Resultats de la cerca
Es mostren 684 resultats
revolució industrial
Economia
Canvi radical en l’estructura i el mode de producció d’un país, una regió, etc., que té com a model típic la Revolució Industrial anglesa.
Des del començament del segle XXI hom ha emprat també aquest terme per a construir una periodització dels avenços tecnològics com a impulsors determinants de models successius de l’economia i la societat Així, la primera revolució industrial fou iniciada al final del segle XVIII i s'identifica amb la Revolució Industrial anglesa, considerada prototípica Impulsada per la màquina de vapor, donà lloc a la primera producció mecanitzada i en sèrie La segona revolució industrial , iniciada vers el 1870, comportà l’ús de l’electricitat com a font d’energia predominant La tercera…
música antillana
Música
Música de l’arxipèlag de les Antilles, que comprèn les Grans Antilles (Cuba, Jamaica, Haití, República Dominicana i les Illes Caiman) i les Petites Antilles, formades per una sèrie d’illes que s’estenen de les Bahames a les Antilles Neerlandeses, a prop de Veneçuela.
Tot l’arxipèlag presenta com a tret comú l’extinció total de la població i la cultura indígenes, de tal manera que, a diferència de la zona continental americana, no es pot parlar de música indígena antillana La música antillana, per tant, s’ha creat com a resultat d’una continuada transformació criolla amb l’aportació principal d’elements culturals dels colonitzadors europeus, sobretot espanyols, anglesos, francesos, holandesos i portuguesos, també dels esclaus africans i, en menys proporció, de treballadors asiàtics, especialment xinesos Les influències musicals africanes es perceben en…
Xeraco
La torre de l’església de Xeraco
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, entre la Valldigna i l’horta de Gandia, estès del massís del Mondúber (puntal dels Quatre Termes, 584 m alt.) a la costa ( platja de Xeraco
), on la séquia de la Ratlla el separa del terme de Tavernes de la Valldigna, i la desembocadura del riu de Xeraco
, del de Gandia.
El sector occidental del municipi és muntanyós, cobert de matollar i drenat pel barranc de les Fonts i el barranquet de la Palma, que vessen llurs aigües als aiguamolls litorals, les valls dels quals inclouen la major part de les terres de secà 40 ha de vinya moscatell, destinada a la producció de raïm de taula, 30 d’oliveres, 160 de garrofers i 30 d’ametllers El sector oriental és una plana alluvial, recorreguda pel curs més baix del riu de Xeraco originàriament era una gran marjal excepte el cordó litoral, on hi ha la caseria de la Marina de Xeraco, que en part ha estat dessecada per al…
la Costa dels Tarongers
Nom aplicat sovint, dins la terminologia turística, al litoral corresponent a les regions de Castelló i València i estès el 1965 al litoral nord de la regió de Xàtiva, corresponent a la província de València, com a «denominació geoturística» oficial.
Així entesa, la Costa dels Tarongers ocupa la meitat nord del País Valencià, amb una llargada de 225 km, a més dels 7 dels Columbrets, d’origen volcànic, i coincideix amb el litoral del golf de València, escapçat per ambdós extrems el septentrional, inclòs a la Costa Daurada fins al port dels Alfacs, i el meridional, inclòs a la Costa Blanca fins al cap de la Nau Com que el golf de València és la façana litoral del conjunt més extens de planes costaneres dels Països Catalans, hi dominen les costes baixes, sorrenques de dunes entre la mar i l’Albufera, per exemple o amb aiguamolls anomenats…
anglès | anglesa
Història
Individu d’un poble format i desenvolupat en una gran part de l’illa de la Gran Bretanya.
El poble anglès en sentit estricte comprèn tots els naturals de l’antic regne d’Anglaterra cal fer notar, però, que els cornuallesos consideren impròpia aquesta denominació Fora de les illes Britàniques, atès el caràcter predominant d’Anglaterra en la formació de l’estat britànic, hom sol anomenar abusivament anglesos tots els naturals del Regne Unit En un sentit estrictament etnogràfic hom pot admetre l’extensió del nom a tots els habitants de les illes d’estirp germànica —anglesos, escocesos—, o que han acceptat la llengua i la cultura llurs, com també totes les extensions d’…
literatura eslovena
Literatura
Literatura escrita en eslovè.
La cultura eslovena, abans de l’aparició de la literatura escrita, era rica en tradicions poètiques orals Als segle X i XI aparegueren els primers documents literaris escrits, de caràcter religiós Els principis de la formació de la literatura eslovena estan lligats al moviment religiós protestant del segle XVI, en el qual es destaquen les obres didàctiques de Primož Trubar i la traducció de la Bíblia a la llengua vulgar per J Dalmatiu La literatura profana sorgí al segle XVIII, coincidint amb el reconeixement cultural eslovè el monjo de Markho Pohlin, 1735-1801 Valentin Vodnik, 1758-1819,…
escola de Baden
Cercle filosòfic creat per Wilhelm Windelband (1848-1915) i dirigit més tard per Heinrich Rickert (1863-1936); amb l’escola de Marburg representa la direcció predominant del neokantisme alemany de començament de segle.
Com la de Marburg, l’escola de Baden significa un aprofundiment de Kant, i entén la filosofia com a teoria del coneixement, però refusa l’excessiu racionalisme d’aquella, el seu formalisme i la seva inclinació a les ciències matemàtiques Per la seva banda, s’inclina més aviat per la filosofia de la cultura i de la història, primer, i per la dels valors, després
Callosa d’en Sarrià

Vista del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als vessants del Sistema Prebètic oriental.
El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…
Buenos Aires
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, entre l’estuari de Riu de la Plata i el riu Colorado.
La capital és La Plata Excepció feta de la serralada de la Ventana i la del Tandil, el terreny és predominantment pla Al nord, entre els rius Paraná i Salado, hi ha una àrea suaument ondulada, i al centre una àrea molt plana, drenada per nombrosos rius, molts dels quals sense desguàs, que han originat estanys, i una àrea, situada entre les alineacions muntanyoses de la serralada de la Ventana i la del Tandil i la mar, d’uns 200 m d’alçària, amb una inclinació general al sud-est Els rius principals són el Paraná i els seus afluents, el Salado i el Colorado, però tota la província…
farratge
Conreus de farratge a les hortes de Valljunquera (Matarranya)
© Fototeca.cat
Agronomia
Verd destinat a l’alimentació del bestiar.
Llevat del gra, qualsevol part de la planta pot ésser emprada com a farratge Pot ésser consumit acabat de collir amb ensitjament previ Les principals plantes farratgeres són lleguminoses alfals, veça, trèvol, etc i gramínies civada, blat de moro, festuca, etc Als Països Catalans, el conreu del farratge nasqué amb la intensificació de la ramaderia per a carn, no anterior al segle XVIII, amb la introducció dels naps, el trèvol i la trepadella en les rotacions de conreus Als Pirineus l’increment del bestiar gros —de peu rodó o vaccí— revelà la insuficiència dels prats naturals,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina