Resultats de la cerca

Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al…

Centre d’àrea comercial i nucli industrial tèxtils, químiques, adobs, destilleries de licors, construcció de calderes, fàbrica de vidres, etc Des del 1950 a la meitat dels anys setanta l’estat hi installà una important indústria siderúrgica que arribà a produir prop de la me itat de tot el ferro i l’acer espanyols Posteriorment, la crisi d’aquest sector afectà greument l’economia de la ciutat Nus de comunicacions ferrocarril normal i miner i port comercial primer port pesquer de l’estat L’augment de la població, a conseqüència de la industrialització tingué lloc sobretot entre…

Durant la Segona Guerra Mundial fou secretari del director d’espionatge en el Ministeri de Marina Fou el creador del personatge James Bond, agent secret protagonista d’una sèrie d’aventures fantàstiques on l’erotisme i la violència són elements determinants La sèrie s’inicià amb Casino Royale 1953 i forma un conjunt de dotze títols, entre els quals figuren Moonraker 1955, From Russia with Love 1957, Dr No 1958, Goldfinger 1959, The Spy who Loved Me 1962, On Her Majesty's Secret Service 1963 i The Man With the Golden Gun 1965 Les nombroses versions cinematogràfiques d’aquestes…

Fou deixeble de V Presiac i escolà de Montserrat entre el 1724 i el 1733 Prengué l’hàbit de monjo benedictí el 23 de desembre de 1733 Fou mestre de l’escolania, juntament amb Benet Esteve, i entre els deixebles més notables tingué Benet Soler Alguns músics montserratins coetanis de Manuel Espona foren Josep Antoni Martí, Benet Julià i Anselm Viola Se’n conserva un magníficat a la Biblioteca de Catalunya, i tres magníficats i altres obres en llatí, entre les quals Nunct sancte nobis , Legem pone mihi , Et veniam super me i Memor est verbi tui , a l’arxiu del monestir de Montserrat

Emigrà a Israel l’any 1934, on treballà en ocupacions diverses La seva obra poètica és lírica i desproveïda de connotacions ideològiques Empra un llenguatge de gran bellesa i perfecció, notable per la seva concisió Els seus poemes solen prendre forma amb una peculiar imatgeria mineral o vegetal que els dóna qualitats sorprenents d’immediatesa i de concretesa Ha publicat els reculls Mĕ-qàiṣ lĕ-qàiṣ ‘D’estiu a estiu’, 1964 Wě-lo ba yom aḥer ‘I el nou dia no ha arribat’, 1969, ' Ir še-zĕmanah qàiṣ ‘Una ciutat que té temps d’estiu’, 1976 i Ṭoḥen avanim ‘Moliner de pedres’, 1981, entre d’altres

De jove formà part del grup Els Negres El 1911 emigrà a l’Argentina 1911, on fou dibuixant del diari Crítica i de les revistes Caras y Caretas 1912-32, Fray Mocho 1912-20, Plus Ultra 1912-29, La Nación 1928-32, Argentina 1949-50 i altres Vers el 1925 tornà a Barcelona, i collaborà a Lecturas , El Hogar y la Moda , Llegiu-me , etc Exposà amb l’Agrupació d’Aquarellistes de Catalunya i amb l’Associació d’Humoristes de Barcelona Dibuixà escenes de costums populars El 1936 tornà a l’Argentina Publicà a les revistes catalanes Ressorgiment i Catalunya Illustrà una edició de Martín Fierro

La seva poesia s’inscriu dins una lírica humana i intimista publicà, entre d’altres, els reculls La luz a nuestro lado 1964, Con los cinco sentidos 1970, Huésped de un tiempo sombrío 1948 El extraño 1955, De aquí no se va nadie 1968, premi Ausías March Entre cañones me miro 1981 Una muchacha mueve la cortina 1983 Los caminos cortados 1990 Generación del 98 1999 i Cuaderno de San Bernardo 2003 Com a crític és autor, entre altres treballs, de Vicente Aleixandre 1970, Antonio Machado, ejemplo y lección 1975 i La poesía aprendida 1975, recull d’articles sobre literatura castellana…

En collaboració amb la que aleshores era la seva dona, Penny Marshall, desenvolupà el guió de la sèrie More than Friends 1971 L’èxit els garantí la continuïtat dins el mitjà televisiu, tot fent d’actor de repartiment a la sèrie All in the Family 1972-78 L’esbojarrada comèdia juvenil This Is Spinal Tap 1984 suposà el seu debut com a director de llargmetratges Entre els seus crèdits cinematogràfics figuren títols com Stand By Me 1986, The Princess Bride 1987, Misery 1990, A Few Good Men 1992, The American President 1995, Ghosts of Mississippi 1996 i The Bucket List 2007, entre d’…

Vida Tradicionalment s’ha cregut que l’apellatiu non Papa se li atribuí per diferenciar-lo del papa Climent VII, però també s’ha suggerit que podria ser per distingir-lo del poeta Jacob Papa, resident també a Ieper No es coneix gaire cosa de la seva etapa de formació ni dels seus primers anys com a compositor La primera composició publicada amb el seu nom, la chanson Le departir est sans department , aparegué en una antologia editada per Attaingnant el 1536, encara que algunes de les seves chansons s’havien publicat abans sense menció d’autor El 1544 figura com a prevere i cantor a l’església…

Estudià piano, i el 1944 inicià la seva carrera com a cantant en l’orquestra de Benny Carter Cantà també en altres orquestres i treballà com a pianista i cantant als entreactes del Minton’s Playhouse, on absorbí els sons del be-bop , especialment a través de Sarah Vaughan El 1954 realitzà els primers enregistraments, i l’any següent gravà alguns dels seus temes clàssics Suppertime i Yardbird Suite Des de llavors actuà com a cantant solista en clubs, concerts i festivals Amb un timbre de veu immediatament recognoscible, sobresortí pel seu sentit de les variacions melòdiques i la improvisació…