Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Frederic Pujulà i Vallès
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Esperantista i escriptor.
Residí a Cuba d’infant En tornar, estudià dret a Barcelona i publicà contes i articles a La Senyera , de Palamós, El Federalista , L’Avenç , etc, i fou redactor de Joventut S’identificà amb els ideals del modernisme i el federalisme El 1902 publicà Francisco Pi i Margall i la peça teatral Titelles febles En Creuant la plana morta 1903 defensà l’autonomisme El 1904 aparegueren el relat La Ella d’en Vademecum i el drama El geni , escrit amb Emili Tintorer El seu teatre s’inscriu en els corrents vitalistes i regeneracionistes del modernisme El 1905 estrenà Dintre la gàbia i entrà en contacte…
,
Festival Internacional de Música Cantonigròs
Música
Dansa i ball
Festival dedicat a la música i la dansa popular i folklòrica d’arreu del món celebrat a Cantonigròs (l’Esquirol, Osona).
La primera edició tingué lloc el 1983 Constava d’una competició i una exhibició en cinc categories, per a cadascuna de les quals s’elegien els guanyadors cors mixtos cors infantils cors femenins cors mixtos, masculins o femenins de música popular i danses populars Els objectius d’aquesta trobada musical eren assolir una gran qualitat artística i fomentar la convivència entre cultures Durant quatre dies, a Cantonigròs se succeïen les funcions fins ben entrada la nit, i era costum que els grups actuessin fora de programa als pobles que els acollien, estenent així a vint-i-dues poblacions l’…
,
kàrting
Automobilisme
Especialitat d’automobilisme creada als anys cinquanta a les bases militars nord-americanes, en dotar de motors uns petits carretons que van donar origen als vehicles coneguts com go-karts.
Els karts esdevingueren vehicles de competició, creats com a xassís independents amb motor i rodes de motocicleta, amb una reglamentació i circuits propis Estan regulats per la Federació Internacional de l’Automòbil FIA, que els reconeix com la fórmula d’iniciació a l’automobilisme Arribà a Catalunya als anys seixanta, de la mà de Josep Maria Güell i Pepe Pérez, que en construïren els dos primers exemplars Al maig del 1960, a la barcelonina avinguda de Maria Cristina, es feu la primera cursa, que constava de diverses mànegues de diferents categories La cursa més important fou guanyada per…
muntanya
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme consistent a disputar curses contrarellotge en pujada per una muntanya, normalment sobre carreteres asfaltades.
Aquestes curses de muntanya, conegudes com pujades en costa, es posaren en pràctica quasi al mateix temps que les curses d’automòbils Des de ben aviat, ser el mes ràpid en aquests tipus de traçats, que augmenten la seva dificultat a mesura que avança el recorregut cap al cim de la muntanya, fou sinònim de qualitat del vehicle i del pilot Els participants pugen d’un en un i la seva lluita és contra el cronòmetre Principals curses de muntanya catalanes A Catalunya les primeres curses d’aquest tipus foren la Pujada als Brucs 1913 i la del Tibidabo 1914, encara que fou la I Carrera de la…
Festival Internacional de Música Barcelona
Música
Sèrie de concerts organitzats per les Joventuts Musicals de Barcelona, amb el patrocini de l’Ajuntament, en el marc de les Festes de la Mercè, i membre de l’Associació Europea de Festivals de Música des del 1969.
Creat el 1963, se’n feren tretze edicions impulsades des de l’Ajuntament per Esteve Bassols i Pere Martínez Ticó, primer, i Vicente Villar Palasí, després, i des de Joventuts Musicals per Jordi Roch i Manuel Capdevila, que en fou el director Els principals criteris a l’hora de fer la programació eren la participació d’artistes joves catalans en collaboració amb orquestres i conjunts de gran renom internacional, l’estrena d’obres de compositors catalans, amb una dedicació especial a les noves generacions, i l’oferta de preus especials per al públic jove Entre el 1963 i el 1975, s’estrenaren…
Llorenç Lafuente i Vanrell
Història
Militar
Literatura
Militar i escriptor.
Vida i obra Militar de professió Iniciador i cap de l’escoltisme a Menorca Retirat de l’exèrcit essent comandant d’infanteria, fou dels organitzadors de la Unió de Dretes a Menorca el 1931 El 18 de novembre de 1936 fou extret del vaixell presó “Atlante” i afusellat amb altres companys a cala Figuera Maó Durant el primer terç del segle XX desenvolupà una intensa activitat cultural a l’Ateneu de Maó, del qual fou membre des de la seva fundació 1905 i secretari Com a historiador fou autodidacte Collaborà a la Revista de Menorca , publicació que l’Ateneu adquirí el 1906 i on publicà…
, ,
El sardanisme: entre dansa nacional i “peculiaridad regional”
Colles sardanistes que participen en concursos 1946-1960 El 1939 va marcar també un trencament pel que fa a la pràctica sardanística Una activitat que podia semblar tan innocent com la ballada de sardanes s’havia d’enfrontar a la qualificació que en fessin els vencedors, que no va ser única sinó més aviat matisada Tenien molt clar que es tractava d’una dansa que podia ser tractada amb connotacions diverses bé com la dansa nacional de Catalunya, cosa que tindria com a conseqüència directa la prohibició total, bé com una activitat folklòrica tradicional que podia formar part d’un ampli folklore…
Tercer Congrés d’Història de la Medicina
Historiografia catalana
Congrés celebrat a València del 10 al 12 d’abril de l’any 1969 i organitzat per José María López Piñero i Lluís Garcia i Ballester.
Desenvolupament enciclopèdic Oficialment fou un congrés de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, però en realitat es convertí en el primer congrés contemporani de la història de la ciència celebrat a l’Estat espanyol La intenció dels organitzadors fou la de tractar per primera vegada a l’Estat, i conjuntament, la història social de la ciència i la història de la tecnologia, amb els temes historicomèdics convencionals Per assegurar-ne l’èxit, convocaren historiadors de l’economia com Emili Giralt i Jordi Nadal El congrés es dividí en dues seccions La primera es titulà “Medicina y…
Jocs Olímpics de Lillehammer 1994
Esport general
XVII Jocs Olímpics d’Hivern, celebrats a la localitat de Lillehammer (Noruega) del 12 al 27 de febrer de 1994.
Trencaren el cicle de quatre anys i tingueren lloc només dos anys després dels últims Albertville per evitar, a partir d’aleshores, que coincideixin amb els jocs d’estiu Hi participaren 66 països i més de 2000 esportistes Al llarg dels jocs, però especialment en la inauguració i la clausura, hom féu diversos actes de solidaritat i de recordatori de la guerra a l’antiga Iugoslàvia, amb una menció especial al setge que vivia la ciutat de Sarajevo seu dels Jocs Olímpics d’hivern del 1984 Els jocs es presentaren també com els de la consciència ecològica, tal i com es feu palès amb els esforços…
Jordi Monés i Pujol-Busquets
Educació
Historiografia catalana
Historiador de l’educació.
Estudià enginyeria tècnica química a l’Escola d’Enginyeria de Terrassa i fins el 1979 desenvolupà l’activitat professional en diverses empreses com a tècnic i cap de laboratori, alhora que feia estudis d’història de l’educació Durant el franquisme participà activament en la resistència cultural com a president d’entitats com el Centre Excursionista de Badalona i les Joventuts Musicals, i com un dels organitzadors de l’Any Fabra 1968 a Badalona El 1954 es casà amb Maria Teresa Giné i Orengo, fundadora de l’Escola Gitanjali de Badalona i pionera en la renovació pedagògica del país…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina