Resultats de la cerca

Fou continuadora de l’activitat de l’Acadèmia Granados, la qual havia estat dirigida des de la mort d’E Granados pel mateix F Marshall Dirigida fins el 1959 per aquest i després per Alícia de Larrocha, l’escola gaudeix d’un gran prestigi en l’ensenyament del piano Entre els deixebles que han passat per les seves aules es poden citar Francesca Madriguera, Alícia de Larrocha, Rosa Sabater i Alberto Giménez Atenelle, entre molts altres

Actuà amb el Teatre Íntim d’Adrià Gual 1924 i amb el Teatre Català de la Comèdia 1936-37 Fou nomenat comissari del teatre català per la Generalitat el 1938 El 1946 dirigí l’estrena d’ El prestigi dels morts , de Josep M de Sagarra, i organitzà el Festival de Teatre Català del 1964 És autor de peces teatrals com Ombres del port 1936, Avui com ahir 1954 i el vodevil Clementina no rellisquis 1966, i de traduccions

Deixeble de l’acadèmia Galí Membre del Cercle de Sant Lluc Inspirat en el Montseny, pintava escenes de bosc on la figura humana s’inseria en una estructura contingudament abarrocada, típica del Noucentisme conreat pel seu mestre Amic i company de Josep M de Sagarra, li illustrà El mal caçador 1916 Participà en les Exposicions de Belles Arts de Barcelona del 1919 i el 1920 Dedicat al disseny de jardins, assolí un gran prestigi Publicà El Jardí Meridional 1934

Fill de Narcís Hereu i Matas i de Teresa Jordà i Ponsjoan, d’infant residí, sembla, un quant temps a Sant Feliu de Guíxols Es doctorà en medicina a la Universitat de Louisiana 1880, on fou professor d’anatomia 1886 i de cirurgia 1894, branca en la qual assolí un gran prestigi Presidí un gran nombre de societats científiques descriví un nou procediment de tractar l’aneurisma endoaneurismorràfia o operació de Matas-Bickman i establí contactes amb cirurgians barcelonins

El 1643 ingressà com a monjo al monestir de Montserrat no se sap del cert si realitzà la seva formació musical a Barcelona, on nasqué, o bé al mateix monestir BS Saldoni, en el seu conegut Diccionario 1868-81, palesa el seu prestigi com a compositor i organista A més de les ocupacions musicals, Rossell exercí al monestir altres càrrecs de responsabilitat mestre de novicis, majordom i sagristà major Malauradament, no es conserva cap obra seva

A 18 anys anà a estudiar art a Madrid, però finalment es decantà per l’alta costura, que aprengué al taller de Cristóbal Balenciaga Des del 1961, a París consolidà la seva carrera i el 1965 establí la seva pròpia marca a Nova York Les seves creacions obtingueren un gran prestigi en els cercles de l’alta societat nord-americana, especialment entre polítics i personalitats del món de l’espectacle Destacà també com a mecenes i patró d’institucions culturals

Adquirí la consideració d’escola oficial el 1791 i Carles IV li atorgà el títol de reial el 1802 Donava ensenyament gratuït als fills dels matriculats de marina Gaudí d’un gran prestigi Del 1792 al 1798 li fou agregada l’Escola de Nàutica de Mataró Suprimida per primera vegada el 1850 havia format ja més de 2 000 pilots, fou reorganitzada el 1869 amb el nom d’Escola Nàutica i Estudis Agregats, a càrrec de Joan Monjo Fou clausurada definitivament el 1874

El 1959 consolidà el seu prestigi amb la posada en escena del Brand d’Ibsen Fou director artístic de l’Old Vic Theatre en 1962-63, i un dels cofundadors principals del Manchester's Royal Exchange Theatre, del qual fou director des del 1973 Féu una tasca important a la televisió, i dirigí més de 40 produccions, entre les quals cal destacar adaptacions de clàssics del teatre i, molt especialment, el King Lear , en collaboració amb Laurence Olivier, el 1983

Es formà al costat del seu pare, i després recorregué diverses ciutats dels Països Baixos i d’Alemanya, i s’establí definitivament a Nuremberg, on, a partir del 1473, dirigí el taller que li cedí en morir HPleydenwurff La nova empresa gaudí d’un gran prestigi i formà nombrosos deixebles, entre els quals el jove Dürer 1486 De la seva producció cal esmentar el Retaule major de l’església de Zwickau 1476, el de Feuchtwangen 1484 i el de Schabach 1508

Llicenciat el 1929, s’integrà a l’Institut de Fisiologia de Pi i Sunyer El 1933 fou nomenat professor adjunt de fisiologia de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1935 anà a la Gran Bretanya i es dedicà a la recerca farmacològica, primer a la Universitat d’Edimburg i després a Manchester en divisions industrials La descoberta de l’anestèsic fluotà li ha donat prestigi internacional Fou membre d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears