Resultats de la cerca

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

De formació autodidàctica i encoratjada per Marià Manent, començà escrivint contes i poemes Publicà tres novelles, d’ambient més aviat exòtic i sentimental Salt d’euga 1961,  Amarga joia 1968 i Quan el vent dansa amb el destí 2009 Resten inèdits reculls de poemes inspirats en l’Empordà i la novella Els vuit vents del món

És el més important dels poetae novi o neoterici , que intentaven d’assimilar al llatí la poesia dels alexadrins N'han estat conservats 116 poemes peces curtes líriques, eròtiques, satíriques, simples jocs, poemes llargs entre aquest dos epitalamis i l’epilli sobre Les noces de Tetis i Peleu , en 408 hexàmetres i peces en dístics elegíacs epigrames i alguna elegia El seu infortunat amor amb Lèsbia nom amb què anomenà Clòdia, germana del tribú Publi Clodi ha fet de Catul un dels més grans poetes eròtics de la literatura mundial A desgrat del seu alexandrinisme, és el…

Desenvolupament enciclopèdic L’any 1938, el poeta va revisar i ordenar cronològicament els seus poemes en cinc llibres Joan Sales els publicà a Coyoacán, Mèxic, dins “Quaderns de l’Exili”, i l’any 1950 en una edició a Llibres de l’Óssa Menor Les edicions posteriors apleguen altres poemes esparsos, contes i cartes El “Llibre primer” recull deu poemes d’inspiració artística que emmirallen amb subtilesa la malaltia i la mort com a fons del jo líric En la naturalesa, el poeta aspira a un desig de pau El “Llibre segon” conté vint-i-dos poemes amb diverses cançons a Mahalta i alguns temes clàssics…

Escriví poemes èpics que exalten la llibertat i la fraternitat humanes Kohan i Vlasta , 1868, drames històrics Karlo Drački , 1872 i poemes Són importants els seus estudis sobre estètica, on es manifesta antirealista i propugna la creació artística que procedeix de la lliure elecció de l’autor El desenvolupament i el contingut de l’estètica general , 1902

Humanista, liberal i abolicionista, escriví poemes romàntics Més tard esdevingué un humorista notable i un crític de la seva època A més d’altres poemes, posteriorment publicà Biglow Papers, Vision of Sir Launfal i Fable for Critics 1848, i també assaigs crítics i erudits Fou professor a Harvard i ambaixador a Espanya i a la Gran Bretanya

Publicà setze llibres de versos, que entronquen la tradició dels jocs florals amb el corrent noucentista entre els quals cal destacar Jovença 1948, Camins 1949, Cançó de les cançons 1949, Espurnes del pensament 1950, L’ànima del paisatge 1953, Records i presències 1967, Poemes de Prades 1968, Poemes barcelonins 1970, Serenors 1972 i Rams de claror 1974

Exercí de metge Fundà, a París, el grup català Canigó Publicà diversos poemes en revistes rosselloneses Així, per exemple, el 1915 publicà a Revue Catalane  el poema L’àliga blanca , que, com molts poemes d’autors rossellonesos de llengua catalana, defensa la catalanitat d’aquesta regió francesa i, en plena guerra europea, ataca el bàndol alemany

Participà activament en els conflictes militars i polítics que precediren la caiguda de la breu dinastia Song Liusong Fou mort pels rebels Autor fecund de poesies fu i de poemes rituals escrits per ordre imperial, demostrà un sentit fi de la natura, amb tendència a la malenconia Els seus poemes d’amor eren atribuïts pel poble als esperits nocturns

És autor de nombroses composicions líriques d’una gran elegància formal, de breus poemes didàctics on imita els escriptors geòrgics antics, com La balia 1552 i Il podere 1560 i de diferents poemes descriptius, mitològics i epicolírics, entre els quals es destaquen les Stanze a Bernardino Martirano 1540 i Il Vendemmiatore 1532-34, on descriu el paisatge de Nàpols