Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
L’ambaixador Labonne i Catalunya

Manifestació a París demanant ajut per a Espanya, s.d.
ANC-Fons Comissariat de Propaganda
Eirick Labonne 1888-1942 va ser nomenat ambaixador de França a la República Espanyola el 8 d’octubre de 1937, en vigílies del trasllat del govern de València a Barcelona Substituïa Jean Herbette, que havia estat cridat feia algun temps En el seu primer informe al ministre d’Afers Estrangers Delbos, del 27 d’aquell mateix mes, Labonne explica l’entrevista amb el cap de govern, Juan Negrín, acompanyat del ministre d’Afers Estrangers, José Giral El van rebre calorosament, perquè —diu Labonne— “després de la caiguda del front cantàbric i la intensificació del bloqueig del Mediterrani, és evident…
Giovanni Battista Sammartini
Música
Compositor italià.
Vida Germà de Giuseppe Sammartini, fou un dels vuit fills d’Alexis Saint-Martin, un oboista francès emigrat a Itàlia Probablement nasqué a Milà, ciutat on transcorregué tota la seva vida Sembla que el seu primer mestre de música fou el seu pare El 1720 tocava l’oboè, juntament amb el seu germà Giuseppe, en l’orquestra del Teatro Regio Ducal de la capital llombarda El primer grup d’obres vocals seves datades són les vuit cantates per als divendres de quaresma, del 1751 -avui perdudes-, que escriví per a la Congregazione del Santissimo Entierro, on Sammartini fou mestre de capella el 1728 Gaudí…
Els calzes del monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges
Art gòtic
Calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Obrat a Tarragona a la primera meitat del segle XIV, és la manufactura més antiga que coneixem amb marca bipartida TARA/GONA, que apareix a l’anvers de la peanya Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges Detall de l’esmalt de l’Anunciació del peu del calze conservat al monestir de Vallbona de les Monges Cedides pel monestir de Vallbona de les Monges El calze és símbol de la Passió de Crist i de l’exercici de la justícia de Déu Els evangelis Mt 26, 27 Mc 14, 23 Lc 22, 17 s’hi refereixen com el vas en què Jesús va fer la consagració del…
art romànic
Portalada del monestir de Ripoll, una de les principals obres escultòriques de l’art romànic català
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat a l’Occident europeu després de la sedimentació de les nacionalitats despreses de la descomposició de l’imperi Carolingi durant el llarg procés que configurà les seves característiques amb el revifament de les tradicions culturals arrelades a l’antiga projecció de l’imperi Romà.
Precedit per un extens període de recerca de formes i estructures inspirades a través dels monuments que en restaven i de la persistència de manifestacions locals d’abans de l’any mil, apareix a partir dels influxos derivats del nord d’Itàlia que havien penetrat les maneres constructives dels períodes carolingi i otònida Influxos als quals s’havien incorporat modalitats orientals assimilades pels mestres llombards, que les difongueren, des del començament del segle XI, amb penetracions a través dels Alps cap a les regions del Rin i amb extensió als diversos sectors de la cultura mediterrània…
Joan Binimelis i Garcia
Historiografia
Literatura
Eclesiàstic, historiador, primer cronista del regne de Mallorca, científic i humanista.
Vida Durant molt de temps se’l feia natural de Pollença Fill de pagesos, rebé la seva primera formació a Palma i cap al 1560 es traslladà a València, on es doctorà en medicina a l’Estudi General, lloc al qual anaren a estudiar la major part dels metges mallorquins del segle XVI Membre de la confraria d’estudiants pobres, fou deixeble de l’anatomista Lluís Collado, i es relacionà amb els intellectuals Marc Aldana i Cosme Climent Cap al 1570 anà a Roma per cursar estudis sobre monuments i esglésies i de teologia Hi fou deixeble de Gerolamo Jeroni , que molt probablement l’influí En tornar a…
,
Santa Magdalena de Puig-sac o de Pardines
Art romànic
Situació Vista exterior de l’edifici des del costat nord-oriental M Anglada La capella de Santa Magdalena de Puigsac queda al vessant de tramuntana de la serra Cavallera dins el veïnat de Puigsac a prop de Pardines a una altitud de 1 275 m Mapa 256M781 Situació 31TDG365845 Per anar-hi cal sortir de Pardines per l’extrem de llevant, on hi ha una pista que hi mena amb un trajecte de 2 km, després de travessar el riu Sagadell i havent passat el veïnat de Vilaró MAB Història Si bé el lloc de Pardines surt esmentat en la documentació des del segle X, l’església de Santa Magdalena de Pardines o de…
Els verms celomats: anèl·lids i afins
Sangonera Hirudo medicinalis fixada a les tiges dels helòfits, esperant l’arribada d’un possible hoste, en una bassa d’aigües eutròfiques on van a abeurar-se els ramats La sangonera, com els cucs marins, els cucs de terra i moltes altres menes de cucs, fa part del gran fílum dels anèllids, al qual hom pot acostar altres fílums de verms, la posició taxonòmica dels quals ha estat i és encara molt discutida A i Jacques Six / Firo-Foto La possessió d’un tub digestiu complet, la boca del qual deriva del blastòpor embrionari, i d’una cavitat general del cos esquizocèlica celomà permet de reunir…
Narcís Feliu de la Penya i Farell
Comunicació
Història del dret
Advocat, publicista i historiador.
Descendent d’una família pagesa de Mataró, documentada des del segle XIV El seu pare, Narcís Feliu , fou mercader a Barcelona, i posteriorment ciutadà A mitjan segle XVII, la posició familiar dels Feliu era puixant i benestant El pare ingressà el 1637 en la matrícula de mercaders de Barcelona, fou fundador d’una sala de l’Hospital General 1638 i el 1644 fou conseller quart de la ciutat Els Feliu, a més, eren emparentats amb altres nissagues de rics mercaders de Barcelona com els Llinàs Narcís Feliu de la Penya es doctorà en lleis a la Universitat de Barcelona Heretà la fortuna del pare i…
, ,
Llibre Pseudoagustini dialogus super septuaginta et una quaestionibus sub titulo Orosii percontatis et Augustini respondetis
Art romànic
Foli 5 del ms 113, on hi ha una curiosa representació d’un personatge ajagut al final del foli, que assenyala la paraula spiritus ECSA - J Colomé Es tracta d’un llibre * de petites dimensions, datat entre els segles XI-XII Els seus folis de pergamí, amb unes mides aproximades de 193 × 125 mm, allotgen una caixa d’escriptura de 137 × 83 mm, amb un sol bloc de text El nombre de línies per foli és de 23, i el total de folis és de 36 * El còdex fou guillotinat, en fer la nova enquadernació, com la majoria dels còdexs trobats en època del canonge R O’Callaghan, al final del segle passat * Arran…
Marededeu de Pinyana o d’Erillcastell (El Pont de Suert)
Art romànic
Talla Talla de la Mare de Déu de procedència incerta i que avui es conserva al Museu Diocesà de Lleida amb el núm 327 de l’inventari ECSA - M Macià Es tracta d’una curiosa talla treballada en fusta de pi, amb unes dimensions considerablement reduïdes 47 X 15 X 11 cm i que ha perdut gairebé tota la policromia Porta el dors totalment buidat, la qual cosa indica que originàriament devia anar adossada a algun tipus de mobiliari litúrgic Es conserva al Museu Diocesà de Lleida núm 327 i hom ha cregut que hi ingressà l’any 1897 procedent de l’església de Sant Gil de Pinyana o de Santa Maria d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina