Resultats de la cerca

En ser Vilafranca de domini reial, no és estranya l’existència d’un edifici d’allotjament dels monarques de la corona catalano-aragonesa, el qual possiblement es construí al final del segle XII El 1236 el rei Jaume I cedí a Fructià de Palau el seu palau reial amb l’obligació de donar allotjament al monarca i als seus successors sempre que s’hi trobessin de pas Sembla que fou en aquest palau on morí el rei Pere II el Gran el 1289, segons explica el cronista Ramon Muntaner El 1303 el rei Jaume II va encarregar al sots-veguer i al batlle de Vilafranca que venguessin l’esmentat palau…

A les corts de 1480-81 fou promulgada la constitució Com per lo Senyor 8 d’octubre de 1481, que derogà la sentència interlocutòria d’Alfons el Magnànim i retornà als senyors els drets sobre remences Però quan els procuradors senyorials intentaren d’aplicar l’acord de l’assemblea, els camperols reaccionaren violentament Ferran II decidí seguir una política de concòrdia i autoritzà de bell nou la reunió dels remences i la imposició de talls per aconseguir la redempció dels mals usos Salvaguarda del 1483 L’oferta reial fou acceptada pels remences moderats, però un grup d’exaltats de la Muntanya…

Nebot de Narcís Verdaguer i Callís  i germà de Joaquim Verdaguer i Travesí Es formà a Segòvia, on el seu pare, Magí Verdaguer i Callís , fou catedràtic d’institut Després passà a Mallorca, on publicà el 1908 una novella i un recull poètic Es llicencià en dret a Barcelona 1914, però no exercí Treballà a El Día Gráfico i La Vanguardia des del 1915, on Gaziel li encomanà la crítica literària Puig i Ferreter a Servitud el descriu amb el nom de Veguer Fundà la revista Mundo Ibérico 1927, relacionada amb el grup avantguardista del Ateneíllo de Hospitalet, agrupat entorn de Rafael Barradas Com a…

Consta un primer sotsveguer o veguer del Lluçanès entre els anys 1176 i 1187, quan el rei segrestà la jurisdicció del terme de Lluçà a Pere I de Lluçà, pel fet de no voler-li'n reconèixer, aquest, el vassallatge El 1396 s’intentà de tornar-la a crear, però els senyors de la baronia de Lluçanès s’hi oposaren tenaçment El 1449 la reina Maria donà un privilegi de creació de la sotsvegueria, i nomenà un sotsveguer, amb una cúria a Perafita, per a la part osonenca del Lluçanès, i una altra a Sant Feliu Sasserra, per a la part bagenca o manresana El 1455 un decret de Joan II anullà…

Situació Les escasses restes que s’han conservat del castell de Solterra es troben a 1 204 m d’altitud sobre el nivell del mar, en el punt més alt de les Guilleries, al límit entre els municipis de Sant Hilari Sacalm i Osor La seva vista panoràmica de 360° en dies clars és realment impressionant, però té un control més directe sobre el territori comprès pels municipis d’Osor i Sant Hilari Mapa L38-13333 Situació 31TDG614415 L’accés més fàcil i més ben senyalitzat és el que, sortint de Sant Hilari per una pista que va a Santa Creu d’Horta, arriba fins a la “font dels Abeuradors”, un cop passat…

Data 11 d’abril de 1116 "In Dei nomine Ego Arnaldus gratia Dei comes Russilionis et Petrus vicarius Perpiniani propter nostra bona el spontanea voluntate, ut Deus dimittat nobis omnia nostra delicia, sumusdonatores Deo omnipotenti et sanctae Mariae Dei genitrici et omnibus sanctis Dei terra et locum ad tacere mansiones ad honorem et laudem Dei et Domini nostri Iesu Christi et hospitalem ad procurare et recreare et consolare et visitare pauperes Christi Est autem praedictus locus et terra in comitatu Russilionis infra fines et terminos de villa quae vocant Perpiniano prope…

Les primeres referències que trobem sobre el castell i el llinatge dels Cabanyes són del segle XII, quan aquests s’emparentaren amb la nissaga dels Sant Vicenç El 1113 Bernat Guadald donà el castell de Cabanyes al seu fill Berenguer Bernat, juntament amb el castell de Montbui El 1173 Berenguera de Cabanyes, vídua de Guadald de Sant Vicenç, donà al seu fill Pere de Sant Vicenç la casa de Cabanyes amb tots els seus termes i pertinences El 1184 Pere de Sant Vicenç i la seva dona, Berenguera, empenyoraren un mas de la parròquia de Sant Fost i Sant Cebrià de Cabanyes a Arnau de Gallifa El 1195…

El castell de la Molsosa fou un dels dominis dels vescomtes de Cardona Ja el 1018 apareix esmentat per primera vegada el terme de la Molsosa El 1021 Isovard, fill del vescomte Ramon i Engúncia, morí en aquesta fortalesa, segons el document de fundació de sufragis per la seva ànima que li feu la seva mare, pel qual donà a la canònica de Sant Vicenç de Cardona unes terres situades dins el terme de la Molsosa El mes de març d’aquest mateix any Engúncia i el seu fill, Bremon, vengueren a un cert Rodball Sendred unes terres situades dins el terme del castell de la Molsosa El 1040 aquesta fortalesa…

Pertanyia a una família de ciutadans honrats, els membres de la qual figuraren sovint en els càrrecs de govern de la ciutat Ell mateix fou conseller en cap en 1387-88, 1390-91, 1399-1400 i 1405-06 Estudià, sembla, a Montpeller vers el 1362 El 1377 Pere el Cerimoniós el nomenà advocat fiscal de Barcelona i de les corts del veguer i del batlle de la ciutat succeí Jaume Desfar, i l’any 1378 el nomenà vicecanceller, càrrec que tornà a ocupar durant el regnat de Joan I, almenys del 1393 al 1396 Abans, el 1380, havia portat a terme una ambaixada molt important a Itàlia i a Avinyó, amb Pere Sacalm,…

La ciutat, regida pels oficials reials, visqué una llarga evolució vers l’autogovern des de la presa de consciència de la seva comunitat de veïns Aquest fou el primer pas en el procés d’obtenció de l’autonomia urbana en una trajectòria natural i evolutiva, que es realitzà gairebé sense intervenció de l’autoritat i amb escasses violències La primera organització de la comunitat el premunicipi Cal considerar en primer lloc els factors de cohesió interna que uniren els membres de la collectivitat i els donaren prou prestigi per iniciar una activitat política al costat de les autoritats, per…