Resultats de la cerca

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Secció anatòmica de l’aparell auditiu humà © Fototecacat/ J Fors Des del punt de vista anatòmic, es divideix en tres seccions orella externa, mitjana i interna L’orella externa és formada pel pavelló auditiu, que recull el so, i el conducte auditiu, que actua com a ressonador i augmenta la sensibilitat auditiva en una extensió entre els 2000 Hz i els 5000 Hz L’orella mitjana comença en el timpà, una membrana que vibra quan és estimulada pel so que prové del conducte auditiu Darrere del timpà hi ha una cadena d’ossos petits, anomenats martell, enclusa i estrep, que…

En la classificació Hornbostel-Sachs, electròfon que pertany al grup dels instruments electromecànics Concebut originalment amb la intenció d’emular el so i les característiques interpretatives del piano acústic o convencional, començà a fabricar-se alhora a Amèrica i Europa al principi de la dècada del 1930 També és anomenat piano neo-Bechstein El so es genera quan es posen en vibració unes cordes metàlliques en ser colpejades per uns martellets accionats des d’un teclat En alguns instruments les cordes són substituïdes per varilles o llengüetes, també metàlliques En qualsevol…

Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, en cristalls sovint en formes prismàtiques, acabats en cares de rombòedre quan aquestes cares tenen un desenvolupament idèntic, el conjunt del cristall té l’aspecte d’una bipiràmide hexagonal, però sovint la distinta velocitat de creixement fa que els rombòedres siguin desiguals El quars presenta una gran varietat de formes cristallines, una exfoliació poc clara i una fractura concoidal Té una duresa de 7 i una densitat de 2,65 Sovint és incolor o blanc, bé que a la pràctica presenta moltes tonalitats Des d’un punt de vista estructural…

Té una gran relació amb l’electrònica També pot ésser considerat una part de l’electroacústica l’estudi de les impressions infrasòniques, que, bé que no són recollides per l’oïda, poden ésser percebudes indirectament vibracions, mareig, excitació nerviosa, etc i poden ésser transformades, recollides i conservades per mitjans elèctrics Bàsicament l’electroacústica comprèn l’estudi i la determinació de la sensació sonora produïda per un transductor electroacústic sensació que comença en el timpà i arriba al cervell i, per tant, a la consciència, la història, els fonaments i les…

Fonamentalment hi ha dos tipus de bufs els respiratoris i els cardíacs o cardiovasculars Un dels bufs respiratoris més importants és el buf bronquial , produït normalment per l’aire en passar per la laringe i els bronquis i que, patològicament, no queda esmorteït pels alvèols quan es troben buits d’aire i plens de materials més viscosos i, per tant, més bons transmissors del so si aquests materials són molt densos com en el cas d’una pneumònia el buf és molt intens i és anomenat tubari En cas d’embassament pleural hom pot auscultar un buf suau en l’espiració anomenat buf pleural La…

Amb Joan Oliver i Francesc Trabal formà un grup d’amistat literària, conegut com el Grup de Sabadell, i fundà l’editorial La Mirada 1925 Collaborà a la revista sabadellenca Garba  1920, on aparegueren els seus primers poemes, de tall carnerià a Vibracions  1921, de la qual fou codirector amb Esteve Serra, i esporàdicament a Revista de Sabadell Participà també en la redacció del Diari de Sabadell , on publicà articles breus d’actualitat local i poemes influïts primer per models com Carner i les propostes estètiques dels primers simbolistes europeus, i a partir del 1926, per Riba…

Atesa la profunditat del focus, els sismes es divideixen en superficials els situats a menys de 70 km, intermedis entre 70 i 300 km i profunds entre 300 i 700 km El punt sobre la superfície de la terra que correspon a la vertical del focus rep el nom d’epicentre Les ones sísmiques són de natura elàstica i pertanyen fonamentalment a tres tipus, les P longitudinals, les S transversals i les L de superfície A les zones pròximes a l’epicentre, l’arribada d’aquestes ones dona lloc a sacsejades perceptibles del terra que constitueixen els terratrèmols Els sismes de focus més soms són els que causen…