Resultats de la cerca
Es mostren 3272 resultats
Josep Maria Costa i Molinari
Psiquiatria
Medicina
Psiquiatre i neuròleg.
Llicenciat en Medicina i Cirurgia l’any 1955, diploma extraordinari en Psicologia Aplicada i Psicotècnia 1959, i doctor el 1972 amb la tesi Anàlisi factorial de la percepció taquistoscòpica , del 1957 al 1970 treballà a l’Institut Mental de la Santa Creu de Sant Andreu Barcelona L’any 1973 obtingué per concurs la plaça de director de l’Institut Municipal de Psiquiatria, que exercí fins el 2002 Professor encarregat de curs 1969, catedràtic interí 1972 i catedràtic numerari de Psiquiatria i Psicologia Mèdica de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990, d’on fou director dels Programes de…
Paul Volcker
Economia
Economista nord-americà.
El 1949 es graduà a Princeton i el 1951 obtingué un màster en economia política per Harvard Al final de la dècada de 1940 i principi de la de 1950 treballà al departament de recerca de la Reserva Federal de Nova York El 1957 entrà al Chase Manhattan Bank per a treballar d’economista El 1962 s’incorporà al tresor dels EUA com a responsable de l’oficina d’anàlisi financera Després d’altres càrrecs, tornà al Chase Manhattan el 1965 Del 1969 al 1974, fou subsecretari del tresor per a afers monetaris El curs 1974-75 exercí de professor a Princeton fins a ésser designat president de la Reserva…
Stanley Cavell
Filosofia
Filòsof nord-americà, nascut Stanley Louis Goldstein.
El 1943 es canvià el cognom, que prengué d’un dels seus avantpassats polonesos Estudià música a la Universitat de Berkeley, on es graduà el 1947 Posteriorment anà a Nova York a estudiar composició a la Juilliard School of Music, però canvià els seus interessos per la filosofia, que estudià a la Universitat de Califòrnia Los Angeles i, posteriorment, a la de Harvard, on es doctorà i exercí la docència en 1953-56 i des del 1962 fins a la jubilació 1997 El primer de la vintena de llibres que publicà, Must We Mean What We Say A Book of Essays 1969, adopta la perspectiva de la filosofia…
Peter Bullock
Política
Pedòleg britànic.
Després de graduar-se en geografia a la Universitat de Birmingham, el 1958 s’incorporà al Soil Survey of England and Wales SSEW, organisme dedicat a la investigació del sòl El 1963 estudià química agrícola a la Universitat de Leeds, i l’any següent es doctorà en agronomia a la Universitat de Cornell El 1967 retornà a la Gran Bretanya, on reingressà al SSEW com a cap del servei de mineralogia de l’estació experimental de Harpenden Investigà en l’àmbit microscòpic les seccions del sòl i creà per a la descripció microscòpica una terminologia sistemàtica, i fou també un pioner en l’anàlisi dels…
Joan Sanmartí i Grego
Arqueologia
Arqueòleg.
Es formà sota el mestratge de Joan Maluquer de Motes i de Miquel Tarradell a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1986 i de la qual fou professor titular des del 1990 i, des del 2003, catedràtic d’arqueologia La seva activitat de recerca se centrà en l’estudi de la protohistòria de la Mediterrània occidental, particularment en el desenvolupament dels estats ibèrics i la seva dissolució en època romana republicana També treballà sobre la cultura talaiòtica de l’edat del ferro Entre les seves publicacions cal destacar El jaciment protohistòric d’Aldovesta Benifallet i el comerç…
Jordi Carreras i Planells
Geologia
Geòleg.
Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro
Benito Jerónimo Feijoo y Montenegro , segons un gravat del s XIX
© Fototeca.cat
Història
Literatura
Escriptor i erudit gallec.
Monjo del monestir de Samos, cursà estudis a Salamanca i fou professor de teologia al monestir de San Vicente Monforte de Lemos i a la Universitat d’Oviedo La seva obra —vuit volums del Teatro crítico universal 1726-39 i cinc de Cartas eruditas y curiosas 1742-60, als quals caldria afegir un volum d' Adiciones 1783— forma una vasta enciclopèdia sobre temes diversos Escriví estimulat per l’esperit crític i reformador que l’anàlisi del nivell cultural del país i de les formes de vida li suscitava La seva actitud, racionalista i empírica motivà moltes polèmiques La primera 1725 tingué lloc…
Lajos Bárdos
Música
Compositor, musicòleg i director hongarès.
Vida Fou deixeble d’A Siklós i Z Kodály a l’Acadèmia de Música de Budapest i ben aviat decidí dedicar-se plenament a la direcció coral Al capdavant de formacions com el Cor Palestrina, el Cor Cecília o el Cor Budapest, esdevingué un punt de referència del cant coral hongarès A partir dels anys cinquanta inicià importants recerques en el camp de la musicologia, especialment pel que fa al cant gregorià i a l’anàlisi musical de compositors hongaresos, per bé que això no li impedí de continuar component Dins la seva obra, clarament hereva del nacionalisme hongarès de B Bartók i Z Kodály, domina…
Antonio Gallego Gallego
Música
Musicòleg i historiador de l’art castellà.
Inicià els seus estudis universitaris a Salamanca i els amplià a la Universitat Complutense de Madrid Es llicencià en dret i història de l’art i obtingué el títol de piano al Conservatori de Valladolid Fou professor d’estètica i d’història de l’art i de la música al Conservatori de Música de Madrid 1971, i catedràtic d’estètica i història de la música al Conservatori de València 1978 Poc després fou nomenat sotsdirector del Conservatori de Música de Madrid, i del 1984 al 1997 n’ocupà la càtedra de musicologia Des del 1980 s’encarregà de la gestió cultural de la Fundació Joan March, que…
Romain Rolland
Romain Rolland
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Música
Escriptor i musicòleg francès.
Fou catedràtic de música a la Sorbona 1904-12 i fundà diverses revistes musicals, en les quals collaborà Escriví una Histoire de l’opéra en Europe avant Lulli et Scarlatti 1895, les biografies de Beethoven 1903 i Haendel 1910, Musiciens d’autrefois 1908 i Musiciens d’aujord’hui 1908 i un estudi monumental sobre Beethoven, les grandes époques créatrices 7 volums, 1928-45, profunda anàlisi musical i psicològica del compositor En literatura, escriví drames històrics i filosòfics, que reuní després en dos cicles Le théâtre de la Révolution 1909 i Les Tragédies de la foi 1913 Però la seva obra…