Situació
Escasses restes d’aquest castell, situades no massa lluny de l’església de la Mare de Déu del Remei d’Argentera, en segon terme.
ECSA - J. Bolòs
Les restes del castell són situades al cim de la carena d’un serrat, arran del cingle, damunt del riu Boix, en una de les entrades de la conca de Meià. Resta una mica allunyat de l’església d’Argentera, situada a l’altra banda de la torrentera.
Mapa: 33-13(328). Situació: 31TCG370467.
Poc després del km 7 de la carretera que va d’Artesa a Vilanova de Meià, surt a mà esquerra una pista que porta a la casa de colònies de can Petit Nou. Poc més avall d’aquesta casa, abans d’arribar a can Melxut, es veuen a mà dreta les restes del castell. (JBM)
Història
Les primeres notícies del lloc d’Argentera són de l’any 1068, en què el prevere Eldomar disposà en el seu testament de diversos béns situats a Argentera. Aquest castell apareix amb dos noms, el d’Argentera i el de Tancalaporta. Amb aquest nom es documenta l’existència d’una torre l’any 1139, quan Guinedells i el seu fill Pere Joan donaren a Santa Maria de Meià un alou en el lloc anomenat Tancalaporta, amb una torre i la meitat de les cases i tota l’heretat que hi tenien, amb la condició que els donessin sepultura a Santa Maria de Meià. Uns anys més tard, el 1193, en el testament de Guillem de Meià apareix el castell d’Argentera que havia de tenir Guillem d’Abella, el qual havia de donar potestat al seu nebot, Ramon de Cervera. El castell continuà vinculat a la família Cervera-Meià, com es comprova en la donació perpètua que l’any 1311 feu Dolça de Cervera al seu fill Pere d’Ayerbe dels béns patrimonials, entre els quals es trobava el castell d’Argentera. L’any següent el mateix Pere d’Ayerbe permutà al rei Jaume II totes les propietats que tenia a Catalunya per diversos béns situats a Aragó, i encara que no se citi explícitament, el castell d’Argentera és ben segur que hi era inclòs. Com la resta de castells permutats, el mateix any 1312, el rei Jaume II l’uní a la corona. La monarquia amplià els seus drets en el castell d’Argentera quan l’any 1314 el rei Jaume II comprà als marmessors del comte Ermengol X d’Urgell el comtat d’Urgell, i per pagar el preu de la compra, el rei empenyorà als mateixos marmessors diversos llocs i castells del comtat. Amb aquest motiu, el rei cridà a la ciutat de Lleida diversos feudataris dels béns empenyorats, entre els quals es trobava Berenguer d’Alòs, que es presentava pel feu que tenia en el lloc d’Argentera.
No es pot determinar si el castell d’Argentera seguí les mateixes vicissituds que el castell de Meià tingué per la seva vinculació al marquesat de Camarasa, ja que no s’esmenta mai explícitament que el castell d’Argentera hi fos inclòs. De fet, no apareix fins el 1427, quan el rei Alfons IV signà haver rebut els 10 000 florins que el capítol de la Seu d’Urgell li devia, amb motiu de la venda de diversos castells de la conca de Meià que l’any 1414 havia fet el seu procurador a l’esmentat capítol. A més dels castells el rei venia qualsevol jurisdicció que tingués als llocs de Gàrzola, Santa Maria de Meià, Coscollera i Argentera. Segurament hi havia un feudatari desconegut. Durant la guerra civil entre el rei Joan II i la Generalitat, el castell d’Argentera i la seva castlania estigueren en mans de Juan de Luna en virtut de la donació que l’any 1462 li feu el rei Joan II, si bé posteriorment degué retornar als antics feudataris.
En el moment de la desaparició de les senyories jurisdiccionals, el lloc d’Argentera depenia d’un noble anomenat Capaccio, segurament de la família dels comtes de Capaccio de Nàpols, mentre que dels drets del capítol de la Seu d’Urgell no se’n té cap més referència.
Sobre l’edifici i la situació del castell només es disposa de l’afirmació que a mitjan segle XVII feu Roig i Jalpí quan escriví: “En Argentera hay un castillo à manera de Torre quadrada, el qual se llama, El Castillo de tanca la porta”. (ABC)
Castell
Són poques les restes que s’han conservat del castell d’Argentera. Pel que hom pot veure, sembla que tenia una forma allargada i s’estenia al llarg del cingle que s’alça damunt del riu. Tenia una longitud d’uns 10 m, de sud a nord, i una amplada de poc més de 4, 5 m. A l’extrem nord hi ha restes d’una paret arrodonida: 7 filades de carreus més aviat petits i allargats (15 cm × 30 cm), units amb morter de calç. No sembla pas, però, que hi hagués una torre circular. El gruix d’aquest mur era d’uns 120 cm. A la banda meridional hi ha un altre fragment de mur, que forma un angle obtús; segurament és fruit d’una reconstrucció posterior. Tota la part situada a l’interior dels murs perimetrals del castell resta enclotada, fet que permet de delimitar d’una manera aproximada per on passava la paret oriental. Per les poques restes que s’han conservat, sembla que pot ésser un petit castell feudal de cap al segle XI. (JBM)
Bibliografia
- Roig i Jalpí, 1668
- Els castells catalans, 1979, vol. VI (I), pàgs. 486, 493 i 495
- Buron, 1989, pàg. 168