Resultats de la cerca
Es mostren 481 resultats
Robert Desnos
Literatura francesa
Poeta francès.
Durant el primer període del surrealisme publicà una sèrie de poemes escrits sota els efectes de l’hipnotisme Rose Sélavy , 1922-23 “Excomunicat” per Breton, abandonà l’activitat surrealista, i el seu llenguatge es tornà més sentimental, a la manera d’Apollinaire Corps et biens 1930 recorda els seus primers poemes i proses líriques, escrits entre el 1919 i el 1929 Són obres seves Fortunes, poèmes 1929-1942 1942, État de Veille i Le Vin est tiré 1943, Contrée i Trente Chantefables pour les enfants sages 1944 El 1944 fou detingut pels alemanys per activitats de resistència, i fou…
Pourquoi Pas?
Vaixell oceanogràfic francès.
Té una eslora de 107,6 m Construït el 2005, fou finançat pel ministeri de defensa francès i l’Institut Français de Recherche pour l’Exploitation de la Mer IFREMER El Service Hidrographique et Oceanographique de la Marine SHOM i l’IFREMER se'n reparteixen l’ús És un vaixell de recerca pluridisciplinària, amb capacitat per a portar i operar minisubmarins del tipus Nautile o vehicles submarins de control remot ROV, com el Victor 6000 El seu port base és Brest El nom d’aquest vaixell és en honor al vaixell que el comandant Jean Baptiste Charcot féu servir per a explorar la zona…
la Marsellesa
Música
Himne patriòtic militar compost el 1792 per Claude-Joseph Rouget de l’Isle, oficial de l’exèrcit francès, a Estrasburg, sobre text propi.
Hi ha alguns dubtes sobre l’autoria de la música Composta el 26 d’abril amb el propòsit d’encoratjar els soldats francesos que lluitaven contra l’exèrcit austríac, que intentava envair França per restaurar-hi la monarquia, rebé inicialment el nom de Chant de guerre pour l’armée du Rhin Al juliol, després de ser cantada pels voluntaris marsellesos a París, rebé el nom amb què és coneguda actualment i que ha esdevingut oficial Amb el temps foren fetes diverses modificacions al text i a la música Actualment és l’himne de l’Estat francès, bé que arreu té una significació…
René Antoine Ferchault de Réaumur
Biologia
Física
Físic i naturalista francès.
Treballà en geometria de molt jove i ideà el 1730 un termòmetre d’alcohol graduat segons una escala ideada per ell, que anava de 0° a 80° Estudià els metalls i els aliatges de ferro hom el considera l’iniciador de la metallografia El 1740 donà a conèixer l’anomenada porcellana de Réaumur També és important la seva obra en el camp de les ciències naturals estudià els insectes, els crustacis, els peixos, etc, com també la digestió, la incubació artificial, el suc gàstric dels ocells, etc Fou contrari a la teoria de la generació espontània Cal destacar, entre altres obres, L’Art de convertir le…
popurri
Música
Composició formada per un seguit de melodies o motius melòdics extrets d’altres obres.
Molts cops, els diversos fragments es lliguen entre ells mitjançant breus passatges modulants El seu nom prové de l’expressió francesa pot-pourri , la qual tradueix al seu torn la castellana olla podrida escudella Tot i que la primera obra a què s’aplicà el terme pertany al segle XVII Pot poury burlesque , París, 1649, fou cap al segle XIX que el popurri esdevingué una forma popular, amb transcripcions o elaboracions per a piano o conjunt instrumental amb piano de motius procedents majoritàriament de l’òpera La Marche et réminiscences pour mon dernier voyage , de G Rossini, és…
Georges Sorel
Filosofia
Literatura francesa
Pensador i escriptor francès.
Estudià a l’École Polytechnique de París i fou enginyer de camins L’any 1892 abandonà la seva professió per dedicar-se a l’estudi i a la difusió de les seves idees en llibres i publicacions periòdiques Rebé la influència de Nietzsche, Marx, Proudhon i Bergson Atacà el parlamentarisme dels polítics socialistes i esdevingué el teòric principal del sindicalisme revolucionari Formulà la teoria del “mite històric”, o idea que dóna a les masses la voluntat d’actuar, i l’aplicà a la vaga general, que havia de dur el proletariat a la conquesta del poder, i cap a la qual havia d’anar orientada tota l’…
Alain Touraine
Sociologia
Sociòleg francès.
Formació i carrera docent Estudià filosofia i història a l’École Normale Supérieure, on obtingué el càrrec de professor agregat en història el 1950 Posteriorment, el 1952, amplià estudis a la Universitat de Harvard EUA Des del 1956 exercí també la docència i la investigació a l’Amèrica Llatina El 1965 obtingué el doctorat en sociologia Fou membre, també, del comitè de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique 1950-57 i director d’estudis de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales des del 1970, dins del qual fundà el Centre per a l’Estudi dels Moviments Socials Fou també…
Edgar Faure
Política
Dret
Advocat i polític francès.
S'exilià durant l’ocupació nazi i formà part del govern provisional Diputat radicalsocialista, fou ministre en diversos governs de la IV República i president del Consell 1952 i 1955-56 Exclòs del partit radical, evolucionà cap a una posició gaullista independent Fou ministre d’agricultura 1966-68 i, després dels fets de maig del 1968, ministre d’educació 1968-69 Fou també ministre d’afers socials 1972-73, president de l’Assemblea Nacional 1973-78 i membre del Parlament Europeu 1979-81 L’any 1978 ingressà a l’Académie Française És autor de novella policíaca amb el pseudònim d’Edgar Sanday i…
Emmanuel Levinas
Filosofia
Filòsof francès, d’origen lituà.
Llicenciat en filosofia a la Sorbona 1928, amplià estudis amb Martin Heidegger A causa de la seva condició de jueu, fou internat quatre anys en un camp de concentració Posteriorment fou director de l’École Normale Israelienne de París 1945-78 i, fins el 1976, fou professor en diverses universitats franceses Poitiers, Nanterre i París-Sorbona El seu pensament —en la línia fenomenològica de Husserl i Heidegger, i en el marc de la tradició judaica— cercà d’aprofundir l’home a partir de l’"altrament que ésser” o “més enllà de l’essència” De l’existence à l’existant 1947, Totalité et infini 1961,…
Ivo Malec
Música
Compositor croat naturalitzat francès.
Estudià a l’Acadèmia de Música de Zagreb i, posteriorment, al Conservatori de París amb O Messiaen El 1955 s’integrà en el Groupe de Recherche de Musique Concrète de P Schaeffer El 1960 entrà a treballar a la Radiotelevisió Francesa, i dos anys després, al Conservatori de París, on impartí classes de composició Obtingué nombrosos premis, entre els quals el Ciutat de Zagreb, i organitzà nombrosos concerts de música experimental Després d’un període "concret" amb Mavena 1956, electroacústic amb Dahovi I i II 1961-62 i aleatori amb Sigma 1963, retornà a la música instrumental per destacar la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina