Resultats de la cerca
Es mostren 1333 resultats
Pau Rossell
Música
Orguener i sacerdot dominic d’origen incert.
Representant de l’orgue gòtic català, fou admirat per les seves obres Entre els instruments construïts durant la seva única etapa documentada 1479-93 destaquen el del convent dels franciscans menors de Sant Antoni de Barcelona i el que començà a la seu de Girona De l’orgue barceloní cal remarcar que el tub major era de quinze pams, entonat en fa, i que es tractava d’un gran orgue d’ala -precursor immediat del de castells-, on ja s’iniciava la descomposició del gran Blockwerk gòtic mitjançant uns tirants registres que permetien de fer sonar per separat…
Arnolt Schlick
Música
Organista i compositor alemany.
Cec des de la seva joventut, obtingué el càrrec vitalici d’organista de la cort palatina de Heidelberg Segurament fou l’encarregat de tocar l’orgue durant la cerimònia de coronació de l’emperador Maximilià I a Frankfurt l’any 1486 i també en la de Carles V a Aquisgrà el 1520 Fou el primer compositor que publicà una collecció de música per a orgue en tabulatura Tabulaturen etlichen lobgesang und lidlein 'Tabulatures d’autèntics himnes i cançons', Magúncia, 1512 La major part de les seves composicions per a orgue estan basades en models vocals, generalment…
Ludwig Scherrer
Música
Orguener suís.
Entre tots els instruments que bastí a Catalunya sobresortí per la seva qualitat el de la seu nova de Lleida 1773-78, d’estil barroc francès, amb quaranta-sis jocs i quatre teclats orgue major amb cara de vint-i-vuit pams, cadireta amb cara de catorze i una octava completa de contres Hi incorporà per primera vegada al país, com a joc de violins, un joc labial de talla estreta viola Destruït aquest el 1936, l’únic orgue que en resta a Catalunya és el de la parroquial de Sant Salvador del Vendrell 1775-77, amb tres teclats, pedaler, cadireta i vint-i-nou jocs Els seus…
Herbert Tachezi
Música
Organista i clavicembalista austríac.
Fou alumne de Karl Wolleitner piano i d’Alois Forer orgue a l’Acadèmia de Música de Viena Estudià clavicèmbal amb Fritz Neumeyer a Friburg A partir del 1958 començà a impartir lliçons d’orgue i composició a l’Acadèmia de Música de Viena, de la qual fou professor 1972-98 Els premis obtinguts en diversos concursos a Ginebra 1955, Innsbruck 1958 i Viena 1963 i 1965 donaren ressonància internacional a les seves interpretacions L’any 1974 fou nomenat organista de la Hofmusikkapelle de Viena Fou un dels membres destacats del Concentus Musicus de Viena 1963-2010, que…
Ferdinand Klinda
Música
Organista eslovac.
Es diplomà al Conservatori de Bratislava el 1950 i es perfeccionà a Praga i Weimar L’any 1962 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música de Bratislava, ciutat on fixà la seva residència Ha efectuat gires com a solista per Europa, el Japó, Corea i els Estats Units, i ha aparegut en concerts dirigits per Karel Ancerl, Antal Doráti, Gennadij Roždestvenskij, Kurt Masur i Václav Neumann, entre altres prestigiosos directors Ha estat membre del jurat en alguns concursos d’interpretació d’orgue a Leipzig, Chartres, Nuremberg i Budapest, i ha enregistrat nombroses obres de JS Bach i…
Dominique Merlet
Música
Pianista francès.
El compositor Roger Ducasse, amic de la seva família, guià les seves primeres passes Després d’aconseguir els primers premis de piano i percussió al Conservatori de Bordeus, i d’estudiar pel seu compte cant coral i orgue, a quinze anys ingressà al Conservatori de París, on estudià amb Jean Doyen, Nadia Boulan-ger i René Le Rouy Aquest mateix any guanyà el primer premi del Concurs de Piano de Ginebra A partir d’aquest moment inicià una important carrera concertística en diversos països europeus, Amèrica i l’Extrem Orient Des del 1956 és titular del gran orgue de Notre…
pedal
F. Mendelssohn: Tres preludis i fugues per a orgue, op. 37, fuga núm. 2, compàs 43 i següents
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Fenomen que té lloc quan una veu s’immobilitza sobre una nota tot i els canvis d’harmonies en les altres veus.
El pedal es caracteritza per la tensió que suposa la resistència de la veu immòbil a integrar-se en la progressió harmònica de la resta Per a alguns autors, com ara H Schenker, el pedal és pròpiament aquesta tensió, tensió que es manifesta de manera singular quan la nota mantinguda no pertany a cap dels acords que es produeixen sobre ella En aquest sentit, el pedal pot ser l’escenari de dissonàncies que altrament no serien possibles vegeu les marques de l’exemple 1 Habitualment el pedal se situa en el baix, tot i que pot aparèixer en altres veus i aleshores es parla de pedal interior…
Leonhard Martin
Música
Religiós franciscà i mestre d’orgues alemany.
Vingut del convent de Magúncia, residí a Barcelona al segle XV El 1459 es comprometé amb el Capítol de la seu barcelonina "a fer uns orguens nous dins d’un any" Probablement l’encàrrec es referia a fer, a més d’un orgue gran, també un altre de petit El gran fou enllestit el 1463, al preu de 1 323 lliures El tub major feia 24 pams, disposava d’un flautat de 14 pams 8' en façana, 1 400 tubs i dos o tres teclats Les dues referències contractuals a parte posteriori erit unum parvum cum uno ludo et unum a parte anteriori 'a la part posterior n’hi havia un de petit amb un sol joc, i un…
Joan Pere Cavaillé
Música
Orguener d’origen llenguadocià.
Nebot de l’orguener Josep Cavaillé ~1700 - , el 1760 treballà a Santa Maria de la Real, a Perpinyà El 1762 s’establí a Barcelona, on construí l’orgue de Santa Caterina 1765 i es casà amb Maria Francesca Coll el 1767 Romangué a Barcelona fins el 1770, any en què retornà a Tolosa Durant aquest període, entre altres tasques, acabà l’orgue de Montreal Gèrs el 1785 amb el seu fill Domènec, i en esclatar la Revolució Francesa tornà a Barcelona amb la família Pare i fill feren l’orgue nou de la collegiata de Puigcerdà 1790, i repararen el de Santa Maria del Mar…
Antoni Matheu i Mulet
Música
Organista i compositor mallorquí.
Vida Començà els estudis musicals l’any 1939 Estudià el Seminari Conciliar de Sant Pere de Palma, i fou ordenat de prevere el 1956 Desenvolupà les carreres de piano, orgue i composició a Palma, València, Barcelona i Haarlem Holanda Fou deixeble d’A Torrandell, R de la Riba, M Torrent, J Poch, X Montsalvatge, A Heiller i LF Tagliavini Posteriorment fou nomenat organista titular de la seu de Palma, càrrec que exercí fins el 1984, i fou professor al Conservatori Professional de Música de les Balears Realitzà nombrosos concerts d’orgue, tasca que culminà amb un recital a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina