Resultats de la cerca
Es mostren 2489 resultats
psicologia de l’esport
Esport general
Psicologia
Àrea d’especialització de la psicologia aplicada a l’esport.
Estudia bàsicament els factors psicològics que influeixen en la participació i el rendiment esportiu i els efectes psicològics derivats de la participació en un programa d’esport o d’exercici físic Pel que fa al primer aspecte, analitza el paper d’aquells factors psicològics que incideixen en la iniciació i en el manteniment de la pràctica esportiva –orientació motivacional, estil de comunicació de l’entrenador, expectatives dels pares, etc – així com en el rendiment de l’esportista –retroalimentació de l’entrenador, autoconfiança, autocontrol emocional, estil atencional Quant al segon…
Els boscos mediterranis i submediterranis
Bosc mediterrani a les parts baixes de les muntanyes de Prades, a l'entorn del Glorieta MC La regió mediterrània septentrional, i més encara la submediterrània, són terra de bosc, baldament un secular procés d’humanització hagi reduït moltíssim la superfície de les masses forestals i hagi degradat la natura de les encara existents Els boscos mediterranis, densos i atapeïts, es compten entre les formacions vegetals més compactes d’entre les existents, cosa que contradiu la imatge que sovint hom en té Una estratificació singularment rica en components arbustius i lianoides, i pobra en herbes, n…
Castell d’Argentera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Escasses restes d’aquest castell, situades no massa lluny de l’església de la Mare de Déu del Remei d’Argentera, en segon terme ECSA - J Bolòs Les restes del castell són situades al cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, en una de les entrades de la conca de Meià Resta una mica allunyat de l’església d’Argentera, situada a l’altra banda de la torrentera Mapa 33-13328 Situació 31TCG370467 Poc després del km 7 de la carretera que va d’Artesa a Vilanova de Meià, surt a mà esquerra una pista que porta a la casa de colònies de can Petit Nou Poc més avall d’…
Sant Bartomeu de la Baronia de Sant Oïsme (Camarasa)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església amb els absis de disposició trevolada i el petit campanar de torre que s’alça en la seva unió amb la nau M Anglada L’església de Sant Bartomeu, del petit nucli de la Baronia de Sant Oïsme, és al centre d’aquesta població, arrecerada al penyal on hi ha les ruïnes del castell, al costat de l’embassament de Camarasa i de la carretera d’Àger a Tremp, per Fontllonga i el pas de Terradets JAA Mapa 33-13328 Situació 31TCG215520 Història Inicialment, aquesta església degué ser una capella castellera, i més tard assumí les funcions parroquials que tenia la propera…
Sant Martí de Castelló de Meià (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Angle nord-est del recinte murat que conté, al nivell superior, les restes de l’església de Sant Martí ECSA - JA Adell Les restes de l’església de Sant Martí es troben dins el conjunt, totalment en ruïnes, del castell de Castelló de Meià, situat al cim d’un esperó rocallós que domina el coll del serrat que separa la vall d’Ariet de la vall de Meià Mapa 33-13328 Situació 31TCG329502 L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior JAA Història Encara que hi ha notícies contradictòries, aquesta església degué ser la parroquial del terme del castell…
Castell de Calce
Art romànic
Situació Façana nord de l’antic castell, amb dues finestres obertes al segle XIV i la porta principal, avui paredada, a tocar de l’angle nord-est ECSA - JL Valls Els vestigis en cara importants d’aquest castell es troben a la part més alta de la població de Calce, darrere de l’església actual, que és del segle XV Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 40’ 37,8” N - Long 2° 45’ 25’ 5” E El poble de Calce, situat entre Baixàs i Estagell, és travessat per la carretera D-18, que va de Baixàs al coll de la Dona Història L’indret de Calce és esmentat per primera vegada el 843 com a afrontació del terme de…
pardal de passa

Pardal de passa
Paul Cools iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels ploceids, de 15 cm, que és de colors més marcats que el pardal i amb el pili roig castany i ratlles vermelles als flancs.
Habita als Balcans, a la meitat S de la península Ibèrica, a Sardenya i al nord d’Àfrica Als Països Catalans és comú al S de l’Ebre
serra de Port del Comte
Vista de la serra de Port del Comte amb la vila de Sant Llorenç de Morunys
© Fototeca.cat
Serra
Massís orogràfic dels Prepirineus, partió d’aigües entre el Segre i l’alt Cardener.
Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…
parc natural dels Ports

Monument a la cabra hispànica al bell mig del parc natural dels Ports
© Fototeca.cat
Espai natural
Zona dels ports de Beseit declarada parc natural l’any 2001 per la Generalitat de Catalunya.
Ocupa una extensió de 35051 ha, repartida entre les comarques de la Terra Alta Arnes, Horta de Sant Joan i Prat de Comte, el Baix Ebre Alfara de Carles, Paüls, Roquetes i Tortosa i Montsià Mas de Barberans i la Sénia Per la seva situació, a cavall entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric, presenta una bona diversitat de valors naturals Les comunitats vegetals inclouen espècies eurosiberianes i boreoalpines, al costat d’altres típicament mediterrànies A l’estatge inferior domina la màquia de garric i margalló, i a les zones més fresques el carrascar A l’estatge submediterrani…
Josep Maria Casasús i Guri
Periodisme
Periodista i catedràtic universitari.
Llicenciat en dret Treballà com a redactor al diari Tele-exprés del 1966 al 1970, any que fou nomenat cap de redacció, càrrec que ocupà fins el 1976, en què passà a ser-ho del diari Catalunya Express , on s’estigué tres anys Del 1971 al 1974 fou director de la revista Dossier Mundo Del 1980 al 1982 fou delegat a Barcelona del setmanari Gaceta Ilustrada i el 1983 fou nomenat secretari general de la redacció de La Vanguardia , de la qual fou també sotsdirector, defensor del lector i editorialista Des del 2012, collabora en el diari Ara , on publica diàriament la secció “Abans d’ara” A partir…
,