Resultats de la cerca

Tanca la vall pel S la línia de crestes que separa el Vallespir de l’Alt Empordà —frontera estatal francoespanyola—, de la qual destaquen la roca dels Tres Termes, el puig Pinyer i el pic de Llobregat al N, el puig de l’Orella i el pic de Sant Cristau on hi havia hagut a l’edat mitjana un castell anomenat d’ Albera la separen de la plana del Tec El territori és drenat per la riera de l’Albera , que neix sota la roca dels Tres Termes, i per la riera de l’Atrapador, que neix sota el pic de Sant Cristau aquests dos cursos d’aigua formen el Rom, en unir-se vora el…

Les serres d’El Tejo i de les Cabrelles, a l’W del terme, el separen de la Plana d’Utiel i formen el límit històric entre el País Valencià i Castella Al N, limita amb la comarca dels Serrans i al S, amb la serra de Malacara El 75% del territori, molt muntanyós, era ocupat fins l’incendi del 1994 per 7 900 ha de pinedes i matollar Aquest any l’àrea conreada es limitava a 2 128 ha treballades per uns 40 agricultors 14% dels actius, de les quals 2 020 de secà amb 1 000 ha d’ametllers i 690 ha de vinya i 108 de regadiu horta Una cooperativa vinícola comercialitza el vi de la…

El sector septentrional és accidentat pels contraforts orientals de la tuca d’Urmella 2325 m alt i per la muntanyeta de Denui 2514 m, a la zona axial pirinenca, que separen, respectivament, la conca de l’Isàvena de la de l’Éssera, a l’W, i de la de la Valira de Castanesa vall de Castanesa, a l’E Els conreus es localitzen al sector central, més planer altiplans de les Paüls , prop ja de les serres interiors dels Prepirineus, al S, que formen les parets del congost d’Ovarra Unes 396 ha el 9% del terme són terres ermes, 410 ha el 10% són conreades i a la…

Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3…

Com a conseqüència de la revolta nobiliària de l’any 957 contra el comte Guifré de Besalú i ran de la reacció del comte de Cerdanya, el comte de Barcelona féu construir un castell a la muntanya d’“Espill” “ad construendum castellum adversum nos in monte quem dicunt Spelio” , en un alou del monestir de Banyoles Sovint ha estat considerat que aquest castell era vers Sant Patllari, al sud de Porqueres, per tant, a la frontera dels comtats de Besalú i de Girona De fet a l’ Atlas Històric de Catalunya full 122 ja és més a l’interior del comtat de Besalú, en una situació molt més ofensiva i…

Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en elements…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Filmscontacto Barcelona ARGUMENTI GUIÓ JMNunes FOTOGRAFIA Jaume Déu i Cases blanc i negre, panoràmica AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Manuel Infiesta MUNTATGE Joan Lluís Oliver MÚSICA Los Mustangs, Os Duques, Los Gatos Negros INTERPRETACIÓ Serena Vergano la viatgera, Enrique Irazoqui ell, Annie Settimo Encore, Rafael Arcos l’amant, Pilar Muñoz la portera ESTRENA Barcelona, 26031967, Madrid, 18091968 Sinopsi Després d’un desengany, una dona passa tota una nit amb un desconegut, anant d’una taverna a l’altra, passejant pel Barri Gòtic de Barcelona i prenent gots de vi…

Situació L’església de Sant Vicenç és al costat de la masia de can Cerdà Al quilòmetre 28 de la carretera de Vilafranca del Penedès a Igualada cal agafar, a l’esquerra, la carretera de Guardiola Al quilòmetre 13, 8, just havent passat Santa Maria de Bellver, s’agafa una pista en direcció nord que deixa a can Cerdà en 1, 5 km JCR-LLCS-JAA Mapa 35-16419 Situació 31TCF878877 Història EI lloc del Morro Curt s’esmenta l’any 984 L’església ho és l’any 1097 i el 1148, quan Bernat Berenguer llegà a Sant Vicenç sis sesters, entre ordi i espelta, un altre de forment i un cafís de vi perquè fos venut…

El territori és pla, accidentat només per petites ondulacions el tòs Pelat, 225 m alt al N que separen les valls del Túria i del barranc de Carraixet L’àrea no conreada es limita a unes 350 ha de matollar El secà ocupa una extensió important de garrofers i també d’oliveres i vinya El regadiu més de 1 500 ha, en expansió aprofita l’aigua del Túria, però sobretot la de pous Els principals conreus són les hortalisses tenen anomenada les cebes, blat de moro i taronges 450 ha La ramaderia és integrada per uns 900 caps de bestiar oví Els darrers anys ha començat a implantar-s’hi la indústria de la…

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental…