Resultats de la cerca

Situació Aspecte que ofereix l’emplaçament del castell, erigit dalt la punta d’un dels turons testimoni M Catalán El castell s’aixeca dalt un petit puig, situat al costat de l’església de Sant Esteve de Múnter, enfront del km 45 de la carretera N-141 de Manresa a Vic És a uns 200 m de la carretera i s’hi arriba per una carretera asfaltada modernament Aquest castell figura en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit, full 37-13 332 x 34,9 —y 36,8 31 tdg 349368 Història Aquest castell es troba a la part oriental de l’actual terme de Muntanyola Després d’uns inicis foscos i potser lligats amb…

Situació La catedral de Vic, també coneguda com Sant Pere de Vic, es troba dins el nucli de la ciutat, a la part baixa, a l’actual plaça de Santa Maria La catedral figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781  x  38,4   —y 42,3 31 tdg 384423 Planta de la catedral, i el palau episcopal, en el seu estat actual, en la qual han estat indicats, en negre, els edificis i estructures d’època romànica que s’han conservat entre els edificis posteriors, i que han servit de base per a la proposta de restitució que presentem JA Adell,…

Situació Vista aèria de l’església, amb restes dels murs del castell que l’envoltaven ECSA - J Todó L’església de Sant Pere és situada a l’extrem de ponent del castell de Gelida, en el mateix esperó rocallós on s’assenta el castell, a la part alta del poble L’església de Sant Pere resta tancada i caldrà concertar la visita a l’Associació dels Amics del Castell de Gelida JAA-RRT Mapa 36-16420 Situació 31TDF056879 Història El lloc o terme del castell de Gelida s’esmenta per primera vegada l’any 945, però l’església no apareix documentada fins el 988, quan en una permuta que feu Ènnyec Bonfill…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera Hom hi pot apreciar l’important sobrealçament de la coberta del temple J M Melció L’església de Santa Cecília de Sadernes es troba a la vall del Llierca, a l’esquerra de la riera, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nordoccidental del terme, enlairada damunt un turó que domina una bonica panoràmica, presidida per les impressionants cingleres de Gitarriu Mapa 257M781 Situació 31TDG668800 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43,…

El concepte de nom de persona ha variat segons les èpoques i les regions i ha sofert freqüents reduccions i ampliacions en els seus components i en el seu ordre Les successives aportacions onomàstiques s’entrecreuen constantment sovint perduren tenaçment uns quants noms, bé que molt reduïts, en els períodes posteriors El nombre i la varietat de noms d’una procedència tendeixen a disminuir, per selecció, en el decurs d’un període, fenomen d’empobriment constant en totes les civilitzacions Aquesta fluctuació quantitativa pot ésser atribuïda a factors socioculturals i religiosos, com també al…

Situació i presentació El terme, que té forma de triangle, limita al N amb Avinyó, a l’E i S amb Calders i Navarcles i a l’W amb Sallent En èpoques passades el terme incloïa les terres de la parròquia de Santa Maria d’Horta i formava el que la documentació medieval anomena, a partir dels anys 889 i 890, vallis qui dicitur Artes o Artesse Artés és un municipi afusat, drenat pel Llobregat, la Riera Gavarresa, el torrent de la Roqueta i la riera de Malrubí Comprèn, a més de la vila d’Artés, cap administratiu, la urbanització de la Vista del Pirineu, on hi havia 74 h el 2005 Tres vies locals…

Precedents Girona i les seves terres constitueixen la primera pedra del gran edifici que un dia serà Catalunya L’absència de documents ens impedeix de conèixer les circumstàncies del traspàs de domini a Girona Com ja s’ha apuntat, és quasi segur que la possessió de la ciutat fou objecte de negociació entre el valí de Girona Ibn al-Arabí i el futur comte de Girona Rostany Aquest era un missus de Carlemany en el recent regne d’Aquitània, com a responsable dels afers del regne, car el rei Lluís, fill i hereu de Carlemany tenia només 7 o 8 anys El jove rei es va fer càrrec de Girona per la…

Situació Vista del campanar i de l’absis romànic de Santa Maria d’Artés, únics fragments que han pervingut del temple F Junyent-A Mazcuñan Les ruïnes de l’església de Santa Maria són encinglerades dalt un pujol que es dreça a la part septentrional de la població, al cim del qual hi ha el poble antic, que era protegit pel castell, situat al nord-oest de la població moderna, avui transformat en pacífica masia Long 1°57’00” — Lat 41°48’02” Per anar-hi cal agafar la carretera que, amb origen a Manresa, mena a Vic Poc després d’haver passat la població de Sant Fruitós de Bages, en arribar a la…

Frontinià 516 - 540 Assistí al concili de Tarragona de l’any 516 L’any següent, el 517, presidí el concili provincial celebrat a Girona, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona Joan Aquest concili s’ocupà de la unificació litúrgica, de l’administració dels sagraments i de la reforma dels costums Estafili 540 - p 546 També anomenat Esteve, assisteix al concili de Barcelona de 540 i fou representat al que celebrà a la Seu Lleidatana el 546 pel prevere gironí Grat Alici 589 - 590 Apareix com a bisbe de Girona en el III concili de Toledo, de l’any 589, on Recared i molts bisbes i magnats del…

Situació El santuari de la Mare de Déu és a poca distància de l’església parroquial de Sant Genís, situada dins el poble d’Er Mapa IGN-2250 Situació Lat 41° 26’ 32” N - Long 2° 2’ 2” E Per a anar-hi, cal agafar la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix en direcció a Sallagosa i abans d’arribar-hi s’ha de prendre un trencall en direcció E que porta directament al poble d’Er RMAE Història Poques són les notícies històriques documentals que han pervingut fins a l’actualitat d’aquest santuari marià del poble d’Er, que depengué eclesiàsticament de l’església parroquial de Sant Genís tanmateix,…