Resultats de la cerca
Es mostren 440 resultats
Nassau
Llinatge instal·lat a la regió de Lahn, descendents dels comtes de Laurenburg.
A partir de Rupert I 1123-54, que construí el castell de Nassau, prengueren el títol de comtes de Nassau En temps d' Enric II , dit el Ric 1190-1247/51, la família s’estengué per Renània Els seus fills Walram i Otó es dividiren les possessions familiars 1255 La branca que procedia de Walram, a la qual pertangué Adolf, emperador germànic 1292-98, es dividí en dues 1355 els Nassau-Idstein-Wiesbaden extingits el 1605 i els Nassau-Weilburg , que adquiriren Saarbrücken 1381 però foren novament reunides amb Lluís II 1565-1627, i el 1627 es tornaren a dividir entre els Nassau-Idstein extingits el…
La Torre Vella (Badalona)
Art romànic
La població que ocupava la ciutat romana de Bètulo anà agrupant-se en l’antiga zona del fòrum, a redós de l’església de Santa Maria Aquest nucli de població era presidit per una casa senyorial la Torre Vella De les edificacions romàniques de la Torre Vella, no en queden restes identificables El seu lloc és ocupat ara per un gran casal gòtic amb additaments de totes les èpoques posteriors La donació que l’any 938 fa Belido al monestir de Sant Cugat indica que aquesta zona era ocupada per un vicus , cosa que repeteix constantment la documentació del segle següent El 1112, en consagrar-se l’…
cançó de gesta
Música
Poema narratiu d’època medieval, en llengua romànica, basat en fets històrics.
Centrat en moments gloriosos o en personatges històrics de renom, la fantasia a l’hora de narrar els fets n’és un dels principals trets característics Altres peculiaritats de l’estil són l’acció lineal, la repetició de versos o sèries de versos i la manca d’artificis retòrics Les cançons de gesta eren divulgades pels joglars ambulants, que les recitaven o cantaven davant tota mena de públic amb la finalitat d’informar i emocionar els seus oïdors D’autor desconegut en la major part dels casos, el poema anà evolucionant d’acord amb els canvis de gust del públic Cap a la fi del segle XII i…
Bigorra

Comtes de Bigorra
©
Regió de Gascunya, Occitània, que ocupa part del departament dels Alts Pirineus, França.
S'estén des de l’àrea axial pirinenca fins a la plana de Tarba La part pirinenca és drenada per la conca alta de l’Ador Més avall s’alternen els conreus amb els prats de regadiu El mercat agrícola és Tarba El territori prengué el nom d’un antic castell El primer titular del comtat de Bigorra degué ésser Donat I Llop, investit per l’emperador Lluís I el Piadós amb caràcter hereditari 819 Possiblement un dels seus fills fou Ramon I, comte de Pallars El 840 una invasió normanda assolà el comtat i incendià Tarba, la capital Segueix una etapa confusa, de lenta reconstrucció, en què apareixen el…
Castell de la Bisbal del Penedès
Art romànic
Les primeres notícies històriques de la Bisbal del Penedès coincideixen amb el període de la primera expansió comtal A la primeria del segle XI, en el testament d’Adalbert del 1011, s’esmenta el lloc com a ipso Episcopal entre les confrontacions del terme d’Albinyana El 1032 i el 1037 es documenta l’indret com a parada que dicunt Episcopalem El castell que seria erigit més tard, no és esmentat fins al 1330, data en què n’era castlà Guillem I Salbà Els Salbà foren els senyors del terme No és gratuït insistir sobre la importància de la família bisbalenca dels Salbà, ja que, en les seves…
Liber feudorum Ceritaniae et Rosilionis
Historiografia catalana
Cartulari conservat a l’ACA que conté documentació, sobretot del període 1172-76, sobre els vincles feudals i homenatges prestats i pactats entre els comtes de Cerdanya i els seus nobles, i també nombroses escriptures del comtat del Rosselló i els antics dominis provençals del casal de Barcelona del període 1128-1241.
Desenvolupament enciclopèdic Gran part dels documents 266 dels 272 també estan reproduïts al Liber feudorum maior LFM en el mateix ordre i, fins i tot, amb les mateixes errates de transcripció Destaca la sèrie documental relacionada amb els grans barons feudataris dels comtes de Cerdanya, com Galceran de Pinós, Ramon Bernat de Castelladral, els Mataplana, Ramon de Castellbò o els bisbes d’Urgell Pel Rosselló, apareixen els capbreus dels drets comtals sobre Empúries i Peralada, les convinences feudals entre els comtes d’Empúries i els del Rosselló, o el jurament de fidelitat dels burgesos de…
Carlos-León Riba García
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Es llicencià i doctorà en dret i filosofia i lletres Fou catedràtic d’història moderna i contemporània de la Universitat de València 1904-26 i, després, de la de Saragossa, fins a la jubilació Fou becat per la Junta para Ampliación de Estudios tres vegades 1911, 1913 i 1916 per a investigar sobre els s XVI i XVII a arxius d’Anglaterra i França, i per la UV 1921, per a treballar a Portugal A València fou director de l’institut d’idiomes –on ocasionalment donà classes d’anglès– i regent de la càtedra Lluís Vives, que s’establí als anys de M Primo de Rivera per a investigar i…
Tanganyika
Geografia històrica
Part continental de Tanzània, que s’estén entre l’oceà Índic i el llac de Tanganyika.
Correspon al sector més extens i menys poblat de Tanzània 19 h/km 2 Formava part de l’antic territori de l’Àfrica Oriental Alemanya fins a la Primera Guerra Mundial, després de la qual passà a la Gran Bretanya com a mandat, fins després de la Segona Guerra Mundial, que fou fideïcomís sota administració anglesa fins el 1961, que obtingué la independència, i el 1964 formà, juntament amb les illes de Zanzíbar i Pemba, la República de Tanzània, amb capital a Dar es Salaam, capital alhora de Tanganyika Aquestes contrades, conegudes ja pels marxants alexandrins del s IV aC, que hi obtenien vori,…
Castell de Púbol (la Pera)
Art romànic
L’any 1020, segons Jaume Marquès, ja surt esmentada en un document la torre de Pubal i la seva església Una mica més tard, l’any 1065, apareix documentat un “ castro de Pubal” En aquest document, Gausfred Bastons jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer I i a Almodis, i s’obligà a participar en les hosts amb 20 cavallers, en les cavalcades, en els judicis i en els plets del comte També es comprometé a donar la potestat d’aquest castell de Púbol i del castell de Cervià de Ter cada cop que se li demanés En aquest moment, el castell de Púbol era tingut, doncs, pel comte barceloní Gausfred…
Castell del Morell
Art romànic
El castell medieval del Morell s’aixecaria costat per costat de l’actual església parroquial, dedicada a sant Martí sobre els seus fonaments Plàcid de Montoliu bastí, al segle XVIII, el casal dit “el Castell”, un edifici de planta quadrada de grans dimensions, amb un jardí adjacent El terme del Morell era comprès dins l’extens territori del Codony, el desmembrament del qual prengué un fort impuls amb les iniciatives colonitzadores de l’arquebisbe Bernat Tort i el comte Ramon Berenguer IV sobre el Camp de Tarragona a partir del 1150 Clouria aquesta desintegració la tardana donació del Morell,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina