Resultats de la cerca
Es mostren 1355 resultats
Renània
Història
Regió històrica que comprèn les terres solcades pel curs mitjà del Rin.
Habitada per pobles cèltics i germànics, fou conquerida per Cèsar 57 aC i parcialment romanitzada arran de les migracions germàniques dels s III-IV s’hi establiren els francs i els alamans formà part del regne d’Austràsia, i Carlemany reconegué el seu paper preeminent dins l’Imperi en fixar la capital a Aquisgrà Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i pel de Mersen 870 s’incorporà al regne de Germània A partir del s XI, com a les altres regions de l’imperi Germànic, a Renània el feudalisme comportà la constitució de nombrosos principats, seculars Palatinat, Kleve,…
Dora García
Art
Artista castellana.
Es formà en belles arts a la Universitat de Salamanca i a la Rijksakademie d’Amsterdam 1985-92 Escultora i performer , la seva obra es mou en les fronteres que separen realitat i ficció A través de la investigació de la construcció de ficcions, ofereix una visió autoreflexiva de l’individu i del seu entorn, especialment des de la perspectiva femenina Ha participat en certàmens d’art internacionals, com ara Manifesta Luxemburg, 1998, la Biennal d’Istanbul 2003, Münster Sculpture Projects Rin del Nord-Westfàlia, 2007 i la Biennal de Sydney 2008 La seva obra ha estat exposada en museus de…
equilibri polític
Política
Principi segons el qual cap estat no és prou poderós per a estar en condicions, sol o en unió dels seus aliats, d’imposar la seva voluntat als altres i vetllar pel manteniment de la pau.
Es desenvolupà a partir de la pau de Westfàlia 1648, i es convertí en directriu del dret internacional en la pau d’Utrecht 1713 La pau de Viena 1815 regulà l’equilibri europeu durant el s XIX però a l’inici del s XX, amb el sorgiment de nous estats i de potències no europees, aquest principi entrà en crisi, fins que ressorgí, després de la Segona Guerra Mundial, recolzat en el monopoli d’armes nuclears de què disposaven els dirigents de les dues coalicions EUA i URSS Bé que l’equilibri nuclear ha evitat l’enfrontament armat de les dues grans potències, la generalització de les…
Leopold I

Leopold I.
© Fototeca.cat
Història
Emperador romanogermànic, rei de Germània i de Bohèmia i arxiduc d’Àustria (1658-1705) i rei d’Hongria (1655-1705).
Segon fill i successor de Ferran III , tendí a ampliar, en detriment de Turquia, els dominis patrimonials a l’àrea danubiana, per tal de compensar la pèrdua d’autoritat a Alemanya derivada dels tractats de Westfàlia i mantenir un lloc preeminent dins el concert europeu, lloc que li negava la França de Lluís XIV En la lluita amb l’imperi Otomà, després de la derrota del formidable exèrcit turc que el 1683 assetjà Viena Leopold I pogué ocupar la plana hongaresa i Transsilvània Intervingué, també, en els conflictes suscitats per Lluís XIV, contra el qual promogué l’Aliança de la Haia, la Lliga d…
Axel Gustavsson Oxenstierna
Història
Polític suec.
Comte de Södermore Ocupà la cancelleria des del 1611 Assuaujà les diferències entre la corona i la noblesa dictant la Riksdagsordning 1617 i la Riddarhusordning 1626, que regulaven la dieta i la noblesa Secundà la política expansionista de Gustau AdolfII negociant les treves de Knared 1613 amb Dinamarca —que posà fi a la guerra de Kalmar—, d’Orga 1622 i d’Altmark 1629 amb Polònia, aquesta darrera molt avantatjosa Fou governador de les terres ocupades de Prússia 1626 Durant el període suec de la guerra dels Trenta Anys participà en operacions militars a Alemanya, i a la mort de Gustau Adolf II…
teocratisme
Política
Cristianisme
Doctrina política medieval que pretenia que el poder reial rebia la seva constitució per un acte del poder eclesiàstic, al qual restava vinculat legalment, ja que la llei divina —norma suprema d’acció del monarca— queia dintre la jurisdicció eclesial.
Basada en la doctrina paulina, que vincula a Déu l’origen i el fonament del poder, i en la doctrina augustiniana de La ciutat de Déu, fou formulada arran de les controvèrsies entre papat i imperi des de Gregori I fins a Bonifaci VIII Ja apareix en Hincmar de Reims s IX La situació política canviada per la pau de Westfàlia, menà, d’una banda, a negar la superioritat del poder pontifici i, de l’altra, els apologistes de la reialesa hi trobaven el fonament diví del poder reial, expressat en l'absolutisme amb la frase “rei per la gràcia de Déu”, que feia del rei l’únic responsable davant Déu Al s…
Verdun
Ciutat
Ciutat del departament del Mosa, a la Lorena, França.
Situada a la riba del Mosa, és un mercat agrícola important Té també indústria de l’alcohol i llanera És seu episcopal segle IV A la fi del segle XIX esdevingué la fortalesa principal al llarg de la frontera oriental francesa Els camps de batalla, els monuments de guerra, les fortificacions, els cementiris, etc, constitueixen un santuari militar molt visitat pels francesos D’origen celticoromà Verodunum , Clodoveu la integrà a la monarquia franca 502 Pel tractat de Verdun 843 passà a formar part de la Lotaríngia, i després, del Sacre Imperi Seu d’una dinastia comtal segle X, el títol passà…
Anna d’Àustria
Anna d’Àustria , reina de França, per Rubens
© Fototeca.cat
Història
Reina de França.
Filla de Felip III de Castella i de Margarida d’Àustria, fou casada amb Lluís XIII de França el 1615 Hom li ha retret la seva conducta privada, les seves intrigues contra el primer ministre Richelieu i la seva correspondència amb el seu germà Felip IV de Castella, en temps de guerra entre ambdós països Regent de França en nom del seu fill Lluís XIV 1643, governà conjuntament amb Mazzarino, que ja havia succeït Richelieu com a primer ministre Sota la seva regència hom liquidà la revolta aristocràtica de la Fronda posà fi a la Guerra dels Trenta Anys amb el tractat de Westfàlia 1648 continuà la…
massís esquistós Renà
Massís
Massís hercinià al NW d’Alemanya.
Prolongació de les Ardenes, és compartimentat en uns quants llocs principals el Taunus 880 m, el Hunsrück 818 m, el Westerwald 464 m i l’Eifel 760 m El Rin i alguns dels seus tributaris l’entallen amb una sèrie de profunds congosts Els materials que el formen es dipositaren durant el Primari en una zona geosinclinal que comprenia una part de les illes Britàniques sinclinal anglogermànic Aquests sediments es plegaren en el Carbonífer Westfalià i també en el Permià, i sofriren després una sèrie de processos erosius fins a esdevenir una espècie de peneplà L’orogènia alpina Terciari…
Nikolaus Becker
Literatura alemanya
Poeta alemany, autor de Sie sollen ihn nicht haben, den freien deutschen Rhein (‘No l’aconseguiran, el lliure Rin alemany’, 1840), poema nacionalista que produí un gran entusiasme i, alhora, nombroses rèpliques (Lamart, Musset, etc) i atacs (Heine, etc).
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina