Resultats de la cerca
Es mostren 669 resultats
sàbat
Judaisme
Setè dia de la setmana hebrea (šabbāt), consagrat a Jahvè, en què hom interromp el treball.
La Bíblia n'explica l’etiologia amb el descans de Déu en acabar l’obra de la creació Com cada dia de la setmana hebrea, s’inicia al capvespre anterior i acaba a la posta de sol del mateix dia L’oració introductòria del qiddūš , durant el sopar del divendres, el consagra al repòs i a la meditació D’origen lunar, probablement babiloni setmana, el descans sabàtic havia esdevingut dia de festa Algunes prescripcions com la de no encendre foc i, doncs, de preparar els aliments a la vigília parasceve semblen d’origen quenita La desaparició del culte, arran de la destrucció i de l’exili, multiplicà…
cabell

Noia passant-se els dits per entremig dels cabells
© Fototeca.cat
Anatomia
Antropologia física
Cadascun dels pèls, propis de l’espècie humana, que surten en la pell del crani, dita cuir cabellut
.
Els cabells tenen una vida de 3 a 5 anys llur desenvolupament complet té lloc durant la joventut, i involuciona després de diverses maneres caiguda, generalment parcial calvície, despigmentació cabells grisos, cabells blancs , etc El seu creixement és de 0,3 mm diaris com a mitjana La forma i el color dels cabells són caràcters somatològics que varien segons les races Pel que fa a la forma, hom distingeix diverses menes de cabells l’estirat o liòtric, característic dels mongòlids, l’ondulat o cimatòtric, característic dels euròpids, i el cresp o ulòtric, característic dels…
bulb

Bulb (trena d’alls)
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia vegetal
Òrgan, ordinàriament subterrani, constituït per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aèria en donar-se les condicions adequades, i envoltada de fulles carnoses i riques en reserves, entre les quals hi ha altres gemmes, que originaran nous bulbs.
Hom pot distingir tres menes de bulbs el massís , bàsicament constituït per la tija carnosa, com el del safrà el tunicat , format essencialment per fulles carnoses de manera que les externes, membranoses i més pigmentades, cobreixen les més internes, com el de la ceba i l' esquamós , amb fulles carnoses més curtes i imbricades, com el de la flor de lis A vegades el bulb pot ésser múltiple , com el de l’all El bulb representa un òrgan de resistència que permet a un gran nombre de geòfits de travessar l’època desfavorable freda o seca de llur cicle vegetatiu Bulb Massís del safrà 1…
anafilaxi
Patologia humana
Estat d’hipersensibilitat de l’organisme, manifestat després de la introducció d’una determinada substància, que en ésser administrada per primera vegada no produí reacció o la produí molt lleugera.
Les substàncies capaces de provocar anafilaxi són de diverses menes el sèrum terapèutic, les toxines bacterianes, el líquid d’ascites, el líquid dels quists hidatídics, certs medicaments i aliments, etc La sensibilització pot ésser produïda per una injecció intratissular o intravenosa, o bé per la penetració a través de la mucosa digestiva o respiratòria El mecanisme desencadenant de l’estat anafilàctic és una reacció antigen-anticòs que té lloc en íntima connexió amb la membrana cellular i es caracteritza per l’alliberament d’histamina i d’altres substàncies actives, per l’…
Unió Postal Universal
Història
Organització internacional encarregada de coordinar i reglamentar els serveis postals entre els diversos estats membres (gairebé tots els del món).
Creada a la convenció de Berna de l’any 1874, amb el nom d’Unió Postal General, adoptà la denominació actual a la convenció de París del 1878 Unes altres convencions importants han estat la de Lisboa 1885, Viena 1891, Roma 1906 Estocolm 1924, Londres 1929, el Caire 1934, Brusselles 1952, etc Des del 1948 constitueix un organisme especialitzat de l’ONU, amb seu a Berna Les convencions preveuen altres menes de cooperació entre els estats membres com ara l’acord interescandinau, que unifica les taxes a tots els països nòrdics Els òrgans de l’UPU són els congressos i les conferències…
Seth
Mitologia
Déu egipci d’Ombos i senyor de tot l’Alt Egipte en època predinàstica, oposat a Horus, déu del Baix Egipte.
Malgrat que la unificació del país per Menes 3100 aC significà llur reconciliació en la religió oficial hom els adoptà com a patrons de la monarquia, no per això desaparegué el record d’aquesta pugna, la qual s’agreujà arran de la incorporació de Seth a la llegenda osiríaca com l’assassí d’Osiris i com l’usurpador dels drets d’Horus al tron del seu pare Primitiu déu de la tempestat, adquirí aspectes temibles a causa no solament de la llegenda osiríaca, sinó també per haver estat la principal divinitat dels hikses hikse amb el nom de SutekhVenerat per la dinastia XIX dos faraons en porten el…
buc
Transports
Cos d’un vaixell, sense màquines ni superestructures.
Actualment els bucs dels vaixells són construïts amb acers de diferents menes El folre exterior pot ésser de planxes reblades o soldades, cas en què la construcció és més ràpida i menys cara i pesant, però ofereix més perill en cas de collisió o d’acció bèllica A més de les planxes del folre, tant interior com exterior, cal considerar com a parts del buc els perfils en T, Z, U, etc, i les peces característiques dels vaixells baus, quilla, roda, codast, quadernes, aletes de balanç, etc, i les que compartimenten l’interior les mampares Les característiques del buc tenen una…
cadena

Diferents tipus de cadenes
© Fototeca.cat
Tecnologia
Successió de baules de formes molt diverses, d’una gran resistència, enllaçades entre elles, l’una a continuació de l’altra, que és emprada per a aguantar, arrossegar o aixecar càrregues, o per a transmetre moviment.
Ultra les cadenes ordinàries, hi ha les articulades, i entre aquestes cal distingir les de rodets, les senzilles, les dentades i les Galle, les quals només es poden moure en un pla i generalment són emprades per a la transmissió de moviment Les cadenes de rodets són formades per dues menes de baules, les unes compostes de dos perns subjectats per dues platines en forma de vuit, i les altres compostes de dues dolles, sobre cadascuna de les quals gira lliurement un rodet tubular, subjectats per dues platines iguals que les anteriors els perns són articulats dins les…
sulfur
Química
Denominació genèrica dels composts binaris del sofre amb elements més electropositius que no pas ell.
Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o semblant al dels…
François Xavier Tourte
Música
Mestre arqueter francès, conegut com l’Stradivari de l’arc per les seves realitzacions.
Destinat pels seus pares a fer de rellotger, treballà en aquest ofici durant vuit anys sense obtenir gaires èxits econòmics, cosa que el feu decidir a entrar al taller d’arquets patern, on al cap de poc destacà per la seva gran habilitat Provà gran quantitat de fustes per a fer els arcs i, com que no podia adquirir-ne d’exòtiques i cares, començà a fabricar-los amb totes les menes de fusta que li venien a les mans Es dedicà a estudiar les imperfeccions dels arcs existents per millorar-ne el balanç, la força i la corba, ajudat per violinistes de renom que provaven les seves peces…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina