Resultats de la cerca

Els filaments llefiscosos de la tija, un cop extrets, sobreposats en angle recte i assecats al sol, formaven làmines, que, tallades adequadament i encolades l’una darrere l’altra, constituïen el rotlle Inicialment hom escrivia tot seguint la direcció de les fibres part anomenada recto, mentre que a l’altra banda les fibres es mantenien perpendiculars verso Quan el rotlle era ja inservible, hom aprofitava el revers en blanc per a escriure-hi d’altres texts L’ús dels papirs faraònics es remunta al segle XXX aC, mentre que els grecs més antics són del segle IV aC El papir escrit més…

Les tiges poden créixer fins a 2 m i la base és una mica lignificada les flors són grogues i vistoses i donen lloc als fruits, que poden fer fins a 25 cm de llarg i contenen nombroses llavors de color fosc El fruit es menja normalment com a hortalissa, fresc o cuit, quan encara és una mica verd, moment en què la pell és carnosa i mucilaginosa El seu alt contingut en mucílag el fa molt adequat per als qui pateixen de l’estómac Quan és sec es fa servir, mòlt, per a espessir sopes i salses A les regions on es conrea se n'utilitzen les fibres de la tija per a fer cordes i veles de…

Per aconseguir-ho en els pèndols, la tija central acaba en una placa, de la qual surten dues altres tiges que acaben en una placa idèntica travessada per aquella D’aquesta darrera placa surten dues tiges més, que, a través de la primera, arriben al centre de suspensió del pèndol En dilatar-se totes les tiges alhora, separen les plaques i mantenen invariable la llargada del pèndol En els volants, hom n'aconsegueix la compensació fent que l’anell exterior presenti dos talls simètrics, de manera que, en dilatar-se, ho faci seguint la circumferència A més, hom fa l’anell amb dos…

Moltes espècies són conreades en jardineria, especialment les culti-vars híbrides, i les berbenes híbrides , de fulles ovalades i flors d’1 cm de diàmetre, molt oloroses, monocromes o bigarrades La berbena per excellència V officinalis és una planta herbàcia perenne, de tija quadrangular, pilosa, de 60 a 80 cm d’alçada, fulles de contorn oblong triangular, molt dividides, i flors petites, liloses, lleugerament bilabiades, agrupades en llargues espigues terminals Es fa en herbassars ruderals i vores de camins una mica humides Conté un glucòsid, la verbenalina, i hom en fa, per decocció,…

Cuscutàcies 1 i convolvulàcies 2-6 1 Cuscuta epithymum a aspecte de la planta parasitant Thymus vulgaris x 0,5 b detall d’una flor pentàmera x 3 2 Campaneta de mar Calystegia soldanella aspecte de la planta x 0,5 3 Corretjola gran Calystegia sepium detall d’una fulla i una flor x 0,5 4 Herba campanera Convolvulus althaeoides aspecte de la planta, amb les tiges volubles i el dimorfisme foliar x 0,5 5 Convolvulus lineatus fragment d’una branca de fulles linears i flors solitàries sobre peduncles curts x 0,5 6 Corretjola Convolvulusarvensis aspecte general de la planta, enfilant-se per…

Per analogia del terme botànic que es refereix a la tija subterrània, el terme rizoma s’ha estès en diverses disciplines des que els filòsofs Gilles Deleuze i Felix Guattari l’encunyaren com a metàfora a la dècada dels anys setanta del segle XX per proposar un nou model epistemològic En disciplines com l’arquitectura i l’urbanisme el terme ha aconseguit una notable influència, i serveix per a anomenar i caracteritzar formes i tipus de creixement orgànics basats en l’extensió indefinida i complexa de construccions o fenòmens Hom ha considerat rizomàtics, per exemple, els processos…

Són plantes que floreixen durant la tardor i l’hivern hom les conrea per l’elegància del fullatge i la vistositat de llurs flors, sense peduncle, que cal muntar sobre una tija Es reprodueixen per esqueix o capficant-les i llurs llavors fan peus aptes per a empeltar De les tres espècies més conreades, la C japonica , originària del Japó, és la més estesa té el port piramidal i una alçada de 4 a 6 m fa flors grans, inodores, vermelles, roses o blanques les fulles són ovals o ellíptiques, lluents comprèn nombroses varietats La C reticulata , oriünda de la Xina, és un arbust de 2 a 3…