Resultats de la cerca
Es mostren 544 resultats
El que cal saber del goll simple
Patologia humana
És anomenat goll simple l’augment de volum de la glàndula tiroide, que no és degut a cap malaltia inflamatòria ni cancerosa, i que en general sola-ment causa un engrossiment en el coll La causa més comuna del goll simple és una manca de iode en la dieta, element necessari per a elaborar hormones tiroidals En algunes zones del nostre país el goll és endèmic, ja que la manca de iode provoca l’alteració a molts habitants Així s’esdevé, per exemple, en diverses comarques de Catalunya En general, l’engrossiment de la tiroide és suficient perquè la glàndula pugui elaborar hormones en una quantitat…
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…
Àtila
Història
Rei dels huns (434-453).
Succeí Ruas, oncle seu, juntament amb el seu germà Bleda, però el 444 aquest fou assassinat Àtila intentà d’unificar les diverses tribus dels huns, així com altres grups heterogenis aliats o sotmesos, germànics, escites, etc, i arribà a dominar un vastíssim territori que comprenia les planes de Rússia meridional i d’Ucraïna i pràcticament tota la conca del Danubi El poder romà, ni d’Orient ni d’Occident, no li pogué oposar forces efectives Teodosi II, emperador d’Orient, li pagava un tribut d’or L’emperador d’Occident, Valentinià III, pagava Àtila com si fos un general del seu exèrcit El…
ciclosporina
Farmàcia
Medicina
Nom genèric d’un grup de metabòlits biològicament actius produïts per Tolypocladium inflatum Gams
i d’altres fongs imperfectes.
Hom ha identificat nou ciclosporines diferents, anomenades de la A a la I, però per llur importància destaquen la ciclosporina C C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 3 i sobretot la ciclosporina A C 6 2 H 1 1 1 N 1 1 O 1 2 , dos oligopèptids cíclics no-polars amb activitat immunosupressora, antifúngica i antiinflamatòria La ciclosporina A és una droga immunodepressora específica dels limfòcits T-4 donat que n'inhibeix l’activació i la divisió cellular, però no pertorba globalment la resposta immunitària Fou descoberta incidentalment per l’immunòleg francès JF Borel 1972, el qual la isolà i n…
Episiotomia
En la majoria dels parts que es produeixen per via vaginal se sol practicar una petita intervenció anomenada episiotomia que consisteix en una incisió practicada a la vulva i el perineu, és a dir, en la zona compresa entre la vagina i l’anus, per tal d’ampliar l’obertura per on ha de sortir el fetus L’episiotomia evita que, en el cas que l’orifici de sortida sigui relativament estret, cosa molt freqüent, es produeixi un esquinçament irregular que causi lesions en diverses estructures, com l’anus o la uretra, o que trigui a cicatritzar i prolonguin la recuperació de la mare després del part En…
El que cal saber del xarampió
Patologia humana
El xarampió constitueix una malaltia infecciosa d’origen víric, molt contagiosa i en general benigna, que al nostre medi afecta sobretot infants d’entre 5 i 9 anys no vaccinats prèviament, i que es manifesta amb conjuntivitis, inflamació de les mucoses respiratòries, erupcions en la mucosa oral i la pell, febre i malestar en general Per a atenuar la sequedat bucal, sobretot quan la febre és elevada, es recomana de donar aigua bastant sovint als malalts Les persones que han patit del xarampió queden immunitzades o protegides contra aquesta malaltia la resta de la vida, de manera que mai més no…
Ungla encarnada
Patologia humana
L’ ungla encarnada consisteix en la penetració d’una vora de l’ungla o totes dues en la pell de la vora un-guial, de manera que n’és facilitada la inflamació Aquest trastorn és molt freqüent, i generalment afecta el dit gros del peu La penetració de l’ungla sol ésser deguda a la compressió del dit efectuada per un calçat inadequat Igualment, és afavorida per l’hàbit de tallar-se les ungles de manera incorrecta, en forma de semicercle L’ungla encarnada sol ésser dolorosa La penetració de l’ungla provoca una ferida en la pell, que s’infecta fàcilment i genera inflamació i, de vegades, supuració…
El que cal saber de la càries dentària
Patologia humana
La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…
El que cal saber de l’hemofília
Patologia humana
L’hemofília constitueix un trastorn de la coagulació sanguínia degut a una alteració genètica generalment hereditària que determina un defecte o una fallada funcional de determinades substàncies que intervenen en la coagulació sanguínia, els factors de coagulació VIII o IX segons el cas, i que es manifesta amb el manteniment de les hemorràgies Aquesta malaltia es presenta ja des del naixement, bé que és possible que no causi complicacions durant uns quants mesos De totes maneres, si hi ha la possibilitat que un nounat sigui hemofílic pels seus antecedents familiars, és fonamental de procedir…
autopunició
Conducta per la qual un subjecte, castigant-se a si mateix, tendeix a prevenir o a disminuir un sentiment de culpabilitat autodestrucció
).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina