Resultats de la cerca

Es traslladà de jove a Amsterdam i inicià una carrera literària l’any 1968 publicà el seu primer recull de poemes i l’any següent esdevingué editor de la revista literària Maatstaf Fou també crític i comentarista d’una àmplia varietat de temes, des de la literatura a la televisió o l’arquitectura A partir dels anys vuitanta visqué llargues temporades a Portugal Conreà tota mena de gèneres, sempre amb un humor càustic i de vegades escatològic Publicà les proses autobiogràfiques Verwoest Arcadië ‘Arcàdia demolida’, 1980,  Intimiteiten ‘Intimitats’, 1993 i Demonen ‘Dimonis’, 2003, a més del…

Sota l’impuls del seu president, Joaquim Pena , i de diverses personalitats del món cultural, fins l’any 1906 organitzà 175 sessions dedicades a l’estudi i l’audició d’obres de Wagner i d’altres autors, i també a la lectura de traduccions dels llibrets, conferències i concerts Gràcies a la tasca de Joaquim Pena, Antoni Ribera , Jeroni Zanné, Xavier Viura i Salvador Vilaregut es publicà la traducció catalana dels drames lírics de Wagner, adaptada a la música, i cinc reduccions per a piano i cant amb text alemany i català L’Associació possibilità així l’audició de fragments…

Entrà com a cantor a la capella de música del Palau de la Comtessa de Barcelona el 1748, i el mateix any fou nomenat coadjutor de Bernat Tria, mestre de capella del palau Auspiciat per la mateixa capella, rebé un ajut per a ampliar els estudis musicals a Nàpols, on sojornà del 1749 al 1756 En el transcurs d’aquest període, Duran estudià amb Francesco Durante, mestre de capella de gran renom, que l’influí en l’art de la composició També treballà al Conservatorio di Sant’Onofrio, on Domènec Terradelles li havia obtingut una plaça Tot i que el 1754 morí Bernat Tria, Duran no tornà a Barcelona…

Vida És un compositor especialment important pel paper de pioner que exercí en la introducció de l’òpera italiana a la cort de Viena No se sap pràcticament res de la seva joventut ni de la seva formació Probablement s’estigué a Roma, on estrenà les seves primeres òperes El 1692, però, començà la relació que mantingué fins al final de la seva vida amb la família dels Habsburg Primer fou compositor de la cort d’Innsbruck, i el 1694 de la de Viena Leopold I l’envià a perfeccionar-se a Roma, d’on tornà cap al final del 1695 De nou a Viena, es casà amb la cantant principal, Anna Maria Elisabetta…

Es donà a conèixer amb l’obra teatral Los verdes campos del Edén Premio Nacional de teatre 1963 i premi Ciutat de Barcelona de teatre 1965, a la qual seguiren Los buenos días perdidos 1972, Anillos para una dama 1973, fantasia històrica sobre la dona del Cid Las cítaras colgadas de los árboles 1974  Por qué corres, Ulises 1975, recreació personal del mite de l’Odissea  Petra regalada 1980  La Truhana 1992  Los bellos durmientes 1994  Café cantante 1997  Las manzanas del viernes 2000, i Inés desabrochada 2003, entre d’altres El seu teatre reivindica la funció decisiva del text dramàtic i es…

Vida i obra Fill d’un advocat, estudià lleis a la Universitat de València, on es doctorà en dret el 1831 Fou jutge de Catarroja 1835-40, alcalde de Sueca 1843 i 1854 i diputat a Corts 1844-45 Visqué uns quants anys a Madrid, on collaborà en periòdics humorístics com El Dómine Lucas , El Fandango  o La Risa , i a València a la segona època d’ El Fénix Una part d’aquesta producció en castellà fou recollida a El sueco 1859 En català, conreà una literatura sense pretensions cultes, satírica i marcadament dialectal en el llenguatge, que obtingué un gran ressò popular Collaborà amb Josep M Bonilla…

La seva formació musical es basà en el Gradus ad Parnassum , de JJ Fux, i és possible que estudiés amb el mateix Fux a Viena El 1740 esdevingué mestre de música del príncep Anselm von Reichlin-Meldegg a Kempten Probablement, a partir del 1746 o el 1747, fou també músic a la cort de Carles Teodor a Mannheim Al teatre de la cort d’aquesta ciutat figurà com a cantant en els llibrets de les òperes que s’hi representaven Així, per exemple, consta com a virtuoso di camera en el llibret de L’Opimpiade 1749, de B Galuppi Les seves obres sacres ja havien rebut reconeixement a la cort…

Projectada com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors T Llorente i Olivares, J Labaila, R Ferrer i Bigné, C Amorós, L Trènor, Ruiz de Lihory, etc , els quals hi imposaren uns trets decisius refús a la politització de les reivindicacions valencianes, espanyolisme monàrquic, primacia de la poesia sobre qualsevol altre gènere literari, etc que inutilitzaren el projecte del fundador Això provocà, primer, algunes escissions l'Oronella , 1888 València Nova , 1904 i, al capdavall, l’allunyament d’àmplies…

Un sol llibre en aparença que, a mesura que passaren els anys, conegué cinc edicions i ampliacions, totes a València tres en vida de l’autor 1885, 1902 i 1909 i dues després de mort 1914 i 1936, la darrera de les quals del llibre ja convertit en volum d’ Obres completes La primera edició, vint-i-vuit anys després d’haver publicat en premsa les primeres poesies valencianes, recollia trenta-set composicions entre les quals hi ha La barraca i era dedicada a Marià Aguiló, el seu «volgut amic i savi mestre» A l’endreça que l’encapçalava, Llorente atribuí al llibre dos mèrits el de contribuir a…

Vida No es coneixen gaires dades sobre la seva formació S’ha dit, sense que s’hagi pogut comprovar, que fou músic de l’orquestra de la cort de Màntua Posteriorment estigué com a cantant a Venècia, fins que l’any 1658 s’establí a Viena com a membre de la capella musical de l’emperadriu vídua Elionor Gonzaga A partir d’aleshores, el seu prestigi i la seva consideració a la cort anaren augmentant constantment El 1669, per decisió del mateix emperador, Leopold I, ascendí a mestre de l’esmentada capella, tot passant al davant de Giovanni Legrenzi, que havia estat escollit inicialment per al càrrec…