirant lo Blanch 1913, l’important Catálogo de los manuscritos existentes en la Universidad Literaria de Valencia 1913 i Les tragèdies de Sèneca 1914, en la traducció d’Antoni de Vilaragut

Obtingué el títol de magisteri a Barcelona i des del 1915  fou mestre d’escola a Terrassa, a la Casa de la Caritat de Barcelona i a l’Escola del Treball de Badalona A causa de l’afer Dwelshauvers , l’any 1924 fou sancionat per la dictadura de Primo de Rivera i, poc després, a suggeriment de Pompeu Fabra , fundà a Badalona una escola catalana i de mètodes moderns, que rebé el nom d’Escola Catalana Fou també director de l’Escola d’Arts i Oficis de la ciutat i fundador d’una biblioteca itinerant de llibres en català L’any 1928 fundà Edicions Proa juntament amb Josep Queralt , empresa que tingué…

Féu treballs sobre flora i fauna a Dahomey i als països veïns Escriví Relación del viaje de Marcelino Andrés por las costas de África, Cuba e Isla de Santa Elena

Sacerdot, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma i es doctorà en ciències socials i econòmiques a l’Institut Catholique de París amb l’estudi Sociología religiosa de una ciudad Mataró En 1956-57 dugué a terme un interessant estudi sociològic sobre els suburbis de Barcelona Posteriorment creà el primer centre d’estudis de sociologia aplicada a l’Estat espanyol CESA i promogué uns cinquanta centres socials L’any 1963 fundà i dirigí l’Institut de Sociologia i Pastoral Aplicada, que més tard passà a anomenar-se Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada Feu estudis sobre…

Installat de jove a Barcelona, treballà a la Banca Arnús Començà la seva trajectòria política l’any 1929, quan ingressà en les joventuts de la Lliga Catalana, i el 1933 es convertí en secretari general d’aquesta formació política Collaborador de Francesc Cambó, passà la Guerra Civil Espanyola a Barcelona, on formà part d’una oficina d’ajut a persones perseguides per motius polítics, entre les quals repartia diners o queviures i, en alguns casos, ajudava a sortir del país Després de la guerra treballà a la Caixa de Jubilacions i Subsidis Socials, fins que el 1957 es féu càrrec d’un negoci…

Llicenciat en belles arts per la Universitat de Barcelona, a l’inici dels anys vuitanta fundà i liderà el collectiu  La Fura dels Baus , amb el qual creà Accions 1984, S uz/o/suz 1985 i Tier Mon 1988 L’any 1985 fundà el collectiu Art Total Grup Los Rinos Els anys noranta començà la seva carrera artística en solitari Des del 1994, l’ús de la tecnologia ha estat primordial en la seva creació Planteja temes clàssics com l’afecte, la identitat, l’escatologia o la mort, a través de muntatges que incorporen uns particulars prototips en què utilitza, a vegades de manera perversa, elements tècnics i…

Vida i obra Al principi de segle tingué relació amb la tipografia de L’Avenç Debutà el 1909 com a comediògraf amb Quan l’amor ha encès la flama Seguiren, entre d’altres, L’eterna qüestió 1909, Mai se fa tard si el cor és jove 1910, Vilacalmosa 1910, Matí de festa 1910, A cor distret, sagetes noves 1911, La sagrada família 1912 i Seny i amor, amo i senyor 1925, la seva obra més representada a Catalunya i, posteriorment, a Mèxic més de cent representacions, en traducció castellana d’Artur Moi Inserit dins del costumisme, evità els efectismes romàntics, simplificà la trama de les obres,…

Afiliat a la CNT 1933, durant la guerra civil de 1936-39 fou tinent de l’exèrcit republicà Empresonat 1939-42, passà a l’Estat francès, però el 1944 retornà al Principat, on fou la figura principal del maquis llibertari rural Amb Ramon Vila Capdevila, Caracremada , Jaume Puig, Tallaventres , i altres companys, realitzà “expropiacions”, segrestaments i atemptats al Berguedà i al Solsonès El 1951 abandonà la lluita i tornà a l’Estat francès

Es titulà a Madrid 1866, ingressà a l’armada i, el 1900, assolí el grau de general del cos d’enginyers navals Fou cap de les drassanes de Ferrol, on construí el dic de la Campana 1873, que li donà un prestigi internacional Projectà un túnel per sota l’estret de Gibraltar Publicà Curso práctico de construcción naval 1868 Seguí amb afecte el moviment catalanista i collaborà a “La Renaixença” a Ferrol fundà l’orfeó Aires da Minha Terra i presidí l’ateneu Era també llicenciat en farmàcia 1873

Cursà lletres al seminari episcopal de Barcelona i lluità contra la invasió napoleònica en el cos d’artilleria, acció que li valgué distintius militars Llicenciat el 1815, fou interventor a les salines de Cardona i finalment, fins a la seva mort, funcionari de les obres del port de Barcelona El 1814 inicià una carrera literària que consolidà després del procés desamortitzador, moment en què passà a treballar, juntament amb Josep Antoni Llobet i Vall-llosera, en la recuperació del patrimoni arqueològic de Barcelona Immers de ple en la investigació històrica, destacà per unes excavacions fetes…