Resultats de la cerca

Conegut simplement amb el nom de Ramon , fou home d’una talla extraordinària i de gran corpulència El 1238 lluità contra els sarraïns de Múrcia, i el 1256 acompanyà Jaume I de Catalunya-Aragó a la seva conversa a Sòria amb Alfons X de Castella A partir d’aquesta data la seva vida fou una rebellió constant contra el sobirà Protegí el comte Àlvar d’Urgell contra el rei i els Montcada El 1274 la seva resistència a lliurar la potestat del seu castell de Cardona al monarca fou la causa inicial d’una de les revoltes nobiliàries més notables de la Catalunya feudal Morí en el transcurs…

Assistí al tractat de Monteagudo entre Jaume I i el rei de Navarra 1254 Fou àrbitre de les diferències entre el rei i l’infant Alfons 1255, i fou present a la pau de Sòria amb els castellans 1256 Majordom d’Aragó el 1257, fou encarregat de resoldre qüestions de límits amb Castella, governà els castells rebuts en garantia 1260 i aconsellà l’ajuda als castellans contra els sarraïns A les corts de Saragossa reclamà els seus drets familiars a la senyoria de Montpeller, sense èxit 1264 Fou partidari del rei en la concòrdia amb els nobles rebels 1265 Amb el seu parent Berenguer V d’…

Fill del comte Guillem III de Castellnou Ardiaca d’Elna 1111, fou elegit bisbe el 1130 Consagrà l’església de Santa Maria d’Espirà de l’Aglí, la qual el 1134 obtingué de l’abat de Cuixà, Gregori, en canvi de la de Sant Vicenç de Rià i on el 1136 establí un priorat de canonges augustinians Defensor de la reforma gregoriana, uní a la mensa episcopal d’Elna les esglésies de Trullars, Salelles, Llauró, Tanyeres i Croanques, dependències del seu domini patrimonial, i aconseguí que el comte de Rosselló Gausfred III restituís i confirmés el monestir de Sant Andreu de Sureda a l’abadia cluniacenca de…

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Bernat de Santaeugènia i de Guillem de Montgrí Fou elegit per comissió papal, el 1237, pels bisbes de Lleida i de Vic i per Ramon de Penyafort després de molt de temps de discussions amb els bisbes de Barcelona que pretenien de tenir jurisdicció sobre Mallorca Aquesta raó impediria que l’abat de Sant Feliu de Guíxols, Bernat, que constava com a bisbe electe de Mallorca des del 1232, es pogués possessionar de la diòcesi El bisbe Ramon començà les seves actuacions el 1238 Obtingué moltes butlles papals per a organitzar la…

El seu pare, en morir 1035, li deixà Aragó, elevat a la categoria de regne A causa de l’assassinat del seu germà Gonçal a Montclús el 1045, Sobrarb i Ribagorça passaren a formar part dels seus dominis El 1036 es casà amb Ermessenda de Bigorra i tingué Sanç III, que el succeí, Garcia, que fou bisbe de Jaca, Sança, que es casà amb el comte Ermengol III d’Urgell, i Teresa, que es casà amb el comte de Provença, Guillem Vidu el 1049, es tornà a casar, amb Agnès, de qui tingué una filla, de nom Urraca, monja a la Serós Se li coneix també un fill natural, de nom Sanç Obtingué una aliança amb Navarra…

La utilització de l’expressió Catalunya musulmana per a designar els territoris de l’antiga Tarraconense —sota dominació islàmica a partir del primer quart del segle VIII— pot semblar sorprenent Efectivament, es tracta d’una expressió del tot anacrònica Segons Joan Vernet el terme Ṭalūniya —emprat pel cronista al-‘Uḏrī 1003-85 al segle XI— es referiria a Catalunya Això és poc possible atès que, en aquella època, Ṭalūniya no era res més que un lloc de pas a la ruta entre Osca i Lleida Tampoc no seria raonable intentar minimitzar el pes que va tenir la presència musulmana en aquestes regions,…

Navegants i aventurers impulsats per l’afany de riquesa i per l’augment de població, començaren atacant les costes i pujaren pels rius cap a les terres interiors, saquejant i destruint poblacions i fent-hi establiments temporals Malgrat llur caràcter essencialment guerrer, posseïren una certa cultura literària i artística i es governaven segons lleis pròpies Dels diversos grups ètnics de la població normanda, els varegs, des de Suècia, entraren cap al SE i foren el nucli del futur imperi rus els noruecs s’encaminaren cap al nord d’Escòcia, fundaren un regne a Irlanda 820 i passaren per…

És el centre d’aquesta conca i d’una important regió ramadera La ciutat té un nucli central, encerclat per la muralla romana, el qual, reformat al s XIX, conserva parcialment l’aspecte medieval, i diversos barris nous, construïts fora les muralles Les seves funcions són bàsicament administratives i comercials és seu de bisbat La Lucus Augusti romana fou capital del convent jurídic de la Galícia septentrional Destruïda al s VIII pels sarraïns, fou reconquerida posteriorment fou envaïda pels normands, i fou reconquerida per Alfons VI A l’edat mitjana fou escenari de lluites entre l…

Juntament amb dos illots situats al S, constitueixen un nomós de les illes Jòniques 406 km 2 30014 h 1981 La capital és Zacint 9767 h 1981 Sorgeix damunt la mateixa plataforma submarina de Cefalònia i d’Ítaca, i és de natura calcària, amb zones de relleu muntanyós i planures amb extensos conreus De clima mediterrani, s’hi donen sovint fenòmens sísmics és rica en el conreu de vinya, oliveres, cítrics, figues, etc El recurs econòmic principal és, però, el turisme, que es concentra sobretot a la capital, sorgida en un vessant d’un pujol dominat per un castell venecià i estesa vers la mar…