Resultats de la cerca
Es mostren 1011 resultats
Sant Julià de Jusseu (Graus)
Art romànic
Un dels primers documents on s’esmenta el lloc de Jusseu data de l’any 987 Es tracta d’una escriptura mossàrab que fa menció d’un judici que tingueren els homes del castell d’Aguilaniu amb els de Jusseu a causa de la possessió d’un terç d’un pou saliner De la seva església parroquial no s’ha localitzat cap referència fins a la fi del segle XIII així, segons la relació de les esglésies i parròquies que contribuïren els anys 1279 i 1280 a sufragar la dècima papal, hom troba, dins l’ardiaconat de Ribagorça, que l"’abat” de l’ ecclesie de Jusseu , juntament amb quatre porcioners, pagà 156 sous,…
Isàvena

Vista del terme d'Isàvena, amb el cap municipal de Pobla de Roda a la dreta
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Municipi
Municipi de la Ribagorça.
Té el seu origen en el municipi de la Pobla de Roda, cap de municipi, després que li foren annexats l’antic terme de Roda de Ribagorça 1964, part del de Merli 1966 els pobles i parròquies de Merli i Esdolomada i els despoblats de Nocelles i Torrueco, el poble de Sant Esteve del Mall de l’antic terme de Queixigar i l’antic terme de Serradui 1980 Situat al sector inicial de la ribera d’Isàvena, en el qual el riu passa encara encaixat, el terme és accidentat en el seu sector septentrional pels vessants sud-orientals de la serra de Jordal, que separa les conques de l’Isàvena i de l’Éssera Les…
Sant Llorenç Savall
Art romànic
De l’església romànica de Sant Llorenç Savall no en queda altre rastre que les seves referències documentals La primera notícia que en tenim és de l’any 996, en la venda d’unes terres, feta pels esposos Agela i Sesenanda a Fruila, situades a Laceres, “in apendicio Sancti Laurenti” Coneixem també l’existència en aquesta església d’un altar dedicat a sant Climent, perquè va jurar-s’hi l’any 1052 el testament sagramental d’un tal Arbert Precisament, en aquest testament deixa 1 cafís d’ordi a la mateixa església de Sant Llorenç Savall “ad ipsa opera” , fet que indica que, en aquells moments,…
Ramon VI de Pallars Jussà
Història
Comte de Pallars Jussà (1174-77), fill d’Arnau MirI i Òria d’Entença.
Estigué associat al govern ja en vida del seu pare, car pel desembre del 1172 signà com a testimoni amb el títol de comte de Pallars la donació del castell i comtat de Melgor feta per Bertran I de Melgor a Alfons I de Catalunya-Aragó Heretà el comtat fent cas omís al testament patern que deixava el Pallars Jussà a l’orde de l’Hospital Pel gener del 1174 signà amb Artau IV de Pallars Sobirà un conveni d’ajuda mútua contra tots els homes, excepte contra el rei de Catalunya-Aragó i els seus fidels Pactà un pariatge amb Arnau de Preixens, bisbe d’Urgell, en virtut del qual la vila de Tremp…
Santa Maria de Penardell (Pau)
Art romànic
Església documentada el 1217, any en què els comtes d’Empúries Hug IV i Maria hi fundaren una llàntia que dotaren amb quatre sesters d’ordi que rebien d’un mas de Vilaüt L’any 1223 Guillem de Canelles deixà en testament a Santa Maria de “ Pitritello ” deu sous comtals L’any 1229 l’abat Ponç de Santa Maria de Roses, com a senyor d’aquest lloc, posà la comunitat que s’hi havia establert sota la regla benedictina i nomenà prior de la comunitat masculina Bernat Sifred, i de la femenina Ermessenda Sifreda Es tractava, doncs, d’un cenobi mixt L’abat també concedí els drets sobre l’església del…
El políptic de Sant Pere de Vilamajor
Els políptics eren uns documents privats que feien referència a l’administració del domini es tractava d’una mena d’inventaris de les propietats i dels censos que es pagaven per posseir-ne el domini útil Van ser el precedent immediat dels capbreus i quaderns de censos, propis del règim emfitèutic de la terra El políptic de Sant Pere de Vilamajor, al Vallès Oriental, va ser redactat en un full de pergamí gruixut i de color torrat de 523 mm de llarg per 94/99 d’ample, en diverses etapes entre el 950 i el 1060 Escrit per les dues cares, el document conté, a la primera recto una requesta feta…
gramínies

Conreu de civada
© Xevi Varela
Botànica
Família de glumiflores constituïda per plantes típicament herbàcies, anemòfiles, de tiges fistuloses, dites canyes.
Les fulles consten de limbe , generalment llarg i estret, de beina , que envolta la tija, i de lígula petita expansió laminar situada a la zona d’unió del limbe amb la beina, de vegades absent o substituïda per un rengle de pèls Les flors són quasi sempre hermafrodites, constituïdes normalment per tres estams, un ovari unilocular amb un sol primordi seminal, dos estils amb estigmes plomosos i dues esquames diminutes, anomenades lodícules o glumèllules Les flors són protegides per dues bràctees, anomenades glumelles la glumella inferior o lemma és membranosa o coriàcia, i la glumella…
Saidí
Saidí
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Cinca, al NW de la comarca, a la zona de contacte amb la Llitera, estès a l’esquerra del Cinca, a l’indret de la seva confluència amb l’Alcanadre.
El sector d’horta de la riba del riu, al N de la presa de Vilella, ha estat ampliat modernament pel canal de Saidí, derivat del canal d'Aragó i Catalunya El regadiu ocupa així bona part del terme i permet la subsistència de la població disseminada, bé que escassa Els principals conreus són les hortalisses, el cotó, els arbres fruiters que han anat desplaçant la tradicional figuera, així com les oliveres La major part dels nous regadius és ocupada pels cereals 1500 ha de blat i 400 d’ordi, el blat de moro 200 ha i el farratge 200 ha El bestiar de llana i porcí i l’avicultura, així com les…
Peralta i Calassanç
Peralta i Calassanç Vista de Peralta de la Sal
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Llitera, format el 1970 per l’annexió dels termes de Peralta de la Sal, Calassanç iGavasa.
Situat a l’alta Llitera, és accidentat per alineacions subpirinenques, ja dins el pla inclinat de la Depressió de l’Ebre, formada per gresos i argiles rogenques el plec més septentrional és format per un anticlinal diapíric de guixos en el nucli i que origina deus salades, d’uns 650 m alt un altre de més potent, format per calcàries i gresos, s’enlaira a 785 m al tossal Gros, als vessants del qual hi ha l’antic poble, castell i santuari de la Móra Les aigües s’escolen per la Sosa de Peralta, tributària del Cinca, formada pels barrancs de Calassanç i de Gavasa Els ermots i les pastures ocupen…
Llaguarres

Vista del poble de Llaguarres
© Vicenç Salvador Torres Guerola
Sector o indret
Terme de la Ribagorça, incorporat el 1965 al municipi de Capella.
Estès a la vall baixa de l’Isàvena, des del riu límit septentrional del terme fins a la serra del castell de Llaguarres 1150 m alt i, més enllà, a les capçaleres del riu Guard i del barranc de Puigverd tributari de l’Éssera Aquesta serra, al cim de la qual hi havia l’important castell de Llaguarres , forma part d’una de les darreres alineacions dels Prepirineus, estesa en direcció W-E, des de Graus a la serra de l’Ametllera, des d’on segueix vers el SE, fins al Montsec d’Estall La zona forestal rouredes, alzinars, boixars i matollars ocupa 2669 ha Hi ha 92 ha de regadiu hortalisses i conreus…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina