Resultats de la cerca
Es mostren 218 resultats
velocitat
Física
Relació entre la variació que experimenta un paràmetre s característic d’un sistema físic i el temps t transcorregut per a la producció d’aquesta variació.
Formalment hom l’escriu v = Δ s/ Δ t , Δ simbolitzant la diferència entre el valor inicial i final de s i t Primerament la velocitat fou un dels conceptes que hom definí en l’estudi del moviment d’un punt material, però posteriorment fou generalitzat per a l’evolució de qualsevol paràmetre amb el temps Si al llarg d’aquest l’evolució no és uniforme, hom parla de velocitat mitjana , i per a conèixer la velocitat instantània cal portar al límit, per a Δ t →0, la relació que expressa la velocitat, que, per definició, correspon a la derivada del paràmetre respecte al temps, és a dir En el…
camp elèctric
Esquema del camp elèctric
© Fototeca
Física
Regió de l’espai en què una partícula immòbil carregada elèctricament rep una força proporcional a la quantitat de càrrega que conté.
La seva intensitat, o intensitat de camp elèctric E , és una funció vectorial, el valor de la qual en un punt de l’espai és la força experimentada per una partícula puntual immòbil que contingui una unitat de càrrega elèctrica i sigui situada al punt en qüestió El camp elèctric engendrat per una distribució de càrregues immòbils és anomenat camp electroestàtic Un camp elèctric també pot ésser originat per un camp magnètic canviant En el marc de l’electrodinàmica clàssica, el camp elèctric és només una de les components del camp electromagnètic, que és un concepte físic més real, i també més…
mecànica quàntica-relativista
Física
Part de la mecànica quàntica que inclou les teories de la relativitat.
La mecànica quàntica nasqué de la mecànica relativista L&de Broglie Però la dinàmica quàntica elaborada per Schrödinger utilitza l’expressió no relativista de l’energia cinètica dels corpuscles, cosa que s’acorda amb les velocitats modestes dels nuclis i els electrons atòmics als quals és aplicada PAMDirac fundà la mecànica quàntica relativista 1929 en crear una funció d’ona de quatre components, un per cada dimensió espacial x, y i z i un per la dimensió temporal, el temps t No es tracta, però, d’un vector, ans d’un ésser matemàtic nou, dit spinor Dirac trobà el sistema de…
BGP
Electrònica i informàtica
Protocol d’encaminament dinàmic exterior, estandarditzat per la Internet Engineering Task Force (IETF), amb què els encaminadors (routers) dels sistemes autònoms d’internet s’intercanvien informació sobre prefixos de xarxa per a mantenir-ne la connectivitat.
Concebut inicialment per a intercanviar prefixos del protocol IP versió 4 IPv4, actualment existeix una extensió anomenada Multiprotocol BGP o MP-BGP que permet comunicar informació d’encaminament d’altres protocols A diferència d’altres protocols com els interiors, Interior Gateway Protocols o IGPs, els encaminadors BGP estableixen i mantenen una sessió un a un entre ells emprant el protocol de transport TCP, i no retransmeten la informació d’encaminament periòdicament En el BGP, la informació d’encaminament per exemple prefixos de xarxa s’acompanya dels anomenats atributs, que donen…
teoria de l’elasticitat
Física
Branca de la física que estudia la mecànica dels cossos sòlids considerats com a medis continus, és a dir, que estudia la relació entre les forces que actuen sobre un cos i la deformació que li produeixen.
La teoria de l’elasticitat és una teoria microscòpica, puix que s’interessa només pel comportament del conjunt de les molècules que formen un cos o una part del cos Per tant, hom ha de considerar que les forces tensions internes exercides sobre una part del cos per les parts veïnes actuen solament en la superfície d’aquella part, és a dir, la força resultant de les tensions internes ha de poder ésser expressada en forma d’una integral de superfície L’anàlisi vectorial demostra que això és possible si la força resultant pot ésser considerada com la divergència d’un tensor de segon ordre σ i…
Febre recurrent
Patologia humana
La febre recurrent és una malaltia infecciosa d’origen bacterià transmesa per polls i paparres, que causa una síndrome febril típicament en forma de brots de curta durada Els agents etiològics de la febre recurrent són diverses espècies de bacteris del gènere Borrelia , que es classifiquen dins del grup de les espiroquetes, per la forma espiral, que tenen per hàbitat natural l’organisme de persones i animals —en general rosegadors— infectats La transmissió dels microorganismes d’una persona o un animal a un altre ésser es produeix a través de diverses espècies de polls i paparres…
magnitud aparent
Astronomia
Mesura de flux lluminós que un observador terrestre rep d’un astre.
Antigament, Hiparc de Nicea havia classificat els estels visibles a ull nu segons una escala de magnituds, en la qual assignà la magnitud 1 als més brillants i la 6 als menys brillants Actualment, hom defineix la magnitud aparent a partir de l’anomenada llei de Pogson , segons la qual la diferència de les magnituds aparents de dos astres m A - ms B és relacionada amb les illuminacions E A i E B que els astres produeixen a la superfície de la Terra per l’expressió m A - m B = 2,5 log 1 0 E B /E A , el coeficient de proporcionalitat de la qual, així com també l’origen d’escala, han estat…
conductància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component real del vector admitància Y
.
Hom la simbolitza per G , i val G = RY 2 , on R és la resistència En cas de corrent continu, la conductància és la inversa de la resistència G = 1/ R La seva unitat de mesura és el siemens
inducció magnètica
Física
Vector tal que la força produïda per un camp magnètic sobre un element de corrent és igual al producte vectorial d’aquest element de corrent pel dit vector.
La inducció magnètica és el quocient entre el flux magnètic i la superfície travessada per ell per això és anomenada també densitat de flux magnètic La unitat de mesura en el SI és el tesla
electromagnetisme
Electrònica i informàtica
Part de l’electricitat que estudia conjuntament els fenòmens elèctrics i magnètics, unificant-los en una síntesi teòrica única.
Històricament electricitat els resultats experimentals bàsics foren aconseguits vers el 1820 per Orsted i Ampère, que descobriren els efectes magnètics del corrent elèctric i posaren de manifest l’íntima relació existent entre tots dos conjunts de fenòmens L’efecte contrari, és a dir, la producció de corrent elèctric a partir del magnetisme inducció electromagnètica, fou descobert per Faraday l’any 1831 La síntesi teòrica de tota aquesta labor experimental fou aconseguida per Maxwell, el qual, mitjançant el concepte de camp electromagnètic, resumí en quatre equacions tot el comportament de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina