Resultats de la cerca

Biografia Fill de diplomàtics, visqué en diverses capitals llatinoamericanes, i també a Washington fins el 1945, que s’establí a Mèxic Graduat en dret per la Universidad Autónoma de Méjico, l’any 1965 emprengué ell mateix la carrera diplomàtica, que serví a Londres i, en 1972-78, a París com a ambaixador Professor de literatura en diverses universitats nord-americanes i protagonista de moviments estètics i polítics, inicià la carrera literària a mitjan anys cinquanta, i el 1954 publicà la seva primera narració, Los días enmascarados 1954 Fou també redactor d’ El Espectador , i cofundador, amb…

Vida i obra Resident durant molts anys a Palma, ha collaborat en les pàgines literàries de Diario de Mallorca  i Última hora  Durant el franquisme combinà la lluita clandestina amb la dedicació a la literatura Ha format part de la direcció del Partit Socialista de Mallorca Ha publicat nombrosos articles sobre marxisme, anarquisme i independentisme i ha collaborat, entre d’altres, a Diario de Mallorca , Última Hora , Diari de Balears  i Mallorca Socialista Des de principis dels anys setanta ha publicat més de seixanta llibres Ha conreat el teatre Ara, a qui toca premi Carlos Arniches 1972, …

Fill de José Ortega y Munilla , estudià amb els jesuïtes a Màlaga, filosofia a Madrid i, del 1905 al 1907, amplià estudis a Alemanya, sobretot amb H Cohen Catedràtic de metafísica a la Universitat de Madrid 1910-36 de fet, però, no en fou jubilat fins el 1952, oferí la seva interpretació del fenomen artisticoliterari a Las meditaciones del Quijote 1914 i a La deshumanización del arte i Ideas sobre la novela 1925, mentre que en els vuit volums d’ El Espectador 1916-28 palesà la seva gran activitat de publicista El tema de nuestro tiempo 1923, corresponent a la seva època de pensament…

Vida i obra Estudià batxillerat al collegi privat de Santa Teresa i a l’Institut Balear, ambdós de Palma, i fou un alumne brillant Es llicencià en geografia i història i es doctorà a Madrid al desembre del 1907 amb la tesi Investigaciones sobre metodología geográfica 1908, que fou publicada en la revista argentina Boletín de Instrucción Pública 1909 Fou culturalment molt actiu a Mallorca els darrers anys del s XIX i els primers del s XX Formà part del grup d’escriptors modernistes, regionalistes i regeneracionistes que tingueren en el diari La Almudaina el seu principal òrgan d’expressió Poc…

Catedràtic de castellà a la Universitat de Liverpool 1920, hi creà un Institute of Hispanic Studies i es preocupà d’incorporar al seu departament els estudis de portuguès i de català El 1948 hi creà un lectorat d’història i literatura catalana, adscrit al d’espanyol, que fou ocupat per Joan Triadú i pel qual passaren noms molt destacats de la intellectualitat catalana Vers el 1920 es traslladà a Barcelona per aprofundir els seus estudis sobre el romanticisme europeu, i entrà en contacte amb Antoni Rubió i Lluch i els seus principals deixebles Les seves investigacions tingueren com a resultat…

En la història de la teoria de nombres hom pot assenyalar dos grans períodes un que va des d’Euclides fins a Hilbert, i un altre que comença a partir de Hilbert Els primers tractats de teoria de nombres es troben en els Elements d’Euclides i en l' Aritmètica de Diofant d’Alexandria, i tracten, respectivament, de la divisibilitat en els racionals enters i de l’obtenció de solucions racionals i enteres d’algunes equacions algèbriques La figura més coneguda d’aquesta primera etapa és la del matemàtic francès Pierre de Fermat 1601-65, que conjecturà el famós gran teorema de Fermat encara avui no…

Acabats els estudis al gimnàs de la ciutat natal, on rebé una bona formació clàssica i volgué ja “comprendre la història”, anà 1788 al seminari protestant de Tübingen, on estudià filosofia i teologia i començà l’amistat amb Schelling i Hölderlin Renuncià, però, a fer-se pastor i, a Berna i a Frankfurt, es dedicà a l’ensenyament privat del 1793 al 1800, època en què passà una forta crisi religiosa Al principi del segle XX Dilthey descobrí els escrits corresponents a aquests primers anys, publicats el 1907 i coneguts com a Escrits de joventut El 1801 Hegel començà l’activitat docent a la…

Estudià el batxillerat a l’institut de Palma, on fou deixeble de Gabriel Alomar Becat per la diputació provincial, el 1930 es traslladà a Barcelona per estudiar filosofia i lletres i visqué a la Residència dels Estudiants de Catalunya, on organitzà la biblioteca i dirigí unes edicions de poesia A la Universitat fou deixeble de Carles Riba, mantingué una estreta amistat amb Salvador Espriu, al mateix temps que establí relació amb Joan Teixidor, Eduard Valentí i Joan Vinyoli, entre d’altres Entre el 1927 i el 1929 ja havia publicat diversos poemes de to més aviat escolar i costumista —la…

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…

Vida i obra Cursà els estudis secundaris al collegi de Perpinyà, on el seu pare era el responsable Compensà la seva fràgil salut amb una vida abocada al treball intellectual i a la reflexió tenaç Obtingué de manera brillant el seu “Baccalauréat, la Licence ès lettres” i el diploma d’Estudis Superiors d’Història i Geografia a la Universitat de Montpeller La seva tesi doctoral, una vegada completada i retocada, es publicà el 1902 amb el títol Louis XI, Jean II et la Révolution catalane Format a l’École des Chartes 1896-1900 com a arxiver paleògraf, meresqué l’atenció dels seus professors per l…