Resultats de la cerca

El terme —que procedeix del grec ‘rωμαῖοσ, ‘romà’— fou emprat a l’època bizantina per oposició a ἕλλην, ‘hellè’, considerat pels cristians com a sinònim de ‘pagà’ per a anomenar els grecs, perquè habitaven l’imperi Romà d’Orient Durant l’època de dominació dels turcs, aquests designaren els grecs amb aquest mateix nom rūm, que ha perdurat fins avui

A vegades fisc era sinònim de feu o de benefici eren béns patrimonials dels reis francs, dels comtes o d’altres senyors, exempts d’altre domini, sense cap correlació amb el sentit d’erari públic en molts casos fisc era equivalent a erm o territori no adjudicat Com a norma general, s’entenia que els fiscs eren patrimoni del príncep

Així com els récits separaven el ballet en actes, les entrées separaven els actes en escenes El terme entrée també apareix al final del segle XVII en la suite instrumental per a designar una peça que imitava l’estil de les entrées de l' opéra-ballet o, com a sinònim d’obertura o preludi, per a designar la peça amb la qual començava entrada

Pot ésser considerat com a sinònim de glacis o de piemont, i és una superfície d’erosió de poc pendent 1 a 5°, a voltes lleugerament còncava, sovint recoberta per un mantell de reblum graves, sorres, llims i argiles de poca gruixària, elaborada sota climes àrids i al peu de relleus de forta energia Pot ésser també un conjunt de cons de dejecció coalescents

Sovint el mot és sinònim de presbiterià presbiterianisme, bé que hom sol reservar aquesta denominació per a les esglésies reformades britàniques, on el calvinisme és mantingut més pur que en el congregacionalisme i en l'anabaptisme A França hom els anomenà també hugonots hugonot Totes aquestes comunitats tenen per base les confessions de fe confessió de fe, que han marcat la història del calvinisme

Durant l’edat mitjana equivalia a noble, per oposició a vilatans, ciutadans i burgesos A partir de la darrera meitat del s XIX ha esdevingut un sinònim de baró , emprat en llocs públics per a distingir el sexe, o una qualificació per a indicar una persona que es destaca tant per la seva distinció de maneres i d’aspecte com per la rectitud de comportament

Agregat militar a Moscou 1927-29 i ministre de defensa 1931-33, fundà el Nasjional Samling, partit de tendència feixista Simpatitzant del nazisme, quan Noruega fou ocupada pels alemanys 1940 collaborà amb ells, i el seu partit passà a ésser l’únic permès al país Cap de govern 1942, en finir la guerra fou jutjat i executat El seu cognom esdevingué sinònim de collaboracionista

El mot, d’origen germànic, que primitivament significava ‘home lliure’, abans del segle XII ja s’havia generalitzat en diversos països europeus com a sinònim de persona notable, guerrer o company del rei En aquest sentit apareix en documents catalans del segle X A Navarra i a Aragó era utilitzat ja des de la fi del segle IX, i d’aquí degué passar a Castella

Per al catecisme catòlic és la segona de les virtuts cardinals En la Bíblia és sinònim de misericòrdia, i indica l’obra salvadora de Déu, bé que aquesta idea coexistia amb la d’una reciprocitat entre Déu i el poble en el marc de l’Aliança si el poble és fidel, Déu també ho serà En el pensament paulí, però, preval la primera idea, que es resol en la de justificació

Correspon a l’actual Qaṣr ash-Shām, barri del Caire vell al-Fustāt Els romans, que l’anomenaven Babylon , hi posaren, en temps d’August, una de les tres legions d’Egipte Fou conquerida pel califa ‘Umar l’any 641 El nom es mantingué durant l’edat mitjana a Occident com a sinònim del Caire En els texts medievals catalans el soldà del Caire és anomenat soldà de Babilònia