Resultats de la cerca
Es mostren 811 resultats
Joan Avinyó i Andreu
Filosofia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Historiador, prevere i lul·lista.
Fou deixeble de Salvador Bové i s’especialitzà en l’estudi de Ramon Llull, escrivint nombrosos treballs, reimpressions d’obres, traduccions al català, repertoris bibliogràfics, catàlegs de documents i, sobretot, els llibres Història del lullisme 1925 i Les obres autèntiques del beat Ramon Llull 1935 També escriví algunes monografies d’història local de poblacions del Garraf i del Penedès on exercí el ministeri sacerdotal Monografia històrica del castell de Cabrera i de Vallbona del Penedès 1909 i Història de Cubelles 1973, editada pòstumament
, ,
Association of Special Libraries and Information Bureaux
Institució fundada l’any 1924 a Londres, on radica.
Té per finalitat la coordinació en l’ús sistemàtic de la informació i la ciència i agrupa biblioteques, universitats, societats científiques, departaments governamentals i associacions d’industrials i comerciants Facilita als seus associats consultes bibliogràfiques, serveis d’informació, reproducció de documents, traduccions científiques Organitza reunions periòdiques i congressos anuals Publica, entre d’altres ASLIB Book List bibliografia científica anglesa seleccionada, ASLIB Proceedings ponències i discussions, Index to theses tesis doctorals acceptades a Anglaterra i Irlanda…
Šem Ṭob ben Iṣḥaq
Lingüística i sociolingüística
Metge i traductor jueu.
Dedicat de primer al comerç, a 30 anys emprengué l’estudi de la medicina —que exercí a Montpeller i Marsella— i les traduccions de l’àrab a l’hebreu Amb el títol de Biur Séfer ha-Nefeš traduí el comentari d’Averrois al De Anima d’Aristòtil, i amb el de Séfer ha-Šimuš l’obra de medicina d’al-Zahrawī en 30 llibres, que acabà el 1258 Traduí també els 10 tractats mèdics del Kitāb al-Manṣūrī d’al-Rāzī
Màrius Ferré
Literatura catalana
Poeta, traductor i assagista.
Ebenista de professió, i de condició humil, fou un dels membres del grup modernista de Reus Ja abans de formar-ne part i quan era a la guerra del Marroc, collaborà a “Lo Somatent” 1894 i —novament a Reus— al diari republicà federalista “La Autonomía”, on publicava poemes propis i traduccions de poetes gallecs, a més d’alguns articles Autor d’una obra majoritàriament en català reunida a Verso y prosa 1899, patí les conseqüències de la guerra, d’on tornà tuberculós
Xavier de Zengotita i Bayona
Literatura catalana
Poeta i traductor.
D’estètica modernista decadentista, publicà Filosofies en vers 1904, de caràcter didàctic i moralitzant També escriví Cartes de dona 1906, unes proses poètiques de caràcter sentimental i decadentista, amb la dona com a eixvertebrador Després d’un llarg silenci publicàdiverses traduccions Rasselas príncipe de Abisinia 1945, de Samuel Johnson Las aventuras de Tom Sawyer 1946, de Mark Twain Cumbres borrascosas 1944 i Jane Eyre 1946, de Charlotte Brontë, i Tres rostros en el espejo 1947, de Louis Bromfield El 1944 publicà La piedra
Raül Maria Mir i Comas
Comunicació
Publicista i viticultor.
A catorze anys inicià la seva activitat periodística, en català Interessat per l’agricultura, guanyà diversos premis amb monografies de tema vitícola Dirigí Catalunya Agrícola 1909 i fou secretari de redacció de Resumen de Agricultura des del 1910, i redactor del Diario de Barcelona des del 1914 Collaborà també a La Veu de Catalunya , La Vanguardia , El Matí , etc El 1932 fundà i dirigí Agricultura i Ramaderia 1932-36 Féu traduccions i escriví Cataluña agrícola 1943 Fou soci fundador de l’Associació de Premsa de Barcelona
editorial Claret
Editorial
Editorial fundada a Barcelona el 1926 per la congregació religiosa de missioners claretians, primer amb el nom de Tipografía Claret, com a sucursal de l’Editorial Corazón de María, de Madrid, i, a partir del 1940, com a editorial independent, amb el nom de Gráficas Claret, nom que canvià, el 1966, per l’actual.
Dedicada a la difusió de la cultura religiosa, ha conreat també els temes culturals, especialment a través de la collecció “Pompeu Fabra”, de divulgació de la gramàtica catalana La gran majoria dels llibres són editats en català —originals o traduccions—, agrupats en les colleccions “Els daus”, “El bri”, “Horitzons”, etc Cal destacar l’edició popular del Nou Testament 1980 Una secció important és la d’audiovisuals, publicats en català i castellà i alguns en francès, que obtenen un gran èxit en el camp catequètic i pedagògic
Tristany
Protagonista, juntament amb Isolda, de la llegenda medieval, possiblement d’origen cèltic, que narra els tràgics amors d’aquest personatge i d’Isolda, esposa del seu oncle, el rei Marc de Cornualla.
El tema fou tractat, entre d’altres, per Chrétien de Troyes el text del qual s’ha perdut i per dos poetes del s XII, Béroul i Thomas, i la llegenda s’estengué ràpidament per tot Europa A Catalunya gaudí d’una gran popularitat i aviat es convertí en un tòpic literari S'han conservat breus fragments de traduccions catalanes del romanç, del s XIV un, de Cervera, publicat per Agustí Duran i Sanpere, i un altre, d’Andorra, publicat per RAramon i Serra
David Frischmann
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Assagista, crític, traductor i novel·lista polonès d’origen jueu en ídix i hebreu.
Preocupat per l’anacronisme i l’estretor de la cultura hebrea, s’imposà com a tasca principal la seva modernització En aquest sentit, es destaquen les seves traduccions de clàssics alemanys, francesos, anglesos i russos És autor, així mateix, de novelles on a través de la biografia de personatges concrets es reflecteixen els conflictes entre la tradició jueva i la societat gentil Jom ha - Kippurim , 1881 Les seves Cartes sobre literatura han estat d’una gran importància en la formació de la crítica hebrea actual
John Cheke
Filosofia
Humanista anglès.
Fou professor de grec a Cambridge Adherit a la reforma protestant, en defensà la causa amb escrits i traduccions Les seves normes fonètiques sobre el grec foren acceptades el 1542 El mateix any fou nomenat preceptor del futur Eduard VI, que l’elevà a conseller privat 1550 Secretari d’estat de Jane Grey, a la mort d’Eduard la reina Maria el féu empresonar 1553 i el desterrà, però més tard aconseguí de fer-lo tornar i que abjurés les seves conviccions religioses 1556
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina