Resultats de la cerca
Es mostren 522 resultats
Múrcia
Façana de l’Ajuntament i vista de la torre de la catedral de Múrcia
© Fototeca.cat
Municipi
Capital de la comunitat autònoma de Múrcia.
D’origen musulmà i situada originàriament a l’esquerra del riu Segura, conservà el seu caràcter medieval fins a mitjan segle XIX, que inicià la seva expansió urbana amb la formació del nou barri del Carmen, a l’altra banda del riu Centre d’una rica horta, el seu creixement fou impulsat, en gran part, per la construcció del ferrocarril, que donà sortida als productes de l’horta Gràcies a això, el municipi de Múrcia registrà un creixement demogràfic notable de 111 539 h que tenia el 1900 passà a 158 724 h el 1930 i a 249 738 h trenta anys després Durant el decenni dels seixanta hi hagué, però,…
Els vells
Actualment, el tema referent a la població considerada vella és important a escala mundial, ja que el volum que presenta i les característiques concretes que li corresponen tenen conseqüències sobre diversos aspectes socials com el de la salut, la seguretat social i les pensions, entre d’altres En general, configura un grup que depèn de la resta de la societat El procés d’envelliment registra una presència important de població als estrats més alts de la piràmide demogràfica, principalment als països desenvolupats I això en gran part a causa d’un canvi en la reducció de la mortalitat general…
Sant Climent de la Tovenya (Graus)
Art romànic
Situació Porta d’arc de mig punt i brancals monolítics que s’obre a l’extrem de ponent de la façana sud Imatge extreta de M Iglesias, Arquitectura románica Siglos X-XI, XII y XIII Arte religioso del Alto Aragón oriental L’ermita de Sant Climent és situada a sol ixent de la Pobla de Fontova, a la riba dreta del barranc de la Bodegueta i aigua avall de la casa Baiona, vora el casal fortificat dels Tovenya, actualment mig arruïnat Mapa 31-11 250 Situació 31TBG871816 S’hi arriba per una pista que surt de la Pobla de Fontova i segueix en direcció a la casa Baiona JBP-JAA Història L’església de…
Treball i renda: de l’Europa dels 15 a l’Europa dels 25. 2000
L’any 1995 va néixer, amb la quarta ampliació de la Comunitat, l’Europa dels 15, que incorporà Àustria, Finlàndia i Suècia al conjunt de països que ja en formaven part El 2002, una nova ampliació va fer arribar el nombre de membres a 25 En aquest cas, les negociacions van comportar l’adhesió de deu països nous Letònia, Lituània, Estònia, Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Malta i Xipre A partir del 2007 es pot començar a parlar ja de l’Europa dels 27, atès que Romania i Bulgària s’hi van incorporar com a membres de ple dret, tot i que amb algunes restriccions respecte…
Les catàstrofes en la Crònica del racional
Retaule de Sant Miquel , de Joan Antigó i Honorat Borrassà, segle XV MD’A / RM La historiografia medieval catalana té una de les manifestacions més interessants en els dietaris, llibres on els cronistes locals solien anotar aquells fets que, per la seva naturalesa o importància, consideraven dignes de ser recordats per les generacions futures Tot i que són de molt desigual valor, extensió i qualitat, aquests dietaris, globalment considerats, representen una font inapreciable per a la història social, ja que reflecteixen millor que cap altre document el ressò popular d’esdeveniments que en les…
Cherrapunji
Localitat
Localitat de l’estat de Meghālaya, a l’Índia, situada a l’extrem meridional de l’altiplà de Shillong, on es registra una de les mitjanes pluviomètriques anuals més elevades del món (11 607 mm).
detector de mentides
Instrument utilitzat especialment per la policia que registra la pressió arterial, el ritme del pols i de la respiració i altres fenòmens relacionats amb el sistema nerviós d’un individu mentre hom li formula preguntes.
Teòricament, l’alteració dels valors obtinguts respecte als considerats normals forneix una base per a afirmar que l’individu està mentint No obstant, aquest mètode, utilitzat des de l’any 1924, ha rebut nombroses crítiques per part de psicòlegs i fisiòlegs, així com des del punt vista legal
literatura xipriota
Literatura
Literatura produïda a l’illa de Xipre.
Bé que vinculada a la literatura grega, la literatura xipriota ofereix en diverses èpoques una personalitat pròpia A l’època medieval destaca la figura de Neòfit el Reclús, monjo ermità del s XII, autor d’oficis litúrgics i de l’escrit Calamitats de Xipre , sobre la conquesta de l’illa per Ricard I Cor de Lleó En una data posterior hom troba el Livre des assises des bourgeois , redactat probablement en llengua francesa i traduït al grec demòtic vers el s XIV Les Assises , instaurades primer a Jerusalem i després a Xipre, constitueixen, de fet, una normativa per a reglamentar les relacions…
monarquia
Història
Política
Forma de govern en la qual el poder és exercit realment o nominalment per una sola persona (rei, monarca, sobirà) i que es caracteritza per la manca del caràcter representatiu de la col·lectivitat.
Pot ésser de caràcter hereditari o no, absoluta quan el poder suprem és concentrat en la sola persona del monarca o limitada o constitucional quan, al costat del monarca, existeixen altres institucions sobiranes en règim de paritat A l’antiguitat, en els diversos imperis entre ells l’egipci, el persa, el macedoni, els regnes hellenístics, etc predominà la forma de monarquia absoluta La història grega, en els seus orígens, no tingué altra forma de govern que la monàrquica Monàrquica fou indubtablement la societat cretomicènica, i monarquies de tipus paternalista foren les…
Benidorm

Vista de la platja de Benidorm
© Lluís Prats
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, al vessant oriental de les serres subbètiques valencianes a 200 m d’altitud, al fons d’un sinclinal entre el coll del Llamp i la serra Gelada litoral.
Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics El bloc de serra Gelada 432 m és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l’ illot de Benidorm situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom prolonga al sud-oest La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del segle XIX, abans de les grans…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina