Resultats de la cerca
Es mostren 1121 resultats
Joe Henderson
Música
Nom amb què és conegut el saxofonista de jazz nord-americà Joseph A. Henderson.
De formació musical universitària, tocà amb Sonny Stitt i amb una orquestra militar Posteriorment dirigí un grup amb Kenny Dorham i arribà ràpidament a la fama en els grups de Horace Silver 1964-66 i Herbie Hancock 1969-70 A partir d’aleshores dirigí diversos grups Tocà regularment amb Freddie Hubbard i altres instrumentistes en un estil d’improvisació dintre del jazz modern que influí molt en altres intèrprets del saxo tenor Menys influït per John Coltrane que la majoria dels saxofonistes de la seva generació, aprengué l’estil de Sonny Rollins amb la música soul i d’Ornette…
Owe Pellsjö
Escultura
Escultor suec.
Format a l’Escola de Belles Arts d’Estocolm El 1958 es traslladà a Màlaga, on entrà a formar part del Grupo Picasso Dos anys més tard s’installà a Barcelona i prengué part activa en el Cicle d’Art d’Avui, les exposicions MAN i el Premi Internacional de Dibuix Joan Miró, del qual s’ocupà de les relacions internacionals Exposà el 1964 a la Sala Gaspar La seva escultura, de volums corporis i formes sinuoses, prengué com a model certs elements del Modernisme i de Domènech i Montaner, en concret Exposà regularment a la galeria Pierre d’Estocolm Des del 1972 residí a Sölvesborg, on fou…
Ignasi Mundó i Marcet

Ignasi Mundó
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Germà de l’historiador Manuel Mundó Feu estudis a Llotja i amb Joaquim Mir i Manolo Hugué El 1945 anà a París, on freqüentà la Grande Chaumière tingué contactes amb Georges Braque, Roland Oudot i, sobretot, amb François Desnoyer El 1948 tornà a Barcelona Exposà regularment a Barcelona, París, Roma, Madrid, etc Obtingué nombrosos premis, com la medalla Cézanne 1958, el Ciutat de Terrassa 1959, el Sant Jordi 1966 i el Ciutat de Barcelona 1967, entre d’altres A la inicial tendència postimpressionista afegí elements expressionistes Hom pot enquadrar la seva pintura, de temàtica…
Federació Agrícola Catalana-Balear
Agronomia
Organisme creat a Barcelona pel febrer del 1899 que reuní la major part de les societats i les cambres agrícoles patronals de Catalunya i les Balears.
Pretengué la defensa dels interessos corporatius i la difusió de coneixements i de tècniques agrícoles Tingué com a immediats precedents la Unió Agrícola de Catalunya 1889 i la Federació dels Gremis Agrícoles de Catalunya 1893 Promoguda i sostinguda sobretot per l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, celebrà regularment congressos anuals entre altres, a Manacor el 1907, a Tàrrega el 1910, a Eivissa el 1912, a Maó el 1917 i a Lleida el 1920 El 1903 aconseguí la creació de la Unión Agraria Española, que reuní diferents federacions regionals d’Espanya En foren presidents, entre…
Frederic Viñals i Yscla

Frederic Viñals i Yscla
© Família Viñals
Pintura
Pintor.
Autodidacte Començà la seva activitat els anys trenta, relacionant-se amb els casals i grups artístics del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu Des dels inicis restà fixada la seva personalitat artística i la seva inclinació pel paisatgisme, influïda per l’impressionisme Participà habitualment en certàmens i exposicions collectives, i a partir dels anys setanta exposà regularment de manera individual La seva obra, que inclou sobretot paisatges dels barris barcelonins del Poblenou, Sant Martí de Provençals i Sant Andreu de Palomar, i també de diferents indrets del…
Elisabeth Rethberg
Música
Soprano alemanya.
Estudià cant a Dresden, on el 1915 debutà al teatre d’òpera i formà part de la seva companyia fins el 1922 Aquest any debutà al Metropolitan de Nova York amb Aïda , escenari que visità regularment fins el 1943 Parallelament, es presentà en diversos teatres alemanys i al Festival de Salzburg El 1928 participà, a Dresden, en l’estrena d' Helena egipcíaca R Strauss Gràcies a la seva tessitura de soprano lírica spinto , destacà sobretot com a protagonista de personatges verdians i wagnerians Ocasionalment assumí el paper de Donna Anna Don Giovanni , de WA Mozart, que interpretà a…
Javier Pérez Batista
Música
Director d’orquestra canari.
Estudià música a la seva ciutat natal, on exercí com a organista a la catedral mentre cursava dret El 1980 inicià la seva carrera com a director operístic i a partir d’aleshores s’ha presentat amb diferents produccions líriques arreu de l’Estat espanyol, amb notable èxit El 1993 substituí U Mund en la direcció de Carmen al Gran Teatre del Liceu Ha estat director assistent en diversos enregistraments operístics per a segells com ara Deutsche Grammophon Habitual en el Festival de Peralada, el 1997 hi dirigí un reeixit recital amb Jaume Aragall Dirigeix regularment l’Orquestra…
Pol Henri Plançon
Música
Baix francès.
Estudià cant a París i el 1877 debutà a l’Òpera de Lió amb el paper de Saint-Bris Les Huguenots A partir del 1880 s’installà a la capital de França, i durant el període de 1883-93 hi actuà sovint a l’Òpera Destacà també al Covent Garden de Londres, on cantà entre el 1891 i el 1904, i el 1893 es presentà al Metropolitan de Nova York, escenari que visità regularment fins el 1908 Notable intèrpret de personatges com el de Mefistòfil Faust , participà en les estrenes d’òperes de J Massenet Le Cid , 1885 La navarraise , 1894 i de C Saint-Saëns Ascanio Fou especialment aplaudit…
Hermann Uhde
Música
Baríton alemany.
Inicià la seva carrera com a baix, el repertori del qual estudià a la seva ciutat natal amb P Kraus Debutà el 1936 com a Titurel Parsifal i el 1942 cantà a la Haia Després de la Segona Guerra Mundial, en què fou fet presoner, actuà regularment a Hamburg, Viena i Munic El 1953 cantà amb la companyia de l’Òpera de Munic al Covent Garden en unes aplaudides funcions d' Arabella Especialitzat en el paper de Telramund Lohengrin , l’interpretà en nombroses ocasions als festivals de Salzburg i Bayreuth, i també en diversos teatres europeus Interpretà així mateix personatges de compositors del…
Ferran Llàcer Carreras

Ferran Llàcer Carreras
Arxiu Pere Ribalta-Fons Llàcer
Esports aeris
Promotor de l’aviació catalana.
Primer transmissor de l’activitat aeronàutica a Sabadell, s’interessà per l’aviació a l’octubre del 1919 en presenciar l’aterratge d’emergència d’una avioneta a la Creu Alta de Sabadell Al principi de la dècada de 1920 acudí regularment a l’aeròdrom de la Volateria, i des del 1923 a l’aeròdrom Canudas com a membre de la Penya de l’Aire El 1925 dirigí la delegació d’aquesta entitat a Sabadell i acompanyà Josep Canudas en el vol inaugural de l’aeròdrom de Ca n’Oriac Fou un dels impulsors de l’Aeroclub de Sabadell i del Vallès, fundat l’any 1931, un any després de la seva mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina