- La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals. Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació.
- Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada a temps sol requerir, més tard o més d’hora, l’extracció de la dent.
- La càries es produeix a conseqüència de l’efecte corrosiu dels àcids elaborats per diversos bacteris que normalment es troben a la cavitat bucal i que s’alimenten bàsicament dels sucres que s’introdueixen a la boca. Així, per a prevenir el desenvolupament de la càries és essencial de reduir el consum de sucre i els aliments dolços, especialment els de consistència dura o elàstica, com els turrons, els caramels o els xiclets ensucrats, que s’adhereixen més fàcilment a la superfície dental. igualment, cal tenir en compte que el consum de mel, melmelades o sucre negre també afavoreix l’aparició de la càries dentària.
- No s’ha de menysvalorar l’aspecte d’una càries, ja que, si bé l’orifici extern de la càries sol ésser petit, la cavitat que es desenvolupa a l’interior pot ésser molt important.
- Les càries es poden desenvolupar en qualsevol peça dental i en qualsevol edat. Tanmateix, però, són especialment freqüents durant la infantesa i, temporalment, durant l’embaràs, de manera que cal extremar les mesures preventives en aquestes èpoques de la vida.
- Les càries que es desenvolupen a les dents de llet s’han de tractar Igualment, ja que els trastorns de la primera dentició poden alterar la forma i el creixement de les dents definitives.
- En les fases avançades, la càries se sol complicar amb un abscés o flegmó dentari, que ocasionen un dolor continuat, pulsatiu i molt intens. En aquests casos convé d’adreçar-se de seguida a l’odontòleg. Mentrestant, el dolor i la inflamació de la zona es poden atenuar amb col·lutoris amb aigua tèbia i sal, i amb l’aplicació d’una bossa d’aigua calenta sobre la zona afectada.
- Per a prevenir el desenvolupament de la càries és fonamental de seguir controls periòdics des de tres anys d’edat, i com a mínim dues vegades l’any, ja que durant les fases inicials aquest trastorn sol ésser asimptomàtic í és possible que passi desapercebut.
- És probable que en un futur no gaire llunyà es puguin elaborar vaccins contra els bacteris que produeixen les substàncies àcides causants de la càries. Tanmateix, però, com que aquesta mesura encara no és real, cal extremar les precaucions perquè aquests bacteris no es desenvolupin de manera exagerada. En aquest sentit, és imprescindible efectuar la raspallada de les dents.
- Cal emprar un raspall adequat i adaptat a les característiques de cadascú i, especialment, de dimensions apropiades a cada edat. En general, convé emprar un raspall de capçal petit, de manera que permeti atènyer la major superfície dental possible, i de fibres no gaire dures, perquè no danyin l’esmalt dentari ni les genives, ni massa toves, perquè puguin eliminar la placa bacteriana de manera adequada.
- Per tal d’aprendre a raspallar-se les dents correctament hom recomana d’emprar de manera periòdica unes pastilles colorants especials que es dissolen a la boca i acoloreixen la placa dentària —normalment transparent—, la qual cosa permet de detectar les zones que no han estat netejades de manera correcta.