Resultats de la cerca
Es mostren 3251 resultats
Sant Marçal de Rallui (Beranui)
Art romànic
Es troba al damunt del poble de Rallui, on probablement era emplaçat l’antic castell Seria, doncs, l’església castellera Suposem que al principi era dedicada a la Mare de Déu, puix que diverses notícies documenten una església de Santa Maria al terme de Rallui L’any 1126 dues terres a la Clusa i una altra al coll de Sant Vicenç confrontaven amb “la terra de Santa Maria” Hom pot pensar qué és una referència a Santa Maria d’Ovarra, però un instrument del 1256 consigna una vinya a les Llagunes del Palau que confrontava “ in vinea Sancte Marie de Lauri ” Actualment, la capella de…
Santa Eulàlia d’Argençola (Castellnou de Bages)
Art romànic
Situada dins l’antic terme del castell de Balsareny, al lloc d’Argençola No ha tingut sempre la categoria de parròquia que té ara, sinó que fou sufragània de diverses parròquies El lloc d’Argençola i l’església apareixen documentats el 993 Deuria ser sufragània o simple capella rural de la parròquia de Sant Ramon de Subirana de Ferrans, per passar, abans del 1685, a sufragània de Sant Andreu de Castellnou de Bages actualment comparteix amb Sant Andreu la categoria de parròquia, bé que el fet que el 1361 aparegui un rector d’Argençola pot donar peu a pensar que durant el segle XIV hauria pogut…
castillo de Doña Blanca
Jaciment arqueològic
Assentament fenici del terme municipal d’El Puerto de Santa María (Cadis).
Se situa damunt un altiplà de prop de 7 ha de superfície i poc més de 20 m sobre el nivell del mar, a la dreta de la desembocadura del Guadalete, que devia formar un estuari utilitzat com a port El lloc fou ocupat i emmurallat per una població fenícia al segle VIII aC, tot i que la presència d’abundosos materials indígenes fa pensar que una part considerable de la població era d’origen local A partir del segle VI aC, l’element indígena sembla predominant Al principi del segle V aC es produí una reforma important de les fortificacions i l’estructura urbana El poblat perdurà fins els últims…
parer
Opinió sobre allò que cal fer en un afer, pensar d’alguna cosa, la inferència que cal treure’n, etc, manera de veure o judicar un assumpte, un fet.
La Mare de Déu o Santa Maria de Montnegre (Quart d’Onyar)
Art romànic
Situació Vista de l’església des del costat de ponent la nau d’aquest temple, desproporcionadament alta, fa pensar en alguna reforma posterior M Catalán L’antiga parròquia de Sant Mateu de Montnegre és al sector muntanyós de la serra de Montnegre La capella de la Mare de Déu és a 11 km de Quart d’Onyar Mapa L39-13334 Situació 31TDG945452 MLlC Història Aquesta església, que depenia de la parròquia de Sant Mateu, era originàriament romànica La seva nau fou sobrealçada després de l’incendi que sofrí aquest edifici l’any 1928 ASA Església Planta de l’església, d’extrema simplicitat…
Castell d’Estaís (Espot)
Art romànic
Situació Uns murs aferrats a la penya, darrer testimoni d’aquest castell ECSA - J Bolòs Castell, anomenat el Castellot, situat en una petita elevació, al vessant de la muntanya, sota el poble d’Estaís Domina la part baixa de la vall d’Espot i resta en un nivell més alt que el proper castell de Llort Mapa 33-9181 Situació 31TCH455155 Cal seguir la carretera d’Espot En arribar al trencall d’Estaís i Jou, hem de girar a la dreta Abans d’arribar a la bifurcació d’on surt la pista actual d’Estaís, a mà dreta, en el revolt on sortia l’antic camí que portava a aquesta població, veiem les escasses…
Sant Vidal de Berga
Art romànic
La documentació esmenta una església de la qual no es conserva cap testimoni arquitectònic i fins ara no ha pogut ésser localitzada L’any 1190 Berenguer de Peguera i els seus germans Hug, Ponç, Gibert, Ermessenda i Beatriu van vendre a Pere de Berga i al seu fill, en franc alou, tot el que els dits senyors de Peguera tenien a les parròquies de Sant Vidal de Berga i a Sant Martí d’Avià, per la quantitat de 1 300 sous de Barcelona Cal pensar que l’església de Sant Vidal de Berga fou un petit edifici, temporalment parròquia, que molt aviat quedà sense culte i abandonat, possiblement…
Sant Vicenç de Moripol (Gósol)
Art romànic
Malauradament l’actual església de Sant Vicenç de Moripol no conserva cap testimoni de la seva obra romànica L’església, però, és documentada el segle X, concretament l’any 982, quan el bisbe Salla de la Seu d’Urgell donava al noble Ot de Solanes i al seu fill Mir l’església de Moripol, aleshores dedicada a Sant Miquel sancte Michaelis de Musopollto L’església formava part de l’antic terme del castell de Fraumir, terme encara vigent el segle XVIII aquest mateix segle era sufragània de Santa Maria de Gósol juntament amb Santa Eulàlia de Bonner, també del mateix terme casteller, i Sant Andreu…
Santa Maria de Murcarols o de Murcurols (Gisclareny)
Art romànic
De l’església romànica de Murcarols avui no es conserva cap vestigi arquitectònic Les notícies molt escadusseres, es remunten al segle XIII, a la documentació de les baronies de Pinós i Mataplana Cal pensar que l’església de Santa Maria de Murturols era una petita capella sufragània de la parroquial de Sant Iscle de Molnell Possiblement l’església fou bastida per iniciativa dels senyors de Murturols, senyors d’una fortalesa a la vall alta del Bastareny i feudataris dels barons de Pinós L’any 1255 el testament de G R de Murcarols esmenta deixes a diferents esglésies de la vall…
Michel Henry
Filosofia
Filòsof francès.
Professor a Montpeller Les seves obres més importants són L’essence de la manifestation 1963, Philosophie et phénomenologie du corps 1965 i Marx I Une philosophie de la réalité II Une philosophie de l’économie 1976 També ha publicat algunes novelles, entre les quals l'Amour les yeux fermés 1976, que obtingué el premi Renaudot El seu pensament es basa en una filosofia de la vida que pren com a punt de partida Husserl i Heidegger, si bé va més enllà Planteja com la reflexió sobre l’essència d’allò que ell anomena manifestació permet pensar l’essència de l’ésser Les seves darreres…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina