Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
la Tarraconense
Història
Nom donat sovint pels historiadors a la província romana que tenia oficialment el nom de Provincia Hispania Citerior, creada per l’emperador August l’any 27 aC (prenent per base, modificada, l’antiga Citerior del 195 aC), amb capital a Tàrraco (Tarragona).
El nom de Provincia Tarraconensis esdevingué oficial a la fi del s III dC, quan l’emperador Dioclecià dividí la Citerior en tres províncies Gallaecia, Cartaginensis i Tarraconensis El límit meridional de la Tarraconense fou fixat aleshores al N de Sagunt, coincidint amb la frontera del conventus Tarraconensis Aquesta divisió perdurà tot el Baix Imperi
La mort dels vius. La vida dels morts
En totes les civilitzacions que s'han succeït des dels orígens de la humanitat, la mort ha estat un dels esdeveniments cabdals entorn del qual s'han originat i han evolucionat tot un seguit de ritus que, si més no en el cas de les cultures europees occidentals, simbolitzen en general l'accés a una nova existència Una existència distinta de la que cada persona ha tingut en la vida terrenal, però igualment complexa i subjecta a esquemes ben concrets que, en definitiva, tracten d'assegurar l'harmonia existencial després de la mort del cos i, també, de perpetuar damunt la terra el record —la…
Òscar Cadiach i Puig

Òscar Cadiach i Puig
© ARXIU Ò. CADIACH
Alpinisme
Alpinista i guia d’alta muntanya.
Membre del Centre Excursionista de Tarragona i del Centre Excursionista de Catalunya, té una llarga trajectòria en expedicions a les principals serralades d’arreu del món i ha estat protagonista de destacades ascensions per a l’alpinisme català Les primeres expedicions el dugueren a escalar a Kenya 1974, als Andes de Bolívia 1978 i a l’Ahaggar algerià 1979 i 1980 L’any 1982 formà part de la primera expedició catalana a l’Everest i el 1984, Òscar Cadiach i Jordi Magriñà foren els primers catalans a coronar el Nanga Parbat, cim que també fou el seu primer vuit mil El 25 d’agost de 1985,…
,
L’escultura romana
La cronologia i la distribució geogràfica de l’escultura romana permeten de dispersar els centres d’interès en els diferents tipus de produccions, i plantejar la qüestió de les diverses influències, els tallers, les importacions, els materials lapidis i les tècniques amb què es van fer les diverses escultures L’escultura antiga de Catalunya presenta unes característiques molt «romanes» sense transparentar cap tret d’indigenisme, ja que no cal confondre tosquedat o aspecte rústic amb substrat preromà La petja itàlica es deixa sentir d’una manera molt forta, tant pel que fa als models com a les…
hoquei subaquàtic

L’hoquei subaquàtic es practica al fons d’una piscina
FECDAS
Hoquei
Esport practicat en apnea al fons d’una piscina en què dos equips de sis jugadors es disputen un disc de plom mitjançant un estic.
L’objectiu del joc és marcar el màxim de gols possibles a la porteria contrària fent lliscar el disc pel fons de la piscina Els jugadors passen la major part del temps sota l’aigua i van equipats amb ulleres, tub respirador, aletes, guants i estic Els equips poden ser masculins, femenins o mixtos També conegut com hockey sub, nasqué el 1954 a Portsmouth Gran Bretanya Fou inventat per Alan Blake, del Southsea Sub-Aqua Club, que impulsà aquell nou esport per mantenir l’activitat dels membres del seu club durant l’hivern Originalment rebé el nom d’ octopush , es practicava amb bombolles d’aire…
temple d’August de Tarragona
Coneguda l’existència de l’edifici per referències escrites i numismàtiques, aquestes fonts no en citen l’emplaçament exacte L’historiador romà Tàcit esmenta que, després de la mort d’August 14 dC, una ambaixada hispana sollicità permís a l’emperador Tiberi, l’any 15, per a aixecar el temple dedicat a August Per les monedes se sap que la façana del temple presentava vuit columnes i estava aixecat sobre un pòdium Les emissions monetàries representen, a més, l’estàtua sedent del déu August que es devia venerar a la cella del temple La determinació de l’emplaçament d’aquest temple ha estat un…
Bibliografia general del romà al romànic (A-B)
Abad, L 1982 La pintura romana en España , Sevilla Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1949 La batalla del adopcionismo en la desintegración de la iglesia visigoda , discurs llegit en la seva entrada a la Reial Acadèmia de Bones Lletres, el 18 de desembre de 1949, Barcelona Abadal i de Vinyals, Ramon d’ 1969 Dels visigots als catalans , vol I Edicions 62, Barcelona Abásolo, JA, Cortés, J i Pérez, F 1996 Sobre algunas guarniciones de cinturón tardorromanas de presumible carácter militar , dins “Spania Estudis d’antiguitat tardana oferts en homenatge al professor Pere de Palol i Salellas”,…
La moneda de l’antiguitat tardana
La circulació monetària en l’època romana tardana segles III-V La crisi del segle III en els dipòsits i en les troballes monetàries Mapa de les troballes de monedes visigòtiques de Catalunya T Marot La situació política i econòmica de l’Imperi i els esdeveniments relacionats amb les invasions germàniques converteixen la segona meitat del segle III en un dels períodes que han suscitat més estudis en referència a Hispània Molts d’aquests estudis han utilitzat els dipòsits monetaris datats al voltant d’aquesta cronologia per a justificar l’impacte de les ràtzies franques i alamanes en el nostre…
El marc històric del romànic del Camp de Tarragona
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria a la fi del món romà Algunes troballes arqueològiques fetes sobretot al sector de l’Alt Camp, a la cova del Pont de Gor i a la balma de Picamoixons, del terme de Valls, donen testimoni del poblament al Camp de Tarragona des d’abans del 9000 aC, o època paleolítica En l’etapa següent, o neolítica del 9000 al 3000 aC, es constata la continuació del poblament al sector és el moment en què la població deixa la vida nòmada per cercar un lloc més estable d’hàbitat, gràcies a la introducció de l’agricultura i de la ramaderia, segons ho confirmen troballes…
salvament i socorrisme

Katy Mayr en una prova de rescat de maniquí de salvament i socorrisme
Arxiu K. Mayr
Esports aquàtics
Esport aquàtic practicat en piscina o en aigües obertes que consisteix a executar exercicis físics de resistència i habilitat, amb l’objectiu de mantenir i millorar les habilitats físiques i mentals dels socorristes encarregats d’efectuar salvaments en medi aquàtic.
Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina