Resultats de la cerca

Serví com a organista a l’església de Sant Salvador a Venècia Del 1657 al 1659 ocupà la plaça de mestre de capella a Bèrgam El 1663 es traslladà a Viena, on fou vicemestre de capella de l’emperadriu Elionor El 1667 abandonà Àustria i tornà a Itàlia, on entre el 1669 i el 1677 treballà com a primer organista a Sant Marc de Venècia com a successor de F Cavalli Pels volts del 1678 fou nomenat organista honorari a la cort de Nàpols i, finalment, ocupà la plaça de mestre de capella de la cort 1680 PA Ziani fou una de les figures més rellevants de la primera generació de compositors de l’anomenada…

Estudià art i arquitectura a Cracòvia, i s’inicià professionalment amb collaboracions en diaris i revistes, i també com a caricaturista L’any 1959 estrenà la seva primera obra teatral, Policja ‘La policia’, que el revelà, tant al seu país com a fora, com un dels dramaturgs polonesos més destacats de la postguerra Les seves obres s’inscriuen en el teatre de l’absurd Els trets humorístics i les situacions inversemblants que hi predominen han estat interpretats com una paràbola satírica dels règims totalitaris Progressivament distanciat, i censurat per les autoritats del seu país,…

Fill del geògraf Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germà de la historiadora Eva Serra i Puig i de la lingüista Blanca Serra i Puig, l’any 1969 participà en la fundació del PSAN i el 1974 fou un dels principals impulsors de l’escissió d’aquesta formació coneguda amb el nom de PSAN-provisional i el 1979 d’ Independentistes dels Països Catalans , que donaria lloc a Terra Lliure , organització de la qual fou expulsat l’any 1983 per discrepàncies tàctiques Parallelament, fou un dels principals impulsors i collaboradors de la publicació independentista  La Nova Falç Perseguit pel franquisme,…

Fou secretari de Ferran d’Aragó i de Borja, duc de Vilafermosa Traslladat a Madrid, ho fou de l’emperadriu Maria d’Àustria i, més tard, cronista del Regne d’Aragó Secretari, també, del comte de Lemos, Pedro Fernández de Castro, del qual fou superintendent, l’acompanyà al Regne de Nàpols, on fundà una acadèmia Preocupat per la perfecció de les seves obres, no en volgué imprimir cap, i fins i tot manà de cremar-les abans de morir El seu fill, Gabriel Leonardo de Albion, reuní les que pogué salvar amb les del seu oncle Bartolomé Leonardo de Argensola i les edità a Rimas 1634 Partidari que els…

Debutà com a realitzador amb la pellícula Bad Taste 1978, una barreja de comèdia satírica i gore rodada amb un pressupost mínim Continuà la seva trajectòria amb Meet the Feebles  1989, un film de titelles, i Braindead  1992 L’any 1994 es va donar a conèixer internacionalment amb Heavenly Creatures 1994, guardonada amb el Lleó de Plata del Festival de Venècia i nominada per a l’Oscar al millor guió i, després de rodar The Frighteneers 1996, afrontà el repte d’adaptar a la gran pantalla The Lord of the Rings , l’obra magna de JRR Tolkien Filmà la pellícula en tres parts, The…

Vida i obra Molt vinculat a la literatura valenciana popular i satírica, el 1912 es féu càrrec del setmanari La Traca , de caràcter eròtic i marcadament anticlerical, al qual aconseguí de donar una gran popularitat Aquest èxit fou la base d’un considerable negoci de publicacions periòdiques, moltes de les quals escrites en un valencià molt castellanitzat El Cuento del Dumenche 1914-21 La Sombra , 1924-26 La Chala , 1926- 38 El Fallero , 1921-36 Nostre Teatro , 1921-22 i 1930-32, etc També edità nombroses publicacions en castellà de to popular, eròtic, republicà i anticlerica,…

Continuadora de la desapareguda revista Xut , però escrita en castellà Fou dirigida per Valentí Castanys i tingué com a redactors Manuel Amat, Antoni Ollé, Carles Martí Farreres, Francesc Gibert i Sempronio , entre d’altres Defensava el Barça, era crítica amb el Real Madrid i irònica amb l’Espanyol A part del mateix Castanys, hi participaren els dibuixants Moreno, Puigmiquel, Mestres, Roca i Tinet , fill de Valentí Castanys, entre d’altres Marià Cugueró en fou el primer propietari després ho foren Antoni Julià de Capmany i Albert Pons En morir Castanys el 1965, prengué la direcció Guillermo…

Estudià al collegi dels jesuïtes de València, i ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763, i fou nomenat director d’estudis de l’Academia de Artillería de Segovia, on ensenyà matemàtiques A l’expulsió dels jesuïtes 1767, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Estudià matemàtiques, filosofia i música El 1773 ingressà a l’Accademia degli Arcadi de Roma Retornà a València 1798-1801, però una nova ordre d’expulsió d’antics jesuïtes l’obligà una altra vegada a exiliar-se a Roma La seva obra principal és Dell’origine della musica, colla storia del suo progresso, decadenza e…

En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…

De família de magistrats rossellonesos, estudià a Perpinyà, a Montpeller i a l’Escola Superior de Comerç de París 1861-63 treballà amb Justí Durand fins que s’installà per compte propi Escriví primer poesies en francès, recollides en part a Poésies roussillonnaises El 1887 sortí el seu primer quadern de poesies catalanes, Oun pougnat de catalanades , que fou una revelació Fins a la seva mort publicà quinze reculls breus Cosas y altres 1888, Historis y coumedi 1888, Bestis y gen 1888, L’hourtoulana 1888, Proubem de riure 1889, Bingnas y donas 1889, Fablas y fabliots 1890, Countas de l’altra…