Resultats de la cerca

Aquesta parròquia ja existia l’any 1136, quan Guerau de Rupià donà un alou de “Sancti Georgii de Vallibus” a l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem L’any 1319 Dalmau de Palau prestà homenatge al bisbe de Girona Pere de Rocabertí per raó del terç del delme d’aquesta parròquia Aquesta església havia pertangut a l’ardiaconat de l’Empordà i després passà a l’arxiprestat de Girona En aquesta parròquia tenien alguns drets els Palol als segles XIII i XIV L’any 1424 el rei Alfons el Magnànim es vengué el mer i mixt imperi de la parròquia a Andreu de Biure En temps de la guerra contra Joan II és…

El nom de Jafra lafar es troba esmentat per primera vegada en el cartulari de Sant Cugat del Vallès, l’any 1143, data en què en el testament sacramental de Guillem Ramon aquest atorgà al seu fill Pere el castell de Campdàsens i el lloc de Jafra amb les seves pertinences De Jafra sorgí un petit llinatge documentat des del segle XII En l’instrument de fundació del monestir de Sant Vicenç de Garraf del 1163 signa Ramon de Jafra Als segles XIII i XIV s’esmenten els germans Guillem i Bonanat de Jafra, els quals foren, el primer, jutge, i l’altre, batlle reial de Vilafranca del Penedès El castell…

L’església de Santa Maria de Vilada, avui perduda, era situada dins la parròquia de Sant Joan de Vilada, al comtat de Berga i dins el terme del castell de Roset No devia passar mai d’una simple capella o oratori particular i possiblement fou abandonada abans de l’època romànica La primera i única notícia de l’església és molt antiga l’any 903 el bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell la consagrava en honor de Santa Maria, al lloc anomenat Villa Hichilani, al territori de Berga i dependent de la parròquia de Sant Joan de Vilada La nova església consagrada fou construïda per Egared, i fou ell mateix…

El poble de Marquixanes és situat a 286 m d’altitud, a la dreta de la Tet, en la confluència amb el còrrec de la Coma d’Espirà L’indret, documentat des del segle XI, fou una possessió del monestir de Sant Martí del Canigó Tot i l’antiguitat del lloc, hom no troba una referència documental explícita de l’existència d’un castell fins l’any 1351, quan el rei Pere III concedí a l’abadia canigonenca un privilegi pel qual li permetia la reconstrucció del seu castrum , que havia restat força derruït arran de la guerra mantinguda amb el rei de Mallorca, Jaume III D’aquesta notícia es dedueix que el…

Mestre de capella de la catedral de Girona del 1688 al 1690, aquest any es traslladà a la seu de Lleida, on li havia estat ofert el mateix càrrec, del qual prengué possessió el 2 de juny La seva activitat musical a Lleida es prolongà fins el 10 de juliol de 1699, data en què fou substituït per l’organista Pere Vidal Hi retornà el 1700, i hi exercí com a mestre de capella fins el 31 de juliol de 1707, que fou acomiadat per haver-se absentat sense permís Quan el nou mestre titular de Lleida se n’anà a València, Argany fou cridat per tercera vegada per a ocupar el càrrec, que exercí des del 5 de…

Estudià a París i el 1682 se sap que residia a Marsella, on fou organista i professor d’orgue El 1684 fundà l’Acadèmia de Música de Marsella, per a la qual cosa abans hagué de demanar permís a GB Lulli, fins llavors l’únic amb autorització per a crear una institució d’aquestes característiques Des d’aquesta acadèmia, Pierre Gautier contribuí a la difusió de l’òpera al sud de França Debutà com a compositor d’òperes amb Le triomphe de la paix 1685, obra que, juntament amb altres peces escèniques, li proporcionà un èxit notable Com a director d’òpera escollia molt bé el seu repertori i s’…

El Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona conserva un tapís flamenc, fet en un taller de Brusselles, de vers 1500-10, que prové de la Seu Vella de Lleida núm inv 5341 Conté probablement l’escena de l’homenatge a la reina Dido Fa 310 cm per 277 cm Va ingressar als Museus de Barcelona el 1932, juntament amb la collecció Plandiura, de la qual formava part Les vicissituds del tapís El febrer del 1922, després de diverses negociacions amb la Junta de Museus sobre la restauració de la collecció de tapissos, el capítol de la catedral de Lleida va demanar permís a la Santa Seu per poder vendre un…

Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…

A l’edat de quatre anys anà a viure a Jerusalem amb la seva família Ordenat rabí el 1940, fou jutge en un tribunal religiós, ocupació que continuà el 1947 en traslladar-se al Caire, on regentà també una yeixivà escola rabínica El 1950, dos anys després de la fundació de l’Estat d’Israel, retornà al seu país Fou elegit rabí principal de Tel-Aviv i, el 1973, dels sefardites d’Israel, fins el 1983 Gràcies al seu carisma i al seu gran coneixement de la Torà, aglutinà el sentiment d’identitat sefardita enfront els asquenazites, predominants entre els sectors dirigents els primers anys de l’…