Resultats de la cerca
Es mostren 407 resultats
La tràquea i els bronquis
Anatomia humana
Per la part inferior, la laringe és prolongada per les vies respiratòries inferiors La primera estructura situada més avall de la laringe és la tràquea , una estructura tubular que penetra en el tòrax i a partir de la qual continuen una sèrie de conductes els bronquis La tràquea se subdivideix en dos únics conductes, els bronquis principals, cadascun dels quals penetra en un pulmó Alhora, aquests bronquis es divideixen en bronquis de diàmetre més petit, que van subdividint-se ramificadament i repetida, fins a vint-i-tres vegades des de la tràquea fins el final de les vies respiratòries, al…
Els dermàpters: tisoretes i afins
Característiques de grup Els dermàpters estisoretes, cuca-talles, sastres o papasastres, o també papanòvies, papaorelles, papapolles o corcollana constitueixen un grup d’insectes força homogeni pel que fa a l’estructura i els hàbits Són principalment nocturns i de dia s’estan amagats sota les pedres i la fullaraca, o entre l’herba Les espècies de les nostres latituds rarament volen excepte en el cas de Lebia minor , malgrat tenir, algunes, les ales ben desenvolupades El mateix grup inclou espècies exòtiques, algunes de les quals han adquirit hàbits paràsits que, en relació amb aquesta forma…
Vallcebre

Vista del poble de Vallcebre
© CIC-Moià
Municipi
Municipi del Berguedà, situat al NW de la comarca, entre Saldes, a l’W, i Guardiola de Berguedà, a l’E.
Situació i presentació Al N limita amb Gisclareny i Guardiola de Berguedà, i per la banda meridional amb Fígols Vell i amb una estretíssima faixa de territori pertanyent a Cercs El límit septentrional entre Vallcebre i Gisclareny i Guardiola és recorregut pel riu de Saldes fins poc abans de la confluència amb el Llobregat El límit meridional correspon a la serra d’Ensija Serrat Voltor, 2271 m, el coll de Fumanya 1570 m i el grau de la Mola 1350 m Per la banda oriental té com a límit els cingles de Vallcebre, que dominen la vall del Llobregat, i el cap del Portet 1341 m A la banda occidental…
Santa Brígida de les Cases de Tor-la-ribera
Art romànic
Situació Façana de ponent de l’església, coronada per un campanar d’espadanya d’un sol ull ECSA - JA Adell L’església de Santa Brígida és al centre del nucli de les Cases de Tor-la-ribera Mapa 32-10 213 Situació 31TBG965936 S’hi accedeix per la carretera de la vall de l’Isàvena A l’altura del quilòmetre 21, cal prendre el trencall per anar en direcció a Vilacarle Passat aquest poble, a l’altura del quilòmetre 5, s’arriba a les Cases de Tor-la-ribera JAA Història No hi ha esments documentals directes sobre aquesta capella Cal fer constar, tanmateix, l’esment el 1221 d’un Domènec, prevere del…
Sant Amanç de Pedrós (Santa Maria de Merlès)
Art romànic
Situació Vista exterior, des del costat sud-oriental de l’edifici, una construcció molt refeta, la qual planteja molts interrogants F Junyent-A Mazcuñan L’església, propera al mas Pedrós, es dreça al fons d’una vall emboscada que constitueix un apèndix que es desprèn del sector meridional del terme de Santa Maria de Merlès bo i endinsant-se en territori bagenc Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 x 14,5 — y 45,8 31 TDG 145458 Hom hi va des de Navars emprenent la carretera que mena a Prats de Lluçanès…
Vilatge d’Utxesa (Torres de Segre)
Art romànic
Situació Restes de murs d’aquest desaparegut vilatge ECSA-J Bolòs Aquest vilatge se situa al cim i els vessants d’un tossal arrodonit i poc marcat que s’aixeca sobre el pantà d’Utxesa, en la confluència entre les petites valls negades per l’embassament Mapa 32-16 416 Situació 31TB932963 S’hi accedeix des d’un camí veïnal que enllaça Torres de Segre amb la urbanització veïna del pantà i, des d’aquesta, per una pista que porta al peu del tossal JEGB Història Els dos topònims amb els quals és conegut l’indret parlen clarament del seu origen andalusí La documentació feudal recull variants d’…
Els assentaments humans
L’assentament de la població sobre la Terra ha tendit a concentrar-se progressivament, especialment els darrers dos-cents anys, per bé que amb ritmes diferents segons les àrees Aquest procés de concentració ha generat i genera grans espais urbans que constitueixen l’element més visible del paisatge del món actual Aquest mapa presenta una mirada molt contemporània d’aquest fet, a partir de la cartografia de tres variables diferents i relacionades la taxa d’urbanització, és a dir, el percentatge de la població total que es considera que viu en ciutats, el 2001, la localització de…
Enuresi i encopresi en la infància
Es denomina enuresi l’emissió involuntària d’orina que es produeix de forma reiterada a una edat en què normalment es controla la micció voluntàriament L’edat en què s’assoleix per complet el control voluntari de la micció és molt variable, però en general es considera que s’ha de produir, al més tard, dins del quart o cinquè any de vida Habitualment s’empra el terme enuresi, sense especificar, per a referir-se a l’ enuresi nocturna , és a dir, la que es presenta només durant el son nocturn, perquè és la més freqüent L’ encopresi consisteix en l’evacuació involuntària d’excrements no causada…
Sant Miquel de Roca (Crespià)
Art romànic
Situació Entrada a l’església troglodítica al cim de la cinglera A Bramon El santuari de Sant Miquel de Roca és situat dins d’una balma o cova a la part alta del cingle de Roca de Castellar, a uns 170 m sobre el curs del Fluvià, que és als peus del rocam La cavitat natural va ésser modificada i ampliada artificialment Així, es tancà amb una edificació al seu davant, que incorpora la cova al seu interior, i amb el temps es convertí en un lloc de culte semirupestre Els murs de la construcció que tanquen la cova es veuen sospesos vora el cim de la paret rocosa de l’espadat, gairebé…
dinàmica
Música
Juntament amb el fraseig, l’articulació i l’accentuació, un dels factors expressius més importants de la interpretació musical, relatiu als diferents graus d’intensitat sonora.
Els compositors no han indicat sempre amb la mateixa precisió els canvis d’intensitat del so Fins al segle XVII es deixava a criteri de l’intèrpret, el qual s’ajustava als corrents de l’època o al seu gust personal Al segle XVII, els compositors italians començaren a incloure en les seves partitures termes de matís i reguladors per a indicar el crescendo i el decrescendo sembla que F Geminiani fou el primer a usar els reguladors angles que s’obren o es tanquen per simbolitzar el crescendo i el decrescendo , respectivament S’atribueix als compositors de l’Escola de Mannheim segle…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina